Paper de vidre, segona època, contes

20.05.2014

Guillem Miralles i Tina Vallès, els editors de Paper de vidre, anunciaven al pròleg del darrer número, el mes de febrer, que la revista prendria un nou impuls i faria un canvi d’orientació. Han complert la seva paraula i aquesta setmana han iniciat una nova etapa.

Guillem Miralles i Tina Vallès | Foto de Laia Serch

A partir d’ara l’únic protagonista de Paper de vidre serà el conte, un gènere que molts s’entesten a dir que no es ven, o més greu encara: que no es llegeix. El Guillem i la Tina no s’ho creuen, per això s’han proposat de publicar contes amb una periodicitat setmanal: relats inèdits, traduïts, avançaments editorials i clàssics recuperats de l’oblit. S’hi accedeix a través d’una nova URL, paperdevidre.cat. Els quatre protagonistes d’aquest primer número són Alba Dedeu, Yannick Garcia, Miquel Duran i Carles Álvarez. Els editors admeten proposicions a l’adreça pdv@paperdevidre.net.

El Guillem Miralles i la Tina Vallès es declaren lectors de contes. Vallès ha publicat també un volum de narracions, El parèntesi més llarg, que va guanyar el premi Mercè Rodoreda. Tots dos han detectat que no hi ha cap portal (de l’àmbit català) dedicat exclusivament a aquest gènere i estan convençuts que el nou gir de Paper de vidre serà fecund.

Al llarg dels últims deu anys, Miralles i Vallès han aconseguit crear una comunitat d’escriptors i lectors al voltant d’aquesta publicació digital que ja és tota una referència en l’àmbit de la literatura catalana. “La revista ha servit de plataforma per publicar textos inèdits, escrits pensats expressament per ser publicats a la revista”, exposen els editors a l’editorial d’aquest nou número. “I encara més enllà d’aquesta voluntat claríssima d’estimular i promoure la creativitat i la generació de nous textos, hi ha hagut la voluntat de fer néixer i reforçar una determinada mirada sobre la realitat: essencialment crítica (però també autocrítica)”. Tot i ser una revista nadiua digital, els seus editors ja han publicat diverses antologies en paper a LaBreu Edicions. Les complicitats teixides en tots aquests anys no es poden llençar per la borda sinó que s’han de continuar alimentant, ara amb un focus més acotat. Llarga vida al PdV.