Ovidi. Poesia no vol dir somniar

11.09.2015

L’espectacle recital Poesia no vol dir somniar torna a pujar a l’escenari el 15 i 16 de juny al Teatre Goya a les 20h. Es tracta d’un muntatge que ret homenatge a Ovidi Montllor amb una selecció dels seus poemes i cançons. L’actriu Mercè Sampietro i la cantant Llucia Vives canten o reciten amb l’acompanyament de la guitarra d’Eduard Iniesta, que ha musicat alguns dels versos inèdits del poeta. Amb motiu de l’espectacle, recuperem la crònica que va fer-ne Bernat Puigtobella.

Eduard iniesta amb Mercè Sampietro i Llucia Vives

Eduard iniesta amb Mercè Sampietro i Llucia Vives

 

La selecció es fruit del llibre Ovidi Montllor, “Un obrer de la paraula”, de Jordi Tormo, i de la recerca feta per la seva filla Jana Montllor. Junts han aplegat el bo i millor d’Ovidi, alguns dels poemes inèdits que va escriure al llarg de la seva vida i els micropoemes del poemari Dels quaranta estant, que va publicar el 1985, sense oblidar les cançons i poemes que tots coneixem. L’espectacle, produït per Taleia Cutura, compta amb un repartiment molt equilibrat, amb músic, rapsoda i cantant.

De la tria de poemes i de les cançons més emblemàtiques del cantant n’ha sortit un espectacle que ens guia per la vida de Montllor. L’espectacle s’inicia amb un autoretrat: “Tot i que jo / no sóc gran /d’estatura, / sóc menut en / tessitura”, diu Ovidi, que es defineix així: “Sóc un maulet modern i tolerant./
Sóc prou enterc, l’aljub de l’assedegat./ Sóc l’herba verda, la vora de la mar, /un tros de cel i el vermell de l’infern”.

El recital repassa també la relació amb els seus pares i ens passeja pels seus records d’infància a Alcoi Hi ha també tot un apartat dedicat a la seva relació amb la poesia. “Poesia no vol dir somniar. Poesia és tastar una miqueta o un molt de la vida que ens ha tocat viure i que cada dia ens amaguen més”.

De la rapsòdia, Ovidi ens diu aquestes paraules reveladores: “Jo volia ser actor, com molts sabreu, i ja no em conformava amb el fet de llegir poemes: volia saber dir-los. Intuïtivament pensava que el fet de saber dir-los, em faria comprendre encara més els nostres poetes […] Entrar obertament en la nostra poesia i arribar a fer-la popular, a l’abast del poble, a totes les gents, de servir allò més bonic de la manera més planera, més positiva”.