‘Orsini’, una bomba i un acudit

29.04.2019

Felice Orsini ressona en dos teatres de Barcelona: el Gran Teatre del Liceu i el Teatre Nacional. El revolucionari italià és el creador de la bomba (la bomba Orsini) que el 7 de novembre de 1893 va trinxar la gran sala de la Rambla. S’hi representava, aquell dia, Guillem Tell de Shakespeare. La música va callar en sec. Els espectadors van començar a cridar i a córrer. Vint morts i una vintena de ferits. Ara arriba Orsini a la Sala Tallers del TNC. Un text d’Aleix Aguilà que bressola entre aquell episodi tràgic i un casament que té lloc durant la tardor de 2017. L’autor de l’atemptat va ser un altre revolucionari anarquista: Santiago Salvador. Orsini s’estrena aquest dijous 2 de maig i es podrà veure fins al dia 26.

L’actor Pau Viñals en una escena de l’espectacle ‘Orsini’, al TNC. | © May Zicus

De títol “fonèticament preciós”, el text d’Aguilà té “claus de lectura fascinants”, segons Xavier Albertí. Per exemple, el deure del posicionament. “La bomba Orsini exigeix uns posicionaments de clarificació. Els dramaturgs han de decidir en quin bàndol situar-se. Les clarificacions són importants”, apunta el director del Teatre Nacional, que veu en la peça ombres de Guimerà, Ignasi Iglésias i Pous i Pagès. “L’Aleix ha escrit un text que juga amb referències històriques, amb salts cap a altres llocs”. En aquest sentit, l’autor –detalla Albertí– treballa “la violència d’Estat, la violència al carrer i la mecànica de la convulsió”.

És Xicu Masó –actor i director d’escena– qui condueix Orsini. Els assajos han permès a l’equip “fer un treball intergeneracional de veritat”. “No està passant gaire i és una llàstima. Tenia ganes de fer-ho i no serà l’última vegada”, sosté Masó. «De veritat» vol dir que el director no ha contractat actors joves per “explicar-los idees”. Ha estat tot l’equip el que ha treballat la massa conceptual del text i la seva orientació. “Des del minut zero hem discutit què volem fer, de què volem parlar. Això enriqueix el procés. Necessito aquest estímul que em dona el pensament d’altres persones que no tenen la meva edat”. Cal, considera, un intercanvi des de l’origen del projecte. Masó, és clar, no ha deixat d’aprofitar la seva experiència. “No vull dir que aquest diàleg entre generacions sigui la solució al tap generacional”, afegeix.

Aguilà explica que el text ha tingut deu versions. Un any i mig de treball; reflexions, dilemes i debats amb la Companyia Solitària, que debuta amb Orsini al Teatre Nacional (no ho fan els actors, que ja coneixen les seves taules: Míriam Alamany, Júlia Barceló, Pol López i Pau Viñals). El dramaturg assenyala que la violència –el tema central de la peça– no apareix amb fermesa cap al final del procés d’escriptura. “El tema desapareix quan començo a escriure el text. Em centro en els personatges, en els arcs, en les coses més acadèmiques. Miro de trobar emotivitat, situacions que m’interessin. Durant el procés em vaig oblidar bastant de la violència. És en les últimes versions quan tornem a parlar del que va aparèixer al començament”. Subterràniament, doncs, la violència hi és, però no es manifesta amb claredat, com a matèria fonamental, fins que l’esquelet de l’obra està pràcticament muntat.

L’actriu Júlia Barceló en una escena de l’espectacle ‘Orsini’ al TNC. © May Zircus

El punt de partida de l’obra –explica Aguilà– és la ceguesa. La ceguesa social. La incapacitat de veure la violència (en qualsevol de les seves manifestacions). “La burgesia catalana anava al Liceu a buscar més barroquisme. Obviaven la realitat difícil del carrer. La desconnexió entre la classe burgesa i els ciutadans obrers era enorme. La comunitat burgesa no s’ocupava de veure el seu conciutadà. Orsini parla sobre la identitat i la violència. Com la violència és un mètode per punxar la bombolla de l’altre. En aquest cas, la burgesia no hi veu perquè no es reconeix a ella mateixa com a explotadora”. “La ceguesa de la comunitat és també una forma de barbàrie. No poder veure l’altre, a més, impedeix veure’t a tu mateix. No et reconeixes”, continua. 

En aquest «no saber qui és l’altre» hi podem reconèixer, apunta l’autor, les actituds de Trump, Bolsonaro, Salvini o els partidaris del Brexit. “Avui és el relat de l’odi contra l’altre. Al segle XIX, la societat burgesa dona l’esquena a la societat obrera”. A Orsini, un “suposat anarquista” vol usar la violència –la bomba– per forçar a l’opressor a recobrar la vista, “fer-lo despertar del seu deliri”. Això, però, només és una part de la proposta d’Aguilà. Com dèiem, una part del text transcorre durant la tardor del 2017, “en un moment històric”. “He intentat fer un viatge conceptual entre el 2017 i l’atemptat al Liceu”. Aguilà ha buscat i trobat els paral·lelismes (el 17-A, l’1-O…). “Hi ha molta proximitat temàtica i social”. El discurs ha aflorat des de “les coses personals que he anat treballant”. “He intentat no ser dogmàtic”, assegura l’autor. “El tema de la violència em genera preguntes. Som tots «no violents», com diuen? Qui ho ha decidit això? Crec que ens han anat desactivant”, sosté Masó.

La part que té lloc al 2017 correspon al començament de l’obra. Orsini obre amb un casament. Un casament amb “mosques i mosquits” on, en una de les taules del convit, coincideixen un pagès, una actriu famosa, un noi amb esmòquing i la cambrera que els serveix. Troben, per sorpresa, una bomba Orsini soterrada al jardí de la celebració. Un inici que té “alguna cosa d’acudit”. Pau Viñals parla d’una peça “paranormal”, amb una temporalitat gens habitual: “És com entrar en un forat negre”. No és un argument lineal. Orsini està “entre Black Mirror i La memòria dels Cargols”, apunta Júlia Barceló. Pol López destaca l’oportunitat d’haver pogut “donar forma al text”. Aguilà els ha abocat cap a la dificultat, “i està bé que sigui així”. La companyia ve de fer Hedda Gabler, “que és un lloc on pots agafar-te”. Aquí han hagut de crear-se ells aquest lloc: “Els personatges són rics. Els diàlegs, fructífers”. “Has de treballar per tal de poder sostenir el text”, diu Masó, que considera que “el resultat final és un espectacle delicat, atractiu, molt especial”.