Oscar Masotta, un astre argentí al MACBA

4.04.2018

El 1979, mentre a Leo Messi encara li faltaven vuit anys per néixer a Rosario, l’artista Oscar Masotta moria a Barcelona. S’acabava així la vida d’un dels molts argentins que havien arribat a terres catalanes fugint d’un país inestable, com ho va fer el mateix director del MACBA, Ferran Barenblit, que ara exposa l’artista dins de la seva institució i el reivindica com un gran representant d’Argentina a Catalunya. Astres del futbol a part.

Oscar Masotta, fotografiat a principi dels anys 60.

“Barcelona és l’espai d’acollida de molts exiliats llatinoamericans”, recorda Ferran Barenblit, director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) d’origen argentí. El comentari sorgeix arran de la mostra Oscar Masotta. La teoria com a acció, que el centre exposa fins a l’11 de setembre del 2018. Masotta, nascut a Buenos Aires l’any 1930, va exiliar-se a la capital catalana el 1975, on va morir quatre anys després. Fundador de La Biblioteca Freudiana de Barcelona, l’artista va ser traductor de Lacan a llengua espanyola. Va ser un agent clau per a la introducció del pensament d’aquest filòsof tant a Catalunya, com a l’Estat espanyol, com arreu d’Amèrica Llatina.

L’exposició en qüestió va presentar-se el 2017 a Mèxic i després del seu pas pel MACBA –que ha augmentat la part que fa referència a Barcelona- viatjarà a Argentina. El que ha fet la seva comissària, Ana Longoni (La Plata, 1967), és organitzar-la a partir d’una novena de temes per tal que podem descobrir la trajectòria intel·lectual i artística de Masotta. Perquè ell no era només un gran artista, també era un pensador; si és que pot existir una cosa sense l’altra.

Segons Longoni, resseguir la vida de Masotta permet “travessar una època de transformació col·lectiva a través d’un individu”. Els anys que van del 1950 al 1970, etapa en què l’artista va desenvolupar bona part de la seva activitat més significativa, eren políticament convulsos a Argentina. De fet, Oscar Masotta forma part d’una generació marcada pel cop d’Estat del 16 de setembre de 1955, en la qual la dictadura autodenominada Revolución Libertadora va acabar amb la República Argentina tot destituint el president constitucional Juan Domingo Perón.

Masotta era peronista i marxista. De fet, una de les primeres peces que veiem quan entrem a l’exposició del MACBA és una estampeta d’Eva Perón, l’emblemàtica dona del president. Mentre a Argentina s’havia prohibit la seva imatge i pronunciar el seu nom, l’artista en qüestió havia anat als bars alternatius de Buenos Aires a repartir aquestes estampes. A part de ser una crítica política, aquest es pot entendre també com el primer happening del creador.

A diferència de la majoria d’intel·lectuals de la seva generació, ell no va graduar-se a la Universitat de Buenos Aires. Ara bé, va estar-hi inscrit: “Va estudiar filosofia però mai va acabar”, explica la comissària, “Preferia posar-se en una posició marginal que li permetia interpel·lar la societat des dels marges”. Per això no és estrany que s’impliqués en la psicoanàlisis; que defensés l’exercici teòric com una forma d’acció política; que fes happenings com a obres artístiques o que fos vinyetista i es bolqués en el món dels còmics.

Vistes de l’exposició “Oscar Masotta. La teoria com a acció”, 2018 | Foto: Miquel Coll

El protagonista de l’exposició del MACBA va estar molt vinculat a l’avantguarda artística argentina dels anys seixanta, on va intentar entendre i explicar les transformacions radicals de l’art en aquell moment. Oscar Masotta va apadrinar un grup pioner del conceptualisme anomenat Arte de los Medios, del qual en podem veure una bona representació en una secció sencera que li dedica el museu de Barcelona i que val molt la pena veure. De fet, és la primera vegada que un nombre tan gran d’obres de l’avantguarda argentina s’exposen a escala internacional.

A Barcelona, Massota “va articular-se amb l’escena contracultural de finals de la dictadura i principis de la transició”, com explica Longoni, i va replicar la manera de treballar que feia servir a Buenos Aires. La seva manera de funcionar era sobretot a través de grups de treball, en els quals els assistents discutien sobre un tema concret sota la moderació sàvia de l’artista. Precisament la seva filla, Cloe Masotta (Barcelona, 1977), participa en la mostra amb la intenció de “portar a les sales el component oral de la feina del meu pare”.

La crítica, analista i docent de cinema i art contemporani, ha dut a terme catorze entrevistes a psicoanalistes i psiquiatres que relacionen la figura del seu pare amb temes com l’exili i la transmissió. Aquest tema és important perquè Masotta va morir a Barcelona de forma prematura després que un càncer de pulmó el deixés sense veu. Un fet que el va afectar profundament, perquè el va privar d’allò que més gaudia a la vida: la transmissió verbal de l’ensenyament.