Ous brossians i narratives culinàries

31.05.2016

“Els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Els costats d’una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt.” Joan Brossa, Vivàrium, 1972.

El col·lectiu de recerca artística Gust Indisciplinat ha presentat per primera vegada l’acció Degustem Joan Brossa, un assemblatge de poesia, gastronomia, música i performativitat. El Centre Universitari de Disseny i Art EINA va ser l’escenari de la primera posada en escena d’aquest projecte, debut que suposa un punt culminant en una investigació que s’ha estat coent des de l’octubre amb la col·laboració del mateix centre i la Fundació Joan Brossa. L’acció va comptar amb la presència de Tània Costa, Judith Barnés, Dolors Soriano, Glòria Bordons, Blanca Fullana, Manel Guerrero, Jèssica Jaques, Lluís Nacenta, Oriol Pibernat, Gerard Vilar, Daniel Zapater i Àger Pérez, que ens n’ofereix la crònica.

Degustem Joan Brossa Quatre daus atravessats

Degustem Joan Brossa Quatre daus atravessats

La claror de primera hora de la tarda encara entra pels finestrals i il·lumina la sala transformada en menjador efímer quan els dotze espectadors-comensals es congreguen al voltant de la taula per iniciar la degustació. Després de les salutacions de cortesia que intercanvien, el silenci amara l’espai. L’austeritat impera a l’escena: el cobretaula blanc, les copes buides; més enllà de la taula, les siluetes dels tres músics i la directora queden perfilades en contrast amb les parets blanques. Tres notes trenquen el silenci, conjurant a Brossa en notació musical, i els cambrers comencen a servir l’aigua i el vi.

Els sis cambrers col·loquen el primer plat davant de cada comensal amb assossec, és el primer dels cinc plats que componen la degustació i, si no fos perquè la música continua, semblaria que el temps ha quedat en suspensió. Aviat es reprèn el diàleg entre els convidats, però ara predomina la discussió sobre els plats, la xerrameca quotidiana ha quedat enrere, tot i que reapareix esporàdicament. Alguns no baden boca en tot l’àpat. Amb cada plat sona una peça original de la directora i compositora, Sílvia Lanao, de duració indeterminada, que es dilueix quan els cambrers retiren un plat i es disposen a servir el següent, que donarà l’entrada a la nova tonada. Una vegada finalitzat l’àpat, el silenci torna i, després d’un instant, els comensals aplaudeixen l’entrada de les investigadores Anaïs Muñoz i Bàrbara Bayarri, que han creat el projecte i que sospiren satisfetes. Però ara és el moment de preguntar-se: què ha passat?

El projecte Degustem Joan Brossa es va iniciar el passat mes d’octubre, quan Bayarri i Muñoz van advertir la presència d’iconografia alimentària a la poesia de Joan Brossa i es van proposar fer una relectura de l’autor des de l’estètica gustatòria. Aviat varen veure que hi havia molt de camp per córrer, i de seguida s’hi va afegir el cuiner Sergi Vidal, que va endevinar també les possibilitats del projecte. Després de moltes hores d’investigació, el col·lectiu va determinar els cinc elements alimentaris idiosincràtics de l’obra brossiana: ou, patata, poma, peix i pa, els quals servirien de base per l’elaboració dels cinc plats de la degustació, on s’uneixen el sensible comestible i l’intel·ligible de la idea poètica. La culminació d’aquesta recerca sobre l’art i a la gastronomia va resultar en les creacions presentades al simposi narrat: “Ou fumat amb clau i pa sobre A”, “Quatre daus travessats”, “Poma amb poma”, “Gel sobre espina” i “Cafè i sucre”.

Degustem Joan Brossa Ou fumat amb clau i pa

Degustem Joan Brossa Ou fumat amb clau i pa

Enfrontats a aquestes creacions, cal que ens preguntem si són una mera relectura dels poemes de Brossa, o si més aviat allò que s’ha generat és una variació de l’obra de l’artista en un llenguatge nou que obre un nou horitzó d’interpretació de la seva poesia, una articulació gastronòmica on ocorre quelcom sense precedents, quelcom que hagués estat impossible que es donés abans d’aquesta nova “gramàtica culinària brossiana”. Llegir a Brossa des de la gastronomia i extreure’n els elements culinaris per tal de crear plats que d’alguna manera evoquin la seva poesia o els seus objectes és una acció creativa que, tenint en compte la concepció de l’art de Brossa, constitueix un exercici artístic de ple dret.

Brossa sempre s’ha estudiat des de la visualitat, de fet, sovint es considera que la seva obra es fonamenta en tres pilars conceptuals omnipresents: paraula, visió i acció. Degustem Joan Brossa explora els límits i les possibilitats de l’obra brossiana des de la tensió amb altres disciplines, i ho fa de manera radical atorgant el protagonisme a dos sentits més marginals al món brossià: el gust i l’oïda. És reeixit el projecte de comprendre Brossa des de la música i la gastronomia? Més encara, és possible ni tan sols alguna mena de comprensió des de la cuina?

A la seva Carta sobre l’humanisme, Heidegger interpreta la sentència d’Heraclit ethos anthropos daimon (ηθος ανθρωπω δαιμων) com “l’estança ordinària és per a l’home, l’espai obert per la presentació del déu, de l’extraordinari.” L’exercici que duu a terme Degustem Joan Brossa és precisament mostrar això. L’estància ordinària, la taula, l’àpat, esdevé l’espai obert per la presentació d’allò extraordinari, de la idea poètica. L’experiència gastronòmica reivindica el sensible, el plat, com a lloc privilegiat per una reinterpretació de l’artista, però aquesta reivindicació es radicalitza fins a un punt on pràcticament mata al pare i adquireix entitat pròpia. Quan ens trobem davant de “Quatre daus travessats”, compost per quatre gelatines d’agar-agar pràcticament incomestibles, no hi veiem només el “Dau rodó” de Brossa i les omnipresents agulles; “Ou fumat amb clau i pa sobre A” no és una mera referència al “Poema ouera” i a la representativa A brossiana. Es tracta d’un anar més enllà, d’una pràctica artística amb un caràcter propi, que permet noves reflexions a partir de l’obra brossiana, que roman com a pretext.

Els plats, els ingredients dels quals són tan ordinaris com el pa, la patata o la poma, s’allunyen de l’habitual tant en l’elaboració com en la presentació. Això permet un distanciament de la quotidianitat, una interferència en la mirada: el menjar no se’ns presenta com a mer menjar, ens obliga a veure’l diferent i, per tant, a experimentar-lo i tastar-lo de manera diferent. Aquesta pertorbació acosta Degustem Joan Brossa a l’obra d’artistes contemporanis com Antoni Miralda o Daniel Spoerri, compartint el menjar com a material i llenguatge comestible propi, com a mitjà artístic.

Degustem Joan Brossa Els músics amb la compositora i directora Silvia Lanao

Degustem Joan Brossa Els músics amb la compositora i directora Silvia Lanao

La peça creada per Gust Indisciplinat ha esdevingut una pràctica que s’inscriu en una narrativa que la filosofia de l’art porta relativament pocs anys elaborant, un discurs sobre el Food art o Edible art, sobre la cuina d’investigació (research cooking) en la creativitat que filòsofs com Gerard Vilar i Jèssica Jaques, els quals foren encertadament convidats a Degustem Joan Brossa, actualment desenvolupen. Encara més, el projecte duu a terme aquesta pràctica artística per si mateixa desviant el focus d’atenció cap a l’obra de l’artista català, conferint a Brossa una nova vitalitat i potencialitat reflexiva, una nova capacitat de generar pensament, i situa la poesia brossiana en un context d’art relacional, que permet que es llegeixi des d’una perspectiva emergent de l’art contemporani, la perspectiva de l’ara. Què ha passat? Doncs que s’ha donat una nova ocasió per tornar a llegir Joan Brossa, on Brossa ens torna a parlar, des d’un altre lloc, des de la cuina (que potser l’obra original ja visitava) i ens diu coses diferents encara per pensar, i que ens toca a nosaltres pensar, com a espectadors-comensals, com a co-creadors, com a éssers simbòlics per als quals menjar és més que nodrir-se, com a éssers lliures d’interpretar. Així doncs, Sapere aude i bon profit!