Patrimoni Cultural: vivifiquem i emparem aquesta riquesa noble

22.02.2018

Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, només ha acceptat celebrar un any temàtic durant el seu mandat. Es tracta de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural i tal decisió evidencia la rellevància de la matèria encomiada. A Catalunya, l’Any resultarà en iniciatives i actes que promouran la participació, descoberta i conservació del patrimoni autòcton. Des dels Departaments de la Generalitat implicats –Cultura i Territori i Sostenibilitat– es treballarà per “reforçar el sentiment de pertinença a un espai comú” i “sensibilitzar la societat sobre la història i el llegat cultural”. Una roda de premsa al Recinte Modernista de Sant Pau va servir, la setmana passada, per exposar les actuacions vinculades a la celebració.

Baixar el foc de dalt. | Foto: Mercè Monzonís.

Jùsep Boya, director general de Patrimoni Cultural, considera que hem de poder protegir “elements centrals” de la nostra cultura com ara llengües. Posa l’exemple personal de l’aranès, menystingut últimament amb vehemència pel govern central. “Una llengua és una manera de comprendre el món”, creu. I apuntava que “cal treballar per fer conèixer aquest patrimoni. Museus, parcs, biblioteques… Tot el teixit cultual porta mesos preparant aquest Any”.

Ferran Tarradellas, director de l’Oficina Europea de Barcelona, destaca “la riquesa i la diversitat” del patrimoni cultural català i assegura que el calendari va més enllà de castells”. Els esforços es faran per “tot allò que té un valor cultural important”, fent especial atenció a la joventut  per assegurar-se que el patrimoni “passi entre generacions”. Tarradellas recorda que Europa reuneix 453 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat , als quals cal afegir les Ciutats Patrimoni i els elements reconeguts com a Patrimoni Immaterial (89). També subratllava la protecció dels espais naturals, que “també són cultura”. “La frontera entre natural i cultural mai és clara”. Tarradellas considera el patrimoni una contribució a la felicitat de les persones, suma “qualitat de vida i benestar”. “No és un luxe, és una cosa essencial a la mida de la vida”.

Les principals actuacions de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural es desdoblaran en quatre àmbits: patrimoni material, patrimoni immaterial, patrimoni natural i turisme cultural.

Pel que fa a patrimoni material, Catalunya compta ja amb sis conjunts monumentals inscrits a la llista de la UNESCO, entre els quals hi ha el monestir de Poble i les esglésies de la Vall de Boí. Bona part del patrimoni considerat palpable, tangible, està repartit entre els més de 790 museus el país té. Entre les principals actuacions en aquest àmbit, el dirigit justament per Boya, hi ha previstos projectes de restauració importants com ho són la intervenció del teatre romà de Tarragona o la restauració de la Seu Vella de Lleida. Passejar-nos per alguns d’aquests dos llocs pot palesar certa deixadesa administrativa. Són projectes inscrits en el que Boya anomena “una nova etapa crítica”. A banda, però, de millorar espais amb el temps malmesos, es farà una feina considerable per poder sumar nous elements Patrimoni de la Humanitat. Per exemple, una candidatura amb possibilitats que es presentarà pròximament serà la del Priorat-Montsant-Siurana, aspirant a Paisatge Cultural. Boya destaca que totes les candidatures han estat fruit d’un “procés de gestació de baix cap a dalt”. Impulsades, doncs, per persones i entitats locals.

El patrimoni immaterial és un altre dels àmbits on s’actuarà. Catalunya té quatre elements declarats Patrimoni Cultural Immaterial: la Patum, els castells, les festes del foc dels Pirineus i la dieta mediterrània. A banda del reconeixement oficial, comptem amb 4.000 associacions de cultura d’arrel i 15.000 festes inventariades. És indubtable que som un país fester, replè de tradicions i costums ancestrals. Esforçat a fer-les durar. Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, feia notar com ha canviat el concepte de patrimoni. “El 2002 [quan es va començar a plantejar el reconeixement de la immaterialitat] ja es veia que el concepte era molt més ampli del que recollia”. “Les maneres de viure són igualment importants”. En aquest camp, algunes de les actuacions més importants seran la participació de la cultura catalana al cita folklorista nord-americana del Smithsonian Folklife Festival (que se celebrarà al juliol a Washington), es defensarà la candidatura de la rumba catalana a Patrimoni Immaterial (“la rumba és un fet cultural que s’ha fet valent”) i es fomentarà el coneixement de les danses populars vives i locals (la Garrotxa, Vall d’Aneu) a les escoles. Alguns centres ja estan implementant proves pilot de sardana, per exemple. “No cal veure algú que balla; que ells [els joves] puguin incorporar-se”.

Finalment, entra en joc el patrimoni natural. Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, expressa una obvietat que cal recalcar: “La natura és cultura”. Però perquè ho sigui ha d’estar en bones condicions de visita. “El patrimoni no existeix si no és accessible”. Per tant, calen “accessos tous, agradables”. Cal però un control acurat: estructura i coherència. Que no sigui disbauxa. Les vies verdes serien un exemple reeixit del bon fer en aquest sentit. “Som líders en diversitat, no pas en quantitat o salvatgia”, afegeix Miralles. “Tenim poca extensió amb moltes coses. La Garrotxa gaudeix de més biodiversitat animal i floral que el Regne Unit sencer”. Actuacions de foment i manteniment en aquest àmbit? Seminaris sobre paisatge, noves tecnologies (com ara l’aplicació ‘L’ull del temps’, que compara les vistes àrees dels vols dels americans de 1957 amb les que tenim ara), impuls d’un visor de cartografia històrica de la ciutat de Barcelona o l’entrada en servei de noves Vies Verdes (de Camprodon a la Colònia Llaudet). “Som un país excepcional pel que fa a diversitat. En 24 hores pots haver estat a mar i muntanya. És la nostra força”, tancava Miralles.