Patrícia Gabancho: “Cal reivindicar el paper de la dona al llarg de la història”

3.03.2014

Com vivien les dones del 1714? De quina manera les ha tractat la història? “Sovint, la figura de la dona ha quedat a la ombra dels fets catalogats com a ‘importants’: la guerra, el comerç, l’economia”, ha explicat Patrícia Gabancho al Born Centre Cultural. Gabancho hi ha presentat ‘Les dones del 1714’, en una coedició de Columna amb l’Ajuntament de Barcelona, acompanyada de l’editora Berta Bruna, la regidora de Dona i Drets Civils Francina Vila i de l’il·lustrador Francesc Artigau. Cadascun dels vuit capítols del llibre incorporen un retrat a ploma de les dones protagonistes del llibre que ens reexpliquen els fets històrics del 1714.

 

Patrícia Gabancho | Foto de Jordi Play.

“És necessari reivindicar el paper de la dona al llarg de la història, perquè també en formava part. La visió de la història s’ha explicat des del punt de vista de la guerra, de l’economia i ara, finalment, del poble. I no hem d’oblidar que la meitat de la població en l’època del 1714 estava conformada per dones”, indica Patrícia Gabancho, autora del llibre. “El 1714 és una època fascinant que ha estat narrada d’una manera molt estereotipada”, destaca l’editora de Columna Berta Bruna. On eren les dones? Qui eren aquestes dones, protagonistes anònimes a l’ombra? “Darrere de les vides de Villarroel i de Casanova, darrere del Setge de Barcelona i darrere de la guerra i de les negociacions de pau hi havia les negociacions del comerç d’esclaus, i hi havia el paper de moltes dones, a l’ombra, que van participar en la defensa de Barcelona durant els tretze mesos de setge o que van tenir el seu paper en la història, malauradament, silenciat”, afegeix Gabancho, que confessa que se sent interessada especialment per la figura de la reina Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel esposa de l’arxiduc Carles d’Àustria, “una dona que comença a regnar molt jove, amb només disset anys, però que és molt capaç i és una enamorada de Catalunya. En el seu sepulcre va fer gravar l’skyline de Barcelona, perquè es casa en aquesta ciutat, i deixa per escrit en una carta personal que no estimarà mai tant cap altra terra que no sigui Catalunya”.

La Reina Elisabet Cristina és una de les protagonistes de 'Les dones de 1714' de Patrícia Gabancho | Il·lustració de Francesc Artigau.

La veu silenciada de les dones

En la introducció del llibre es repassa les fràgils llibertats de què gaudien les dones ; “si a l’Edat Mitjana les dones havien aconseguit estar presents en llocs de poder o de representació com ara als consells municipals, a partir de la Pesta Negra (s. XIV) comença la regressió”, exposa la historiadora Isabel Pérez en la introducció del llibre. Cal buscar un culpable de les penúries i “els moralistes i els rigoristes comencen a parlar contra les dones i a relacionar dona i pecat”.

Els fets de 1714 narrats amb ulls de dona

“Hi ha hagut un treball molt gran de documentació i investigació als arxius de les biblioteques”, confessa Patrícia Gabancho. “Ha estat un treball d’equip amb molts historiadors i persones especialitzades”, afegeix. “Cada capítol pot llegir-se com una història diferent independent i se situa en un moment històric elegint una protagonista femenina”. Joaquim Albareda, Jaume Clotet, Quim Torra, Irene Brugués, Marina Espasa, Agustí Alcoberro, Lluís Pujal i Albert Garcia Espuche han assessorat l’autora, que conversa amb ells per reconstruir la vida d’algunes de les dones protagonistes dels fets històrics. Gabancho explica que la documentació sobre dona i fets històrics li ha costat un temps abundant de recerca. “Hi ha poca documentació, moltes cartes personals i mencions de dones per part d’altres textos històrics”. No hi ha, tampoc, gaire dones que hagin escrit novel·les de la caiguda de Barcelona. En la conversa que Gabancho manté amb la crítica literària Marina Espasa s’hi exposa que  la història de l’època ha relacionat els fets de la guerra, “i fins i tot la derrota” com a temes masculins. “No només perquè la tradició de la novel·la escrita per dones és l’àmbit domèstic –aquesta limitació ja ha estat superada-, sinó perquè no és fins als conflictes sagnants del segle XX que les autores no s’han enfrontat a l’experiència o la cicatriu de la violència, allà on han participat i patit”, escriu Gabancho. Aquest fet, ha suposat un repte per a l’autora.

Les dones del 1714, les grans oblidades | Il·lustració de Francesc Artigau.

Les pàgines de Les dones del 1714 alberguen i reconstrueixen la història a partir de les dones que la protagonitzen. S’hi narra la història de Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, la vida de l’espia Marianna de Copons que mantenia contacte amb el coronel Le Querchois, cap de Guàrdia Valona i que fent-se passar per una “dameta frívola i bleda” extreia informació de les tropes borbòniques i les feia arribar al cap de la intel·ligència militar, Salvador Lleonart. També la monja Manuela Desvalls va ser còmplice de la xarxa d’espionatge dels germans Lleonart on també hi col·laborava Marianna de Copons, des d’Alella. Des del monestir de Santa Clara, a la Ribera de Barcelona, la monja Desvalls “es dedica amb disciplina a copiar papers, a fer circular missatges i a facilitar informació reservada” als contactes requerits. Un dels capítols també retrata la vídua del general Moragues, Magdalena Giralt que ens aporta dades històriques del període de la repressió. El llibre mostra “una altra part de la història”, i s’hi descriuen “diferents perfils humans relligats amb els fets històrics que hem estudiat i investigat”, subratlla Patrícia Gabancho.  La història de Santa Eulàlia “era indefugible”, diu l’autora. “El personatge ens serveix per explicar el fervor religiós d’una època i entronca amb l’ideal de resistència davant dels obstacles, que els catalans han hagut d’afrontar en diverses etapes històriques. En aquells moments, alguns sectors de la població pensaven en la religió com una protecció extra dels mals i penúries”. Aquest capítol ha estat contextualitzat per l’historiador Quim Torra.