Orange Sunshine

26.04.2018

Les drogues il·legals són encara un tema tabú, però, al marge del judici que en fem avui, no podrem encarar la història de la dècada dels 60 amb un mínim de rigor sense tenir-les en compte. El 15 de maig es torna a projectar als Cinemes Girona un documental que aborda aquest tema: Orange Sunshine de William A. Kirkley.

Caràtula del documental “Orange Sunshine” de William a. Kirkley

La contracultura, que va iniciar el seu camí a principis de la dècada dels 60 als Estats Units, ha estat sens dubte el moviment social i cultural més important de la segona meitat del segle XX. Els seus postulats van calar en les societats occidentals, més profundament del que se sol admetre, i avui la seva influència, per bé o per mal, és indiscutible. Va ser un renaixement humanista que reaccionava contra una modernitat despersonalitzadora, i proposava el retorn al món interior i a una nova espiritualitat, lliure i fora dels cànons occidentals. El més essencial d’aquest moviment transversal de regeneració espiritual va ser l’intent de transformar, no les estructures socials, com altres corrents, sinó la consciència de l’individu, i el detonant d’aquesta transformació interior van ser les drogues psicodèliques, convertides en una mena de sagraments d’un nou culte mistèric i en l’eix vertebrador del seu procés iniciàtic.

La més important d’aquestes substàncies, pel seu enorme poder transformador, va ser l’LSD. El 1943 el químic Albert Hoffman, que l’havia sintetitzat 5 anys abans, va descobrir-ne els efectes psíquics. Durant els següents anys l’LSD es va utilitzar amb èxit en recerques i en tractaments psiquiàtrics. Moltes persones, entre les quals trobem actors de Hollywood com Gary Grant o James Cobrum, la van usar en processos terapèutics, però no va ser fins als inicis de la dècada de 1960 que va agafar volada de veritat. Diversos personatges públics van ajudar a difondre-la, com el psicòleg Timothy Leary, que organitzava sessions amb grups d’estudiants voluntaris a Harvard, o l’escriptor Ken Kesey, que, amb els diners guanyats amb la novel·la Algú va volar sobre el niu del cucut, va recórrer els Estats Units muntant les famoses acid test, festes psicodèliques amb música, LSD i projeccions. Però, segurament, el paper més determinant el van tenir els llegendaris The Brotherhood of Eternal Love (La Germandat de l’amor etern).

El 1963 aquest petit grup d’amics del comtat d’Orange, al sud de Califòrnia, que havien provat l’LSD, ebris d’un optimisme contagiós, van crear la Germandat per a difondre l’LSD i la cultura psicodèlica i, així, canviar el món superant el materialisme i la violència imperants. Durant tota la dècada, la seva influència en el moviment hippy va créixer exponencialment. S’hi va afegir també Timothy Leary, que, després que Harvard clausurés els seus tallers psicoterapèutics, ara amenaçava de presentar-se a governador de Califòrnia. El 1970 la Germandat era l’organització internacional més important de distribució de psicodèlics, i el seu producte estrella era l’Orange Sunshine, segurament l’LSD més famosa de la història. L’administració nord-americana no es va quedar de braços plegats. Richard Nixon va declarar les drogues enemic públic número 1 d’Amèrica i va posar la Germandat en el punt de mira de totes les forces repressives de l’Estat.

El 2016 un jove cineasta californià, William A. Kirkley, va decidir explicar-ne tota la història en un documental: Orange Sunshine. Una història que mai abans havia estat contada. Quan el psicòleg Iker Puente, de la Psychedelic Society Barcelona, em va proposar programar-lo a la mostra Visions documentals, de seguida em va interessar, però va ser en veure el documental que vaig quedar fascinat i atrapat per aquesta fantàstica història, que se segueix com una pel·lícula d’aventures trepidants.

El dimarts 3 d’abril als Cinemes Girona es va fer l’estrena a l’Estat espanyol d’Orange Sunshine, i vam tenir el privilegi de comptar amb el seu director, William A. Kirkley, que va venir expressament des de Los Angeles per presentar-lo. En el col·loqui també vam comptar amb experts locals, com l’editor Fernando Pardo, l’historiador Joan Carles Usó i els psicòlegs Iker Puente i José Carlos Bouso, entre d’altres. Aquest havia de ser l’únic passi, però en vista de l’èxit de públic, el cinema ha decidit fer-ne un altre dimarts 15 de maig a les vuit del vespre.