Palmira Puig: la descoberta d’una fotògrafa amagada

19.02.2019

Fa ja uns mesos vàrem parlar aquí de Marcel Giró, un fotògraf català que havia viscut la seva carrera professional al Brasil i que havia sigut redescobert pel seu nebot Toni Ricart Giró, també fotògraf i dissenyador gràfic. Gràcies al seu treball la galeria RocioSantaCruz va presentar una magnífica exposició en què recuperava una mostra de la seva obra.

Sem titulo (Palmira Puig) Brasil c.1950 | Foto: Marcel Giró

Ara ens arriba la segona entrega d’aquesta tasca d’investigació en què s’ha descobert que la dona de Giró, Palmira Puig, era, a més de la seva principal col·laboradora en l’estudi que varen tenir obert a Sao Paulo més de vint-i cinc anys, una excel·lent fotògrafa amb una obra de menor volum però també d’una gran qualitat. Palmira Puig, filla d’una família republicana de Tàrrega, es va casar l’any 1942 amb Giró, que s’havia exiliat arran de la guerra civil, primer a França i després a Colòmbia. I ho va fer com es feia a l’època quan els esposos estaven lluny: per poders. L’emotiva foto familiar del dia del casament ens n’ofereix un testimoni commovedor.

Palmira Puig el dia del seu casament “Per poders” (4-2-1943) | Foto: Anònim

En l’obra de Giró era freqüent la presència de Palmira com a model dels seus retrats o en el context dels seves fotografies de viatges. Però el treball de les còpies en paper i sobretot dels fulls de contacte de l’arxiu del fotògraf va descobrir en un bon nombre de fotografies la signatura de Paulina com a autora. A partir d’aquesta troballa s’aprofundeix en la investigació i es descobreixen també imatges en què en un pla llunyà apareix en Giró, i per tant no podien haver estat disparades per ell mateix. Així, poc a poc, s’ha recuperat bona part l’obra personal de la nostra fotògrafa.

Sin titulo Brasil 1950 | Foto: Palmira Puig-Giró

També s’ha sabut que Palmira Puig va ser, el 1956, la primera dona acceptada com a membre del Foto Cine Clube Bandeirante de Sao Paulo, un cercle fotogràfic que representava el corrent fotogràfic més avantguardista, clarament connectat amb la fotografia europea més avançada d’aquells anys, i que hi va exposar algunes de les seves fotografies.

Estudo. Brasil 1950 | Foto: Palmira Puig-Giró

El tàndem Marcel-Paulina funcionava molt més enllà de la col·laboració en les tasques de gestió de l’estudi. Normalment Palmira firmava exclusivament amb el seu cognom, però en algunes ocasions ho feia afegint-hi el del seu marit: Palmira Puig-Giró. En alguns fulls de contacte d’un mateix rodet apareixen sovint anotacions signades per Paulina de manera que sembla clar que fins i tot compartien la càmera: una Hasselblad que es pot veure exposada a la GaleriaSantaCruz, juntament amb una gran quantitat de material que il·lustra aquesta singular història que avui fa justícia a la personalitat de Paulina.

Palmira Puig & Marcel Giró. Brasil, c.1950 | Autoretrat

L’exposició està distribuïda en diferents blocs. D’entrada i al voltant de la vitrina amb la càmera, l‘objectiu i el fotòmetre de la parella es poden veure tota una sèrie de fotografies dels anys de joventut de Palmira, extretes dels àlbums familiars, que ens permeten recuperar els ambients dels anys trenta a Tàrrega. També de viatges de la parella a Colòmbia el 1949 i a Brasil del 1947 al 1950. Tot un material que m’ha fet pensar sobre com podran ser d’aquí setanta anys les mostres que vulguin documentar les nostres vides d’avui. Resistiran els arxius digitals el pas del temps o es difuminaran en l’èter dels núvols on semblen condemnats a refugiar-se?

Tot seguit es presenten una sèries de magnífics retrats que es feien l’un a l’altre, alternant-se amb tota naturalitat en els rols de fotògraf i model.

Són també molt interessants els diferents fulls de contacte on queden clarament dibuixats a bolígraf els enquadraments que els fotògrafs decidien positivar. De la setantena de fotografies, la majoria impressions vintage en blanc i negre, més o menys la meitat són de Giró, que en certa manera repeteix exposició; moltes d’elles, retrats de la seva dona i col·laboradora que li servia de model.

A mesura que avancem en el recorregut de l’exposició apareixen tota una sèrie de fotografies, tant de Giró com de Puig,  que ja van més enllà dels retrats personals i es concentren en paisatges rurals i de petites poblacions del Brasil de començaments dels anys cinquanta. Com tota la resta, es tracta de tiratges obtinguts directament dels arxius dels dos fotògrafs que van portar del Brasil al seu retorn a Espanya l’any 1978. En aquelles dates Palmira emmalalteix greument i el matrimoni decideix tancar el seu estudi al Brasil i retornar a Espanya. Malauradament la fotògrafa morirà encara molt jove, l’any 1978.

Esperando a filha. Brasil c.1950 | Foto: Palmira Puig-Giró

Finalment, l’exposició conclou a la darrera sala de la Galeria amb una selecció de fotografies de quatre dels més destacats membres del ja esmentat Foto Cine Clube Bandeirante, del qual la nostra parella va formar part i que ens permeten contrastar la modernitat de les seves composicions amb una forta influència del corrent de la nova objectivitat: fotografia objectual, fragmentació i una certa tendència a l’abstracció. En conjunt, una petita mostra que ens torna a aproximar a la fotografia de Marcel Giró i alhora fa justícia a la personalitat fotogràfica de Palmira Puig, musa i col·laboradora i alhora amb una notable personalitat fotogràfica pròpia. La mostra es pot visitar fins al 16 de març a la Galeria RocioSantaCruz.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris