Òmnium premia la fotografia social de Joan Guerrero

2.05.2018

Hem parlat del fotògraf Joan Guerrero en repetides ocasions des d’aquestes pàgines. Ho hem fet arran de les seves exposicions i de la publicació d’alguns dels seus llibres. Avui ho fem per glossar el Premi Singladura que li ha concedit la secció d’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord.

Marcel Mauri i Joan Guerrero a l’acte d’entrega del Premi Singladura | Foto: J.M. Cortina

Guerrero és un fotoperiodista veterà que ha fotografiat en mil batalles i que ha treballat molts anys per diferents diaris i revistes. Arribat de Tarifa a mitjans dels seixanta, va anar a viure a Santa Coloma de Gramenet, que de seguida es va convertir en el seu poble d’adopció. Es va implicar intensament en la vida cultural i política de la ciutat i va ser testimoni d’excepció de la seva gran transformació. Va fotografiar la seva gent i va ser un dels fundadors de la revista Grama, un exemple de premsa d’àmbit local. Al marge de la seva feina quotidiana per als mitjans periodístics, va realitzar una sèrie de treballs de caràcter personal molt reconeguts sobre la vida a la ciutat i també de comunitats indígenes de Sud-amèrica.  D’aquí neixen, entre d’altres, els seus llibres sobre el bisbe Casaldàliga, que han estat objecte de diferents publicacions i exposicions els darrers anys.

Aquesta tasca continuada i discreta ha sigut avui reconeguda, un cop més, amb el Premi Singladura que atorga l’agrupació del Barcelonès Nord d’Òmnium Cultural. En les dues edicions anteriors, el premi es va concedir al poeta Màrius Sampere i a l’actor Lluís Marco. En aquest cas, com explica Sílvia Soler, vicepresidenta de la secció d’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord i portaveu del jurat, “s’ha volgut destacar la trajectòria de Joan Guerrero en el camp de la fotografia social, especialment el seu interès per fotografiar la immigració i convidar-nos a reflexionar sobre aquesta qüestió i el fet que Guerrero ha estat i és un referent per als fotògrafs i els periodistes de les noves generacions”.

En l’acte d’entrega del premi, carregat d’emoció i admiració pel premiat, van participar alguns dels seus amics i companys de feina i professió. Tots ells van lloar el seu gran talent fotogràfic, encara que Guerrero sempre ha rebutjat el qualificatiu d’artista i s’ha referit amb gran humilitat a la seva feina. Com va explicar un dels oradors, ell ho havia sentit a dir del mateix Guerrero: “Jo no faig art, el que faig és simplement sublimar la quotidianitat i la realitat que m’envolta”.

Però per sobre de tot, allò que van emfatitzar els participants va ser el fort compromís social de Guerrero i la seva gran bondat. Un compromís fort però humil novament, quan diu que “amb les meves fotografies no he pretès canviar el món, sinó agermanar-lo”. Per als que vulguin conèixer amb més profunditat l’obra i la personalitat de Joan Guerrero els recomano que visionin l’excel·lent  documental que va fer sobre ell David Airob, La caja de cerillas.

Van assistir a l’acte d’entrega el president de la secció del Barcelonès Nord, Jordi Ballesteros, i Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium  i actualment en funcions de president a causa de l’injust empresonament de Jordi Cuixart, per a qui es van dedicar unes paraules de suport i es va suggerir la iniciativa de fer-li arribar una de les fotografies de Guerrero perquè l’acompanyés a la cel·la.

En els seus parlaments tots dos representants es van referir a les qualitats ètiques del guardonat i especialment a la seva contribució a la integració d’una societat mestissa formada per gent de procedències molt diverses. Modestament, i alhora amb bellesa, ha documentat els canvis físics i socials del país contribuint així a l’equilibri més gran d’un espai del territori on avui viuen més de 400.000 persones.

Jordi Ballesteros, Joan Guerrero i Marcel Mauri | Foto: J.M. Cortina

Em sembla molt important destacar en la concessió d’aquest guardó el fet que una organització com Òmnium Cultural, enfrontada en aquest moment a una difícil singladura, s’interessi per la feina d’un fotògraf entregat a la fotografia social i la premiï, en un àmbit territorial sovint oblidat i fins i tot menystingut per organitzacions polítiques i culturals del país. Això constitueix una mostra d’actitud generosa i oberta a totes les realitats del país i explica també la potència i l’èxit d’Òmnium com a instrument actiu de la societat civil catalana.

Felicitacions a tots dos, entitat i guardonat, per la concessió d’aquest premi, tan just com necessari!