“Paisajes de lo pensado” una mostra reflexiva i madura

31.08.2015

Irene Bou, la jove pintora que irrompia amb força en l’escena artística barcelonina l’any 2010, torna, després de treballar per la galeria parisina Lisette Alibert, amb un registre madur i reflexiu.

Irene Bou

Irene Bou

La seva pròxima mostra: Paisajes de lo pensado, que tindrà lloc a l’espai cultural La Destil·leria a Mataró, poc trobarem d’aquells sers torturats i desfragmentats amb què es va donar a conèixer quan tan sols tenia 26 anys. Ara, havent-ne transcorreguts sis, la pintora es presenta amb un discurs més serè i reposat, allunyat d’aquells fantasmes que la perseguien des que sortí del seu país d’origen, Veneçuela. Ja no té por, afirma, ni malsons. “Tot allò ja ha estat depurat, ja he pintat tots els monstres que havia de pintar”, afirma amb un somriure.

“Ara estic centrada en l’objecte i la seva relació amb el ser, em pregunto pels seus significants, el seu simbolisme, l’ús que en fem o que pot arribar a tenir. A partir d’aquí, entren en joc subtemes que aborden l’acumulació, concepte que, a la vegada, m’ha portat a parlar d’allò seriat, de la repetició, la possessió de béns, el món del treball, entre d’altres”. Irene ens explica que fa temps que va sentir la necessitat de deixar de pintar figures humanes. “Va ser un moment difícil, era incapaç de traçar una línia. Vaig necessitar parar, sabia que la meva pintura havia de fer un canvi, però encara no sabia cap a on. Mentrestant, vaig estar treballant amb objectes usats i marginals, fent una sèrie d’assemblatges que ja anaven en la línia d’aquestes investigacions. Encara estava tot molt verd, però gràcies a aquest treball vaig descobrir cap a on volia anar. Ara la meva pintura s’expressa a través d’objectes i símbols, tots ells inspirats i referits a conceptes filosòfics o pensaments”.

En aquesta mostra, Irene Bou ens endinsa en el món de la filosofia i el pensament a través d’obres de Walter Benjamin i Marina Garcés. “Aquesta exposició es va concretar gràcies a la lectura del llibre El pensador vagabundo, que tracta el pensament de Walter Benjamin. La potència de les idees que s’hi exposaven va generar tot un imaginari d’imatges pictòriques molt concretes. Em va sorprendre com n’eren d’explícites, així que em vaig decidir a plasmar-les en paper primer i en el llenç després. Això va ser tan sols el principi, però quan vaig comprovar que els dibuixos tenien força i sentit, i que, segons avançava en la lectura seguien sorgint imatges noves, vaig decidir la direcció de la mostra: interpretacions pictòriques de pensaments filosòfics”.

El sobrevol

El sobrevol

A través de les paraules de Walter Benjamin, es tracten temes com és el domini i el poder, que Irene Bou plasma amb la imatge del sobrevol. Aquest concepte al·ludeix a una societat vigilada pels que ocupen posicions privilegiades gràcies a l’acumulació de capital. Seguint el pensament d’aquest autor, també hi ha lloc per parlar del capitalisme: “Walter Benjamin diu que el capitalisme només genera brossa, mentre que el progrés genera ruïnes. Em meravella la idea de pensar com allò destruït és capaç de donar lloc a nous escenaris. Rescatar allò destruït genera desplaçaments, i aquests: petjades, rastres, signes; imatges que en el llenç en blanc prenen una dimensió i una profunditat velada”.

La lectura de “Un mundo común”, de Marina Garcés, on l’autora rellegeix i repensa el pensament de Marleau Ponty, ha portat a Bou a tractar el tema de la intersubjectivitat. “La base de tot el pensament filosòfic modern passa per la necessitat del plural “nosaltres”. Un ser davant d’un altre preguntant-se com pensar-se junts, con unir les seves consciències per generar realitats polítiques, econòmiques i socials comunes. Aquesta escena del cara-a-cara, és el causant del desig: el desig de l’altre, polític, psicoanalític… Però aquesta escena és impossible, no podem accedir al dolor aliè, ni a les seves vivències ni consciència”. Marleau Ponty en paraules de Marina Garcés, proposa: “mai es podrà comprendre que l’altre aparegui davant nostre, el que hi ha davant nostre és un objecte”. Per comprendre aquestes afirmacions, caldrà venir a la mostra i veure-les en context.”, ens proposa Irene Bou.

Molt de blanc, una caixa misteriosa que ens convida a mirar-hi dins, un quadre desmuntat (el llenç penja com abandonat). Caldrà veure tot això per fer-nos una idea del que ens proposa Irene Bou en aquesta nova etapa.

19 de setembre de 2015, 19:30h, La Destil·leria, Mataró.