Orhan Pamuk: “Cada país és infeliç a la seva manera”

4.04.2014

Orhan Pamuk va tancar ahir el cicle D.O. Europa, que ha generat un gran interès i ha omplert setmana rere setmana la Sala Moragues del Born CC. Ahir Mònica Terribas, comissària del cicle, va tenir l’oportunitat de conversar públicament amb tot un premi Nobel, el turc Orhan Pamuk, autor que amb la seva obra ha convertit Istanbul en part del paisatge europeu.

 

Orhan Pamuk | Foto Manel Gil

Pamuk pertany a les elits turques republicanes que han viscut sempre de cara a Europa i que han anhelat l’occidentalització del seu país. L’autor de L’àlbum negre ha estat un aferrissat defensor de la laïcitat en una Turquia en què hi ha també una fonda resistència als valors més genuïnament europeus. Pamuk creu en una Europa que no estigui basada en el Cristianisme, sinó en el Renaixement, la Il·lustració i els valors de la Revolució Francesa, llibertat, igualtat i fraternitat.

Però per a Pamuk Europa no és una abstracció política. “Jo vull parlar de la idea d’Europa a través dels objectes i els records. Per mi Europa és una cosa que visc quotidianament, també és una qüestió que a Turquia et situa en una determinada classe. Per altra banda, l’occidentalització de Turquia forma part del projecte de la globalització, que és de fet la paraula que utilitzem avui dia”.

 

Europa s’ha d’empassar Turquia

Pamuk va insistir una vegada i una altra que la integració de Turquia a la Unió Europea seria el millor antídot contra la radicalització de l’extrema dreta, que està portant Europa a la xenofòbia i a polítiques d’immigració que ratllen la inhumanitat. “Europa s’ha d’empassar (swallow) Europa”, va dir Pamuk. Si Turquia fos admesa a la UE com un membre plenament europeu, per força s’eixamplarien els límits del que avui es percep com a europeu. Seríem més plurals i tolerants.

En tot aquest estira-i-arronsa al voltant de la integració de Turquia, Pamuk s’ha trobat sovint utilitzat d’una i altra banda. “He estat atacat pels turcs per anar contra Europa. I els europeus m’han utilitzat per atacar Turquia”. Si no fos perquè és un acudit dolent, podríem dir que Pamuk ha estat el cap de turc d’unes tensions polítiques profundes, tectòniques. La posició de Pamuk no és granítica, i ahir al Born CC va explicar com comparteix l’ambivalència respecte a Occident que mantenien també Dostoievski i Tanizaki. “Les notes del subsòl han estat una inspiració per a mi. Dostoievski era enginyer i ateu i de ben jove creia que Europa era la salvació de Rússia. I al final de la seva vida va acabar convertint-se en un paneslavista, totalment decebut amb la intel·lectualitat europea”. Per a Pamuk, com al segle XIX per a Dostoievski, aquell somni d’una Europa de color de rosa, en què fins i tot els pensadors antioccidentals creien, s’ha evaporat del tot. Pamuk també s’identifica amb Tanizaki, que de jove va escriure una novel·la sobre Amèrica, el país del glamur, però de gran es distancia de la frivolitat americana i a Naomi arriba a detestar els valors occidentals.

Pamuk, que és profesor de Literatura Comparada a la Universitat de Columbia, a Nova York, va manifestar també aquesta ambivalència. Pamuk va confessar que està escindit entre dues pulsions contradictòries. Per una banda sóc un ferm partidari de la secularització, però per l’altra tinc com tothom l’anhel legítim de pertànyer al meu país, un país que rebutja bona part dels valors europeus. L’atracció i el rebuig poden arribar a ser indestriables.

El rebuig que experimenta, per exemple, quan llegeix el llibre que André Gide va fer sobre el seu viatge a Turquia, on va afirma que per fi ha entès que només hi ha una única civilització al món: l’europea, que és de fet, la francesa. En defensa del seu país, Pamuk alerta que els problemes polítics de la Turquia d’avui no s’han d’atribuir a l’integrisme muslulmà, sinó a la mateixa dinàmica política. Els diaris ocidentals tendeixen a veure interferències religioses en conflictes que són estrictament polítics.

 

Orhan Pamuk I Mònica Terribas ahir al Born CC

Cada país és infeliç a la seva manera

Pamuk reconeix que Turquia no és una nació feliç: “Cada país és infeliç a la seva manera”, va dir parodiant la cèlebre frase amb què Tolstoi obre Anna Karenina.  Actualment hi ha una confrontació entre els conservadors i els musulmans. Els conservadors no són tampoc prou liberals, i tampoc respecten del tot els valors europeus, atès que han provat per activa i per passiva limitar la llibertat d’expressió. “El govern turc va intentar prohibir Twitter, però la judicatura s’hi ha interposat”. Pamuk està preocupat per la llibertat d’expressió, que no està prou garantida al seu país.

 

Nova novel·la

Pamuk va tancar la conversa anunciant la publicació de la seva pròxima novel·la, que en anglès es titularà ‘Strangeness in my Mind”. Pamuk va explicar que el protagonista d’aquesta història, que abraça els últims 40 anys a Turquia, no és un membre de la burgesia sinó un venendor ambulant que ven iogurts pel carrer fins que un bon dia el iogurt passa a embotellar-se i es queda sense feina. La novel·la es publicarà a l’estat espanyol el gener de 2016.

Mònica Terribas va tancar l’acte agraint la confiança de Toni Soler, comissari del Tricentenari a Barcelona, i la feina invisible de Bel Alícia i Albert Mercader.