Passeig en clarinet per la Barcelona literària

5.04.2018

Closos els cicles Traces Literàries i Calidoscopis Literaris, el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) torna a convocar-nos a la Vil·la Joana de Vallvidrera amb noves activitats que correran des d’aquest diumenge fins a finals del mes de maig. En aquest nou període primaveral, hi ha, com sempre, molt de literat, amb Verdaguer enduent-se el llorer més tendre. Res d’estrany: la Vil·la Joana és la masia on va morir el poeta, coneguda actualment com la Casa Verdaguer de la Literatura (acull esdeveniments literaris de tot tipus). Com dèiem, aquest diumenge (12 h) es donarà la sortida al cicle vernal dels matinals. Paraules i sons serà el primer espectacle.

Oriol Romaní. |

Paraules i sons és un itinerari literari per la Barcelona dels segles XIX i XX amb textos d’Àngel Guimerà, Guerau de Liost, Artur Bladé, Joan Brossa… Una llarga llista seguiria. Els fragments d’obres seran dits per l’actriu Gemma Sangerman, que estarà escudada pel clarinetista Oriol Romaní. No és la primera vegada que Sangerman i Romaní s’uneixen en aquest espectacle. Ja l’havien dut al pati de la casa de Padellàs –seu del MUHBA de la Plaça del Rei– i al Parc Güell.

Sangerman és qui ha triat pràcticament tots els textos, tot i que Romaní també n’ha aportat algun, puntualment: “Un del George Orwell i un del Joan Sales sobre la guerra, un de l’Espinàs que, combinat amb la música que el segueix, ens permetrà riure un moment, i un de l’Oriol Martorell sobre el seu pare, el mestre Artur Martorell, que el trobo especialment entranyable perquè permet recordar alguns lligams fecunds que podria haver-hi entre les generacions d’ara i les que ens han precedit”. La tria s’ha ajustat, a més, als suggeriments, “molt encertats”, de Joan Roca, director del MUHBA, i la Teresa Macià, cap d’activitats.

Sangerman i Romaní han treballat amb cura la disposició dels textos, que segueix un ordre cronològic però no només: “També hi juguen el factor espacial que ens fa agrupar textos que es refereixen a un mateix barri, i el factor estètic o artístic de com lligar tots els textos i totes les músiques i com començar i acabar l’espectacle”.

El cantó musical de l’espectacle incorpora, sobretot, composicions tradicionals catalanes. “Per la seva senzillesa i simplicitat”, diu Romaní, “tenen un encant i una força, un gust de terra i de cel i de vivències i sentiments tan variats i rics com la vida mateixa, que les fa molt aptes per acompanyar poemes prou diversos”. Tot i així, el clarinetista també dóna cabuda a compositors d’altres lands.

Romaní ha lligat Charles Koechlin, Igor Stravinsky, Joaquim Homs o John Cage amb les paraules de Montserrat Roig o Salvat-Papasseit. Com ho ha fet? Què s’ha plantejat? “Cada text té un ambient i unes ressonàncies que podríem anar-los notant i meditant en el silenci. Si, en comptes de fer-ho en el silenci, volem fer-ho amb música, procuro inventar-ne o triar-ne alguna que reculli, comenti o ampliï algun aspecte o ambient que m’hagi transmès el text”. Entre les músiques hi ha tocates, danses, cançons. La majoria transmeses i rebudes per tradició oral. “Algunes les he tret d’un recull molt ric d’en Josep Crivillé del 1983. Són vitals i funcionals. Poc pretensioses, i molt maques i útils i suggeridores. Sant Joan feu-lo ben gran és preciosa, i la sé d’haver-la sentida cantar, crec que mai l’he llegit en cap partitura. En un cert moment, per expressar la pena que desperta la guerra i el desig de seguir endavant, improviso sobre una mena d’espiritual negre”.

Entre totes les músiques, però, Romaní també deixa caure alguna composició de la casa: “En un poema del Joan Brossa faig una breu improvisació en què dialoguem text i música, i, després d’un poema del Josep Maria de  Sagarra, toco una peça meva d’aire popular”. Seva fins que no es demostri el contrari: “Si un dia ve algú i em diu que allò ja existia, imagino que li hauré de donar la raó…”. La tradició és col·lectiva, popular, i diumenge l’escoltarem, en concert i en recital poètic.