Oui, el t(h)eatre s’omple d’humor en femení!

Aquest dijous, OUI! Festival de T(h)éâtre en francès de Barcelona va donar el tret de sortida de la seva segona edició a l’Institut Français amb Et pendant ce temps de Simone Veille (de la companyia francesa Le Pompon). La peça no ha estat l’única aposta en femení del festival: aquest dissabte l’institut tornarà a omplir-se d’humor femení amb Les intrépides (a les 20h).

A Et pendant ce temps de Simone Veille (“I durant tot aquest temps, Simone ens vigila”),  les franceses Marie Montoya, Nathalie Portal, Hélène Serres i Vanina Sicurani ressegueixen la condició de la dona a França des dels anys 50 fins avui en dia. Un petit homenatge a les generacions que ens han precedit: a les seves lluites, els seus compromisos i, també, els seus sacrificis.

Amb un minimalisme escènic, les actrius aconsegueixen traslladar-nos de ple en alguns dels grans episodis de la lluita feminista a França. Sense perdre el sentit de l’humor, aconsegueixen fer pujar a l’escenari la història de la dona (o, més ben dit, de les dones, en plural) a França, aturant-se especialment en les revoltes i protestes del maig del 68 durant el mandat de De Gaulle. Aquesta primavera farà cinquanta anys de les onades de protesta i vagues generals de l’anomenat “Maig francès” que acabà amb un reguitzell de reformes socials i polítiques que acabaran culminant anys més tard amb mesures com la despenalització de l’avortament, aconseguida el 1975 gràcies a Simone Veil, l’aleshores (i la primera) ministra de Sanitat.

A Et pendant ce temps de Simone Veille es traça una mena de geneologia historitzada de les grans fites, aquelles fites escrites amb tinta invisible, sense noms propis i guanyades a peu de carrer i a dins de casa. Les lluites de totes, de les dones de la història (talment com les dones de la Història, en majúscula) són dones anònimes, amb noms comuns i vides sense grans estralls. Dones com nosaltres, com les nostres mares, àvies i besàvies. Et pendant ce temps de Simone Veille ens trasllada al bell mig de totes aquestes lluites anònimes i invisibilitzades que s’amaguen al darrere de cada reforma, de cada millora, de cada nova llei o decret.

L’avortament, la violència de gènere, el divorci, la igualitat salarial, la conciliació familiar, la paritat o la cossificació femenina són alguns dels temes que emergeixen entre els diàlegs de les protagonistes, replets de broma, ironia i algun clixé. Amb escenes íntimes i quotidianes, encarnen quatre generacions de dones franceses, dones sempre a peu de canó. Perquè, de fet, que no és tot allò íntim també polític, com deia Kate Millett?

Entre esquetx i esquetx, saltem de revolta en revolta, de fita en fita fins arribar als nostres dies, als reptes de l’avui. I, al llarg de tot aquest periple (gairebé caricaturitzat) ens trobem amb la presència de Simone Veil que ens acompanya, en guia.. i ens vigila. Simone Veille: Simone ens vetlla. Ens vetlla i ens vigila. Omnipresent, des de la seva talaia, i sense perdre el sentit de l’humor, Veil ens mena (a nosaltres i a les protagonistes) per la història de les dones a França. El pes dels noms propis, potser? D’una tradició feminista que “simoneja” i entona, encara, la cantarella de “l’égalité, sororité et liberté“?

Et pendant ce temps de Simone Veille és una de les moltes propostes teatrals del Festival de t(h)eatre en francès de Barcelona que, des d’aquest dijous passat i fins el proper 11 de febrer, omplirà els equipaments culturals de la ciutat de teatre francès. Podeu consultar la resta de la programació del festival clicant aquí.