On és la Colometa?

27.01.2018

El Fòrum Som Cultura Popular, que se celebra aquests dies a la Fabra i Coats, es va obrir dijous amb un acte emotiu, que va servir per donar el tret de sortida d’unes jornades plenes de tallers, debats, actuacions i fires que s’allarguen fins aquest diumenge 28 de gener.

Francisco Rojo va gravar la Festa Major de Gràcia de l’any 1935

La inauguració va consistir en a projecció d’un document fílmic del 1935, una gravació d’origen familiar que va realitzar l’enginyer Francisco Rojo durant l’última Festa Major de Gràcia abans del alzamiento del juliol del 36. Aquest documental, que dura poc més d’un quart d’hora, té una qualitat hipnòtica i té la virtut de retratar d’una manera aparentment normal i quotidiana una festa i un barri que mai tornaria a ser igual després de la guerra. En veure la projecció t’adones que ets davant de l’última festa major feliç que va viure la Colometa de La plaça del Diamant, i et vénen ganes de trobar-la entre la multitud que desfila pels carrers o que mira embadalida els esbarts dansaires que Rojo filma minuciosament, amb tant detall que Montserrat Garriga ha estat capaç de reconèixer algunes de les danses que s’hi van ballar: el ball pla, sardanes, danses del Pallars, però també la dansa de Castellterçol, el ball de nans nous de Berga, el ball de gitanes del Vallès. Dijous vam poder assistir a una projecció acompanyada de música en directe gràcies al pianista Òscar Igual, que va interpretar i mil·limetrar música i metratge amb una banda sonora plena de reminiscències sardanístiques de l’època.

Després de la projecció Josep Fornés, director del Museu Etnològic i presentador de l’acte, va conversar amb Teresa Rojo, la filla de Francisco Rojo i germana del pintor Vicente Rojo. Teresa va explicar les vicissituds del seu pare, un enginyer elèctric que va ser un dels artífexs que la llum arribés a Barcelona. Rojo era molt aficionat a totes les coses modernes i l’any 1932 es va comprar una càmera i un projector. L’ús que en feia era estrictament familiar i, de fet, a la gravació que ens ha pervingut de l’any 1935 hi apareixen els germans i l’avi de Teresa. Afiliat al PSUC, Rojo va haver d’exiliar-se a Mèxic l’any 1936 a bord de l’Ipanema i no va tornar fins a finals dels cinquanta a Barcelona.

La projecció d’aquest documental reverbera amb el moment de desprotecció que estem vivint. L’acte havia començat amb una intervenció gravada de Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili i gran defensor de la cultura popular. Puig va celebrar des de Brussel·les que enguany s’hagi impulsat el fòrum d’educació i cultura popular. Una experiència que ha de tenir continuïtat.

Els actes continuen avui. Podeu consultar l’agenda d’activitats aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Bernat Puigtobella
    Article molt interessant… Fotograma de Francisco Rojo magnífic..
    La plaça del Diamant, amb majúscula.
    Moltes gràcies.
    Núvol és una revista perfecte. I és de molt agrair.