PaPerPaPer, l’art de compartir paper

12.05.2016

Falten pocs minuts per les 10 del matí quan un home entra al Museu Molí Paperer de Capellades. Acompanyat d’un amic, segueix les indicacions del cartell que posa “Outlet PaPerPaPer 0.1, primer pis” i puja les escales agafant-se a la barana de fusta antiga. A la primera planta, només hi troba quatre organitzadors: és el primer en arribar.

Una noia toca un dels paper de l'outlet PaPerPaPer de Capellades | Foto: Clàudia Rius

Una noia toca un dels paper de l’outlet PaPerPaPer de Capellades | Foto: Clàudia Rius

No s’ho pensa gaire. Mentre els membres del Museu i de l’Editorial Gustavo Gili, impulsors del primer outlet de paper de Catalunya, posen a punt els últims preparatius, aquest home creua la sala i va directe al paper que Picasso i Miró havien fet servir per imprimir algunes de les seves obres. Dels papers de Vietnam, Nepal i Mèxic, majoritàriament estampats, no n’ha fet gaire cas. I això que seran dels que més cridaran l’atenció al públic.

Però ell sap el que busca. “Vinc a comprar bon paper per pintar, m’ho ha dit un amic meu pintor”, comenta mentre mira i remira tots els tipus de paper. Mònica Gili, de Gustavo Gili, els va enrotllant per tal que pugui prendre’ls. “Un altre dia en tindreu?”, pregunta l’inquilí, “Tindrem el que quedi, però no en outlet: ara és oferta”, explica ella, mentre dubta de l’èxit que tindrà l’iniciativa i lamenta el dia plujós.

Però la pluja no amansa els amants del paper, i durant tot dissabte i diumenge el Museu Molí Paperer es converteix en un degotar de gent constant. Al mirador, el pis de dalt de tot, envoltat de finestres petites i que en una part encara conserva les cordes on tradicionalment es penjaven els papers perquè s’assequessin, hi ha una exposició de Mario Pasqualotto.

El capelladí Cels Llorens observant a contrallum la marca d'aigua d'un paper | Foto: Clàudia Rius

El capelladí Cels Llorens observant a contrallum la marca d’aigua d’un paper | Foto: Clàudia Rius

Entremig de les obres que aquest artista multidisciplinari ha creat a partir de paper fet a mà a Capellades, Victòria Rabal, directora del Museu Molí Paperer, inaugura l’outlet tot desitjant que “Capellades sigui més conegut per la gent de fora, però també pels d’aquí”, i esperant complir amb la voluntat de “donar alegria, donar bellesa, donar paper”.

Mentrestant, uns pisos més avall, les treballadores del museu fan visites guiades a grups. Un d’ells està ple de nens petits, que gaudeixen del museu a la seva manera. “Respirar la pols dels draps tot el dia era dolent i els pulmons acabaven ressentint-se’n”, explica una de els guies; “Era tan dolent com el tabac?”, pregunta un dels menuts. I tothom riu i la visita continua, perquè un passos enllà hi ha el podridor, un clot a terra on la roba triturada es deixava en remull un mes per tal de transformar-la en la polpa amb la què finalment es fa el paper. “El podridor és com els cereals”, segueix la guia, “Oi que vosaltres quan poseu cereals a la llet, s’estoven?”, pregunta, i els nens somriuen.

Entremig de tot el bullici, Elies Plana fa demostracions d’impressions tipogràfiques amb una Minerva, model d’impressora antiga. Però dins dels actes del PaPerPaPer 0.1 també hi ha una visita fora del recinte, concretament a la fàbrica de paper J. Vilaseca, d’on molta gent es queda fora per manca de places. En una de les visites guiades, Toni Coronas, enginyer paperer, explica que un 80% de la producció de l’empresa s’exporta internacionalment, mentre que un 20% es queda al país.

Impressions fetes amb una Minerva per Elies Plana | Foto: Clàudia Rius

Impressions fetes amb una Minerva per Elies Plana | Foto: Clàudia Rius

La Vilaseca porta més de 300 anys funcionant. Va començar la seva activitat en una data coneguda: el 1714. “La indústria paperera no s’ha deslocalitzat, tal com ha passat amb la tèxtil, perquè les màquines són pesades. No surten els números si es deslocalitza, perquè muntar una màquina de paper no és només fer la màquina en sí sinó també tot el perifèric”, explica Coronas. Segons l’enginyer, les empreses papereres que hi ha o es mantenen o tanquen per al crisi.

El cap de setmana és intens al Molí: taller de plegats per fer figures geomètriques, taller de paper fet a mà i de pintura; i fins i tot una degustació d’arròs paperer, el plat que solien menjar els treballadors dels antics molins. Les hores van passant i la iniciativa, organitzada pel Museu Molí Paperer de Capellades i l’Editorial Gustavo Gili, amb el suport de l’Ajuntament de Capellades, la Diputació de Barcelona i el FAD, avança amb èxit i permet pensar en properes edicions. I és que per molt anys que passin, l’art de fer paper segueix sent un plaer pels sentits.