Palau i Fabre, l’alquimista dels mots

29.11.2017

L’ alquímia és un concepte cabdal en l’obra de Josep Palau i Fabre, fins al punt que l’autor s’identificava com ‘l’Alquimista’ en un dels pseudònims que utilitzava per signar les seves obres. En el marc del centenari del naixement d’aquest poeta, dramaturg i assagista, es presenta l’exposició “Jo sóc el meu propi experiment. Tretze lectures dels Poemes de l’Alquimista de Josep Palau i Fabre”, comissariada per Julià Guillamon, i que es podrà veure del 30 de novembre al 2 d’abril a la Sala 4 del Palau Robert de Barcelona.

Josep Palau i Fabre

Creadors de diferents disciplines artístiques han sigut escollits per interpretar metafòricament i objectualment l’essència de les composicions recollides a Poemes de l’Alquimista, publicat clandestinament el 1952. Un plantejament expositiu innovador, ideat per Llamazares-Pomés, que situa diferents caixes de fusta que despleguen visualment un poema. Del diàleg que se’n desprèn, s’hi entreveuen conceptes fonamentals de l’obra de Palau, com el conflicte de la identitat, el sentiment d’estrangeria i la tradició com a motor creatiu contemporani.

Guillamon defineix l’exposició com un projecte conjunt que s’ha gestat col·lectivament, prenent de base l’element experimental, central en l’obra de Palau, per reinterpretar i buscar el sentit dels poemes a través d’altres estímuls artístics. La seva poesia, doncs, n’és la protagonista. “No hi ha gaire exposicions de poesia i n’hi ha moltes de poetes” i, per aquest motiu, l’exposició s’ha estructurat com “un petit experiment de laboratori”. Però no només han subvertit els protocols d’exposició, sinó que el mateix programa de mà l’han transformat en un llibret amb els tretze poemes il·lustrats per Arnal Ballester, i als vitralls de les parets de l’exposició s’hi han imprès les il·lustracions d’un còmic que es va publicar en motiu d’una exposició dedicada a Palau, en el seu estimat Llançà.

“Palau és un romàntic total, és el jo contra el món, la recerca de l’absolut com allò sublim”, explica Guillamon. I aquest anhel romàntic el conduïa a obsessionar-se per recuperar la puresa, l’essència del món salvatge. Una idea que queda reflectida en una de les primeres peces de l’exposició, “Trencar en cas d’incendi”, una vitrina dins la qual s’hi amaga una destral prehistòrica. Un altre tema recorrent en les seves reflexions artístiques era l’obsessió per desnéixer, que s’ha simbolitzat amb l’estructura “Sonet intrauterí”, que mostra la reducció del poeta fins a difuminar-se dins l’úter femení. Una concepció de l’origen i el destí de l’home que segons Guillamon “té connotacions freudianes molt complexes” i que van marcar l’univers simbòlic de Palau, com es pot contemplar en aquesta peça.

Il·lustració d’Arnal Ballester del poema ‘Sonet intrauterí’

Un dels millors poemes de l’autor, segons Guillamon, és “L’Aventura”, on Palau pren un vers de Rimbaud i en desenvolupa diferents variacions, de manera que el llenguatge “l’allibera, la sensació es fa onírica i hi ha tota una evolució psicològica que hi queda reflectida”. Aquest degradat emocional, l’artista Ignasi Aballí l’ha transformat en un pantone que relaciona colors a les emocions del poema.

Una altra de les composicions que implica, en si mateixa, un procés d’experimentació per poder comprendre’n el significat és “El poema”, dividit en tres parts que exposen els tres elements que interactuen en la creació poètica: l’argument, les paraules i la música. Laura Ginés ofereix una animació d’aquesta descomposició artística.

Finalment, l’experiment pròpiament executat en motiu d’aquesta exposició és el que han dut a terme Josep Pedrals, Carles Rebassa i Núria Martínez-Vernís en acceptar el repte que Palau proposava per facilitar l’escriptura automàtica i evadir la raó, deixant via lliure a l’instint. Amb dos minuts pautats per un rellotge de sorra, els tres poetes havien d’escriure un poema. Dels tres intents realitzats, havien d’escollir una composició que ha estat enregistrada i que forma part de la mateixa exposició.

Il·lustració d’Arnal Ballester d’un vers de Palau

Palau afirmava “jo sóc el meu propi experiment”. Fent justícia a la voluntat de ‘l’Alquimista’, aquesta exposició és el propi experiment que hauria volgut Palau per exhibir la seva poesia.