Kenneth Patchen. Panorames de poemes

23.12.2015

“Acte revolucionari”. Aquesta és l’expressió amb la qual Gemma Garcia va iniciar la presentació de Panorames de poemes (Poemscapes, 1958), obra brillantment editada per Edicions Poncianes el dissabte passat 19 de desembre a la sempre estimulant Llibreria Vitel·la de l’Escala. I és que es tractava d’un cap de setmana ple de cites futbolístiques i polítiques.

Enric Casasses |Foto: Ruth Marigot

Però els que vam ser-hi vam passar-nos-ho d’allò més bé. Veure l’Enric Casasses, traductor de l’obra, declamar versos, no té preu. Per primera vegada es presentava, en edició bilingüe, un llibre traduït al català de Kenneth Patchen (Ohio, 1911 – Califòrnia, 1972). Casasses ens confessava que va descobrir l’obra de Patchen a través d’un article de Henry Miller de 1957 (“Patchen sobresurt com un lluitador resplendent, herald de la pau i de la veritat, amb un cor i una integritat invencibles”). Va ser un model per als poetes de la Generació Beat, tot i que va quedar relegat pels mitjans de masses i acadèmics.

Sincerament, no coneixia l’obra de Patchen. Ha estat un extraordinari descobriment. Parlem de poemes en prosa en 42 panorames i cada panorama incorpora 4 poemes, que equival a una pàgina. En cada poema hi ha una història, un moment que es relaciona o no amb els altres. Encertadament, Edicions Poncianes ha imitat la primera edició americana, tant pel que fa a les solapes enganxades que amaguen un dibuix darrera com per la distribució de les pàgines. A més, incorpora alguns dels dibuixos de Patchen i tres dels seus poemes pintura, en què l’autor ens mostra una veritat que ens obliga a girar la cara. La pintura i la poesia esdevenen un sol llenguatge. I és que els darrers 13 anys de la seva vida els va passar al llit a causa d’una operació d’esquena mal feta.

Panorama de poemes reclama diferents opcions de lectures. D’una banda, transmet l’emoció de l’amor: “Que em sia dat el do de la lloança! Meravella i amor! Ah meravella i amor!”. De l’altra, trasllueix la ferotge visió de qui sap de l’absurditat de l’home: “A cada mà hi ha una falsedat lletja, una viciositat mesquina; i no pas al servei de cap propòsit, tampoc, només per pur despit interior: una falsedat lletja, viciosa. Una cosa de no-res-per-no-res, mesquina, lletja, viciosa: una mena de canibalisme vegetarià”. Segons Casasses, aquesta visió del món acosta l’autor americà a Ramon Llull. Fins i tot va trobar-hi ressons amb les flors de Mercè Rodoreda en la sèrie “Més animals fabulosos”. Però el que és evident és que els paral·lelismes amb el món actual són clars. L’obra està plena de moments tan significatius com els descrits. Moments que arrenquen indignació però també amor, i que deixen al final el profund convenciment que tots plegats podem ser millors.

Més enllà de l’aparent dispersió temàtica, l’element nuclear que sobrevola l’obra és la reflexió sobre l’ésser humà. L’ésser humà en les seves contradiccions, entre el sublim i l’abjecte.

Finalment, vam conversar sobre la importància de l’enriquiment del lèxic en les traduccions. “M’ha fet anar de cul” afirmava Casasses, ja que Patchen combina elements cultes i refinats amb altres de col·loquials. Podem afirmar que estem davant d’una traducció amb una varietat lèxica que no fa més que enriquir els poemes i ens situen immediatament on vol l’autor/traductor. Perquè, com va afirmar l’editor, “els llibres de Kenneth Patchen alimenten i no empatxen”.

Estructurada de forma única, Panorama de poemes reflecteix de manera punyent la societat a la qual es dirigeix. Som davant d’una obra dissonant amb la comercialitat i que per això pot seduir-nos. Una obra al marge de qualsevol norma. Excepte la de Patchen.