Olot volcànic, lava ciutadana

10.11.2014

Olot està posat a la falda d’un volcà. Dissabte a la nit la ciutat es va encendre de foc i de llum, des de la Plaça Clarà fins al cementiri, des de l’església del Carme fins a la plaça de braus, un total de vuit quilòmetres de recorregut per més de seixanta instal·lacions limíniques. S’hi celebrava la tercera edició del festival Lluèrnia.

La Farga budell | Foto de Josep Caritg Callís

La Farga budell | Foto de Josep Caritg Callís

Dissabte a la tarda feia un vent inhòspit a Olot. Capaltard, l’aire es va fer més suau i la nit propícia per passejar sense haver de cordar-te el coll de l’abric. La llum a Olot era infinita i la nit massa curta per resseguir-la tota.

La millor proposta gastronòmica per al Lluèrnia era, sense dubte, un entrepà al Farolet. No coneixia aquest establiment, on probablement se serveixen els millors frankfurts del país. És un local tan petit que no hi cap ni una pantalla de televisió. Dissabte estava a petar de gent i hi vaig entrar convençut que si volia fer el Lluèrnia com déu mana havia de sopar al Farolet. Em vaig endur un frankfurt amb formatge i ceba i vaig anar fent via fins a l’església del Carme, on s’hi presentava una instal·lació per recordar la crema que s’hi havia fet la nit del 24 de juliol del 1936. La instal·lació consistia en una muntanya de bancs d’església amuntegats formant una pira a punt de ser encesa. Aquella nit de 1936, un fragment del retaule de Sant Franc, una obra de 1732, es va salvar miraculosament de l’incendi gràcies a alguns voluntaris. Un mossèn, el Dr Danés, va tenir la pensada de segellar tots els llibres del Convent del Carme amb el segell de la Biblioteca Municipal per evitar-ne la destrucció.

Justament al claustre del Carme de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot s’hi presentava ‘Jazz de copes’, una de les instal·lacions limíniques més elaborades. Sis alumnes de l’EASD d’Olot que cursen l’assignatura de Disseny de Muntatges Efímers amb el professor Xevi Moliner Milhau, van col·locar sota els arcs del claustre set-centes ampolles amb una espelmeta a dins. Set centes ampolles que havien anat recollint de bar en bar i que van tallar una per una, tallant el cul amb un mètode curiós. El mètode consisteix primer a ratllar el perímetre de la base de l’ampolla amb un diamant. En segon lloc s’agafa un fil de cotó mullat amb alcohol, es lliga tota la base de l’ampolla amb el cordill i s’hi cala foc. Un cop encès, es tira l’ampolla en una olla d’aigua freda. I així set-centes vegades. Entre sis alumnes, surt a més de cent ampolles per cap. Pas mal.

Claustre del Carme de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot. Instal·lació de les alumnes  Neus Sanchez Illas, Lidia Castan Mena, Miriam Fabrega Teixidor, Laia Morell Notario, Jennifer Mañas Sierra i Cristina Masferrer Gil

Claustre del Carme de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot. Instal·lació de les alumnes Neus Sanchez Illas, Lidia Castan Mena, Miriam Fabrega Teixidor, Laia Morell Notario, Jennifer Mañas Sierra i Cristina Masferrer Gil | Foto Ivan Fuentes Orri

 

Maria Güell, hortolana 2014

El festival Lluèrnia convida cada any un artista de la llum perquè dissenyi l’hort de la llum. L’any passat l’hortolana va ser Lola Solanilla, que va presentar una innovadora il·luminació nadalenca que enguany s’ha instal·lat al carrer Sant Ferriol. Enguany l’encàrrec ha recaigut en Maria Güell, comissària amb Marta Almirall del BCN LLum.

Güell, de l’estudi La Invisible, hi ha fet una instal·lació senzilla però de gran eficàcia. Amb la participació del polifacètic artista empordanès Jordi Mitjà, hi va disposat tres fileres de tomaqueres enfilades en canyes. En lloc de tomàquets hi va col·locar bombetes que guanyaven o perdien força mitjançant un dimmer que li permetia graduar la intensitat de la llum. Güell em va ensenyar els secrets del seu hort, els cables que havia amagat entre les canyes i els endolls que havia enterrat entre la grava. L’hort de la llum s’havia de contemplar des de l’esplanada de la plaça de braus, una terrassa amb una magnífica vista sobre la ciutat d’Olot.

 

Hort de la llum, de Maria Güell

Hort de la llum, de Maria Güell

El projecte Ishtar

Olot té un raconet anarquista, i com a tot arreu hi ha germinat també el seu col·lectiu antisistema. I van tenir el seu lloc d’expressió davant del Passatge del Cinema, on el col·lectiu autogestionat d’artistes Ishtar va presentar una marató amb música, dansa i projeccions videogràfiques.

El projecte ishtar es defineix com un espai de creació multidisciplinar cooperatiu i multigeneracional. Aquesta associació compta actualment amb 36 socis, però al llarg dels anys n’han arribat a tenir més de dos mil. El soci paga deu euros al mes com a contribució al lloguer del local (no són okupes) i a canvi disposa de les claus del centre per desenvolupar-hi la seva activitat.

 

Una ballarina del col·lectiu d'artistes Ishtar

Una ballarina del col·lectiu d’artistes Ishtar

Marcel·lí Antúnez i la Farga budell

Lluèrnia es va acabar a la plaça de braus d’Olot. Sí, a Olot tenen una plaça de toros i dissabte a la nit plena a vessar, amb més de dues mil persones. La multitud que omplia la plaça, tupida com aquells tortells de matafaluga que fan a Can Carbasseres, feia onades i cridava a ple pulmó a favor de la independència mentre esperava comencés l’espectacle. Marcel·lí Antúnez hi va presentar un muntatge a cavall entre la falla i el teatre de titelles que es podia llegir com un homenatge de la tauromàquia. El show va arrencar amb l’aparició de la Venus volcànica, una deessa que una dia “se’n va anar de parranda i va tornar amb un paquet”. Vam assistir al part de Venus, que va donar a llum el Bob Esponja! Antúnez va comptar amb l’assistència de la companyia pirotècnica Pim Pam Pum Foc, amb qui va poder assajar només una vegada la nit abans. Antúnez va jugar a muntar i desmuntar les seves magnífiques figures. El cos d’un toro va acabar convertint-se en la cara d’un torero gegant, que va morir desmembrat al mig de la plaça enmig d’una traca de foc i de llum.

 

Una de les instal·lacions més poètiques de Lluèrnia, La lluna en un cove

Una de les instal·lacions més poètiques de Lluèrnia, La lluna en un cove

Un rar equilibri

Pep Fargas, comissari de Lluèrnia, ha tingut a mà els exemples de Lió o Torí per inspirar-se a l’hora d’idear un festival de llum. I en els temps de crisi que vivim, ha optat per l’única via possible, buscant l’equilibri entre la participació ciutadana, plenament amateur, i la intervenció més professional de dissenyadors, enginyers, col·lectius d’artistes o alumnes d’escoles universitàries de disseny. Sigui com sigui, el Lluèrnia convida els olotins a sortir al carrer, perquè tothom té un parent o conegut que ha participat en alguna instal·lació. Sense anar més lluny, la Plaça Major acollia un planter encès de fanalets cilíndrics, adornats pels alumnes de primària de les escoles d’Olot. El model participatiu ideat per l’Associació Cultural Lluèrnia garanteix l’afluència ciutadana. El suport econòmic de l’Institut de Cultura i l’Institut de Promoció d’Olot permet contractar uns professionals del disseny que generen propostes de qualitat. La participació espontània de comerços que s’hi sumen amb instal·lacions extraoficials acaben de donar vida a una festa que ajuda en gran manera a visibilitzar (mai millor dit) la ciutat com un pol d’atracció en el camp de forces cultural.