El dia que pagarem el gintònic amb or

5.05.2018

El festival Sitges Next ha acollit aquest dissabte la ponència d’Àlex Puig, fundador d’Alastria. National Blockchain Ecosystem, i un dels experts mundials en tecnologia Bitcoin i Blockchain. Puig ha analitzat l’abast que tindrà aquesta revolució en la banca, l’automoció, la indústria musical o el turisme, els quatre sectors que han vertebrat el festival que ha comissariat i presentat Blanca Fullana. 

Àlex Puig, consultor i expert en Blockchain | © Sitges Next

En els darrers mesos hem sentit a parlar molt de bitcoin i blockchain i, molt especialment, de la repercussió que tindrà en les relacions digitals que establim entre nosaltres. El bitcoin és un sistema financer paral·lel que funciona des de fa nou anys. La primera adquisició amb bitcoins es va fer l’any 2012. Es van comprar un parell de pizzes per 10.000 bitcoins. Us preguntareu si és un preu adequat o no. El valor del bitcoin ha oscil·lat molt respecte a les divises tradicionals, i això pot crear d’entrada una certa desconfiança. El mateix Àlex Puig confessa que un dia va pagar amb bitcoins un entrepà en un país asiàtic que li va costar, al canvi d’aquell moment, uns 10.000 dòlars.

La diferència entre un bitcoin i una moneda convencional és com es genera i quin valor donem a aquesta moneda. “Bitcoin no s’ha de veure com una moneda, sinó com una plataforma d’intercanvi distribuït. Com més gent en forma part i hi participa, més forta serà la comunitat sobre la qual s’assenta”, ha dit Puig. Sobre la plataforma bitcoin s’hi estan instal·lant moltes empreses, com ara companyies que venen or. Això farà que un dia puguem, per exemple, comprar cinc grams d’or amb bitcoin i tot seguit pagar un gintònic, a través de la nostra targeta de crèdit, amb aquest or.

A Internet no tenim res en possessió. Els nostres diners estan al banc, no en tenim cap mena de control. Quan fem una transferència des del nostre compte bancari a un altre, confiem en un intermediari, l’entitat bancària, que ens garanteix la fiabilitat de la transacció. Amb la tecnologia blockchain aquesta operació es podrà fer amb la mateixa seguretat i transparència sense les comissions bancàries.

“Hem de triar en quina societat volem viure. Decidir si continuem confiant en intermediaris que custodiaran els nostres diners i les nostres dades o si ens obrim a una comunitat descentralitzada, bastida sobre un software lliure, en la qual tothom col·labora amb una finalitat comuna”, ens diu Puig en un to admonitori, alhora que reconeix la dificultat de les gran entitats financeres per entendre que han d’invertir en una tecnologia de la qual no tindran la propietat intel·lectual.

Blockchain serveix per intercanviar valor, però també servirà per crear un model d’identitat digital sobirana, que ens permetrà custodiar en el nostre perfil digital les nostres dades personals. I serem nosaltres qui decidirem a qui les cedim. Puig ha posat dos exemples extrems que il·lustren com la cessió de les nostres dades pot tenir efectes catastròfics per Un d’històric, centrat en l’Holocaust. Puig ha recordat que Holanda és el país on el nazisme va poder detectar i exterminar els jueus de manera més eficient, perquè els holandesos tenien els censos més ben fets. Un segon exemple, molt actual, posa en evidència que el temps no ha passat en va. En un un camp de refugiats siris a Grècia, una gran corporació va construir uns mòduls per aixoplugar els habitants del camp amb la sola condició que s’hi registressin. Ningú es va acollir a aquesta oferta perquè temien que si donaven les seves dades els seus familiars a Síria podrien córrer perill. Anem aprenent lliçons, i la recent filtració de dades per part de facebook apunta que a la llarga viurem un canvi d’actitud respecte a la nostra privacitat. En aquest sentit, Puig ha apuntat que eines com mailchimp, el programa de newsletters, aviat no tindrà sentit en el nou màrqueting digital centralitzat del futur, en el qual serà l’usuari qui decidirà de quines empreses accepta rebre comunicacions o spam. Amb la nova llei de protecció de dades, aquesta respecte a la privacitat serà encara més estricte, ja que les empreses que infringeixin la llei podran rebre multes equivalents al 5% de la seva facturació anual. Poca broma.

Quan Satoshi Nakamoto va crear el protocol Bitcoin i el seu software de referència potser no era conscient de les possibilitats que tindria posteriorment el blockchain en àmbits tan diversos com el turisme, l’automoció, la indústria musical o la banca, quatre sectors que han centrat les presentacions i debats que s’han celebrat enguany a Sitges Next.

La identitat digital pot ser una cosa controlada per un estat o una opció compartida. El blockchain justament és una manera d’organitzar la informació, que permet traslladar les dades d’un bloc a un altre. Fent una metàfora, Puig ha explicat que l’aplicació del blockchain és com construir un edifici en blocs que es van amuntegant. La informació que es diposita en aquests mobles queda registrada i no es pot alterar. Per això en alguns països, ja s’està fent servir aquesta tecnologia per notaritzar documents.

Amb blockchain podem crear programes que, en lloc d’instal·lar al teu ordinador, instal·les a internet directament perquè puguin ser compartits de manera més eficient. Fomentem així una economia que relaciona una màquina a una altra. En el futur, un cotxe tindrà la seva pròpia identitat digital, que li permetrà demostrar que és elèctric, que ha passat la ITV o que té l’assegurança al dia. El mateix cotxe tindrà l’autonomia per encarregar-se de les seves reparacions, tindrà crèdit per comprar benzina, pagar el pàrquing o la seva assegurança. Puig ha aventurat que el blockchain també transformarà el sector de les assegurances, que passaran a ser dinàmiques. Si tenim el cotxe al garatge pagarem una assegurança de manteniment, però si sortim de viatge podrem activar per uns dies una assegurança a tot risc de manera automàtica. Això vol dir que podrem generar diners sense bancs o assegurances sense companyies asseguradores? El temps dirà i les empreses del sector ja s’estan posant les piles per innovar i ser-hi quan aquest canvi de paradigma sigui irreversible.

El blockchain transformarà les empreses d’automoció. Ricard Castellet, Chief Connector Officer de Barcelona Tech-City, ha apuntat en la seva ponència a Sitges Next que en el futur empreses com la Seat viuran una reconversió profunda, ja que a banda de vendre cotxes hauran de crear apps que actualitzin els serveis dels seus automòbils. Es convertiran en empreses de software i és amb aquesta nova visió que treballen en la incubadora Pier 01 a l’edifici de Palau de Mar de Barcelona.

El blockchain també pot alterar de manera irreversible el sector del turisme. En el futur tots tindrem una identitat digital com a viatgers, que ens permetrà reservar habitació en un hotel de manera descentralitzada a través d’una xarxa que ja no estarà controlada necessàriament pels grans operadors. També cauran els intermediaris en la indústria musical. El blockchain permetrà que els drets d’autor d’una cançó quedin dipositats amb la seva identitat digital pròpia. Cada vegada que algú la vulgui reproduir haurà de pagar drets a la cançó. La promoció i organització de concerts també es beneficiarà d’aquesta possibilitat de repartir els beneficis amb transparència. La venda d’entrades d’un concert es repartirà de manera immediata en la proporció i manera que tots els participants (músics, responsable de la sala, productors, etc…) hagin acordat prèviament. Els músics ja no hauran d’esperar mig any perquè l’SGAE els pagui quatre xavos. Amb la tecnologia blockchain serà més difícil fer trampa o estafar els músics.

Àlex Puig adverteix que el creixement d’una xarxa descentralitzada és exponencial, sobretot si al darrere no hi ha un model de negoci en benefici d’uns pocs sinó una plataforma que permeti la connexió i alhora preservi la privacitat. En el món de blockchain, totes les relacions entre persones i empreses es faran a base de medalletes, que cada usuari custodiarà i que no haurà d’ensenyar als intermediaris per fer transaccions. “El més important és que la teva reputació serà teva, i tu decidiràs amb qui la vols compartir”, remata Puig. “Com qualsevol cosa a la vida, tens el camí fàcil o la via difícil. El camí ràpid és acomodar-se al model centralitzat. El camí difícil és el de la descentralització. Hem de recuperar el control de les nostres dades i dels nostres processos i construir una comunitat oberta i igualitària”.

 

Next To Watch 2018

El jurat de Sitges Next 2018, integrat per Pontus Nyström, Founder Brand PR 360; Carles Ortet, CEO de ZOOPA; Anna Soler, supervisora creativa de Proximity; Ximo Villalba, director creatiu de Grey; Vanessa Ribeiro, EMEA Print Marketing Campaign Manager d’HP; Carlos García Trillo, Marketing Manager Innovation Western Europe de Pepsico; Lidia Pitzalis, Directora CollArtz, Former Microsoft Comms Xbox; Carlos de Javier, director creatiu executiu de Contrapunto, i Diego Fernández, Manager Ogilvy Upcelerator d’Ogilvy Barcelona ha decidit atorgar els premis Next to Watch 2018 a catorze campanyes innovadores d’àmbit internacional. Podeu veure els vídeos de les campanyes guanyadores en aquest enllaç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Llegint aquest article em confirmo en la idea que els gurus de les noves tecnologies aprofiten la seva innegable complexitat per parlar molt sense que gairebé ningú els pugui entendre. Això els atribueix una mena de poder com el dels bruixots a les societats primitives. I fa que les seves creacions puguin resultar uns nous i poderosíssims instruments de influència i dominació per part de les elites que els controlen sobre el conjunt de la població.
    No tinc dubte que suposant que l’invent dels blockchains pugui tenir elements positius acabarà en mans dels més poderosos grups econòmic tecnològics, que en finançaran el seu disseny i configuració i que els utilitzaran en favor dels seus interessos.
    L’exemple més clar és dels bitcoins, que tan poca gent entén i que es volen presenten com la gran oportunitat d’un instrument financer modern i alliberador dels poders financers tradicionals. En canvi, s’estan convertit en un mecanisme especulatiu, tremendament volàtil, amb riscos tecnològics severs ; i a sobre un instrument d’evasió fiscal i de cobertura d’activitats delictives, perquè treballa sense control públic emparant-se en el suposat en l’anonimat d’un llenguatge encriptat secret.
    Potser la intenció dels seus creadors fos benintencionada però per com estan funcionant els mercat em sembla un invent financer mot perillós. Es detecta cada cop més la intenció que s’hi incorpori un l’estalvi popular que no entén res de res i al que es vol atreure amb la promesa de ràpides i fortes plusvàlues. Un cop més es promet fer-se ric ràpidament si s’entra en aquest nou i meravellós mercat. Des de la famosa especulació dels bulbs de les tulipes holandesos s’han succeït tota mena de crisi especulatives. No n’aprenem mai. Esperem que la dels bitcoins no sigui massa severa.

    • Josep Maria, m’he llegit dues vegades la lletra de l’Alex Puig i el teu comentari sobre la mateixa, i no puc afegir res a les teves reflexions. Ja coneixes les meves opinions per comentaris anteriors. De moment no tinc massa interés per aprofondir en la tecnologia blockchain. Per ara, més aviat la considero socialment perillosa.