Patrícia Caicedo canta a Catalunya

La soprano Patrícia Caicedo, acompanyada pel pianista Nikos Stavlas, ha seleccionat poc més d’una vintena de cançons catalanes al disc De Catalunya vinc… L’enregistrament és un doble homenatge: per una banda, a unes peces i un gènere que estima. Per l’altra, a la figura de la soprano Conxita Badia. Va presentar el disc a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya.

Tot en Caicedo sembla que té una significat paral·lel, una doble vessant, un contrapès complementari. Colombiana de naixement (Ibagué, 1969) sent Catalunya com una terra d’adopció, una segona casa. No en va, va venir fa gairebé vint anys. Metgessa cirurgiana de primera formació, és també doctora en Musicologia, camp en el qual és una experta en cançó artística llatinoamericana i ibèrica. Autora de diversos llibres sobre aquest tema, és també la creadora i directora de EYECatalunya, un programa per a la promoció internacional dels creadors catalans. La Caicedo intèrpret també ha fundat el Barcelona Festival of song, un curs d’estiu i cicle de concerts dedicats a la cançó artística iberoamericana que ja ha celebrat l’onzena edició.

El seu primer concert a Barcelona també va ser alguna cosa més que només un concert. Aquella nit va conèixer Mariona Agustí, filla de Conxita Badia (Barcelona, 1897 – 1975). Amb Badia va descobrir un personatge i un repertori, però també va trobar un referent, un “model a seguir, una artista profundament compromesa amb el seu temps, que va expressar el seu amor a la seva terra natal, Catalunya, i a la seva terra d’acollida, Argentina, a través de la música i la poesia”. És en la simbiosi entre poetes i compositors, entre text i música, entre paraula i melodia, que el gènere de la cançó té la seva força, la seva raó de ser.

També és doble el criteri amb què està seleccionat el repertori que conforma el disc. El primer, temporal, amb la guerra civil com a punt d’inflexió en el gènere de la cançó. Per altra, la figura de Conxita Badia, a qui van estar dedicades algunes de les peces enregistrades. És el cas del cicle de sis cançons que Eduard Toldrà va compondre sobre textos del llibre La rosa als llavis de Salvat-Papasseit. La sèrie va merèixer el premi Isaac Albèniz l’any 1935. Però, amb l’esclat de la guerra, Badia va haver-se d’exiliar. Les obres van quedar sense estrenar fins que Badia va retornar de l’exili argentí, l’any 1947. Abans abandonés Europa cap Amèrica, un altre compositor, Frederic Mompou (1893 – 1987) va dedicar a Badia la cançó Neu, a mode de comiat, també present a l’enregistrament.

Tant Toldrà com Mompou estan doblement presents al disc, en un contrast de temps i estils. Del primer, Caicedo ha seleccionat set cançons “entre les més lluminoses i mediterrànies del compositor”, escrites abans de l’esclat de la guerra civil: Camins de fada, Festeig, Menta i farigola, Recança, Abril, Cançó de passar cantant i Romanç de Santa Llúcia. En canvi, l’estil “reflexiu i introspectiu” de Mompou està condensat en tres de les cançons escrites a la dècada dels quaranta a partir de textos del llibre de poemes Combat del somni, de Josep Janés: Damunt de tu només les flors, Aquesta nit un mateix vent i Jo et pressentia com la mar.

Aquest mateix llibre de poemes va servir d’inspiració a la compositora Carlota Garriga (Ambers, Bèlgica, 1937) que en va musicar tres, publicades l’any 2007: Ja no seràs mai més record, Les teves nits i Voldria veure el somni meu. Una altra obra de la compositora, El cant dels ocells, Les obres de la compositora tanquen, en clau femenina, un arc temporal que s’inicia amb les primeres peces del disc: Rosa, de Jaume Pahissa, Melangia, d’Enric Morera.

La producció del disc ha estat possible gràcies a una subvenció de l’Institut català de les Empreses Culturals (ICEC) de la Generalitat de Catalunya, destinada a enregistraments d’especial interès cultural i patrimonial.

Caicedo entén la cançó com un “mirall que reflecteix la societat” i el temps en què es van crear, alhora que una eina important en el procés de construcció de la identitat nacional. Doble o res.