Oh là là, le Théâtre!

23.01.2019

“És un bebè que veiem créixer”, diu Pascale de Schuyter, directora de l’Institut Français, sobre el Festival de Teatre en Francès de Barcelona Oui!. En efecte: el festival agafa cos mentre es va fent lloc a la ciutat, superant la comunitat francesa. En aquesta tercera edició –del 5 al 17 de febrer– presenta propostes més sòlides i consistents i fins i tot inclou un parell d’estrenes exclusives. Estrenes, a més, de dues creacions que han germinat a l’Institut del Teatre. En total, el festival ha programat set espectacles, dels quals cal destacar-ne Pas pleurer, una adaptació de l’obra homònima de Lydie Salvayre, guanyadora el 2014 del Prix Goncourt.

Escena de ‘Reconstitution’, de Pascal Rambert. | © Tristan Jeanne-Valès

Durant la roda de premsa de presentació, Mathilde Mottier, coorganitzadora del festival amb François Vila, assenyalava que tots els autors programats són creadors contemporanis que aborden “temes d’actualitat amb els quals és necessari mantenir una conversa pública”. Schuyter perfilava l’ADN del Oui!: promoure la cultura i la llengua franceses. Sense topar-nos amb una Deneuve en cada cantonada ens atrevim a considerar Barcelona una ciutat moderadament francòfona. Un exemple: entre l’1 i el 3 de febrer, pocs dies abans de l’estrena del festival, es podrà veure Un amour impossible, adaptació d’una novel·la de Christine Angot, amb Maria de Medeiros i Bulle Ogier a les taules del Lliure de Montjuïc.

Ataquem les obres. Pas pleurer ha estat treballada i preparada en residència a l’Institut del Teatre, un dels espais d’exhibició de les obres (els altres són l’Institut Français i la nova sala Dau al Sec). L’obra, que explica la història de la mare de Salvayre en el marc de la Guerra Civil, una trama entre Lleida i Barcelona, està dirigida per Anne Monfort i interpretada per Anne SéeMarc Garcia-Coté. Es tracta d’un text plurilingüe: inclou diàlegs en francès, català i fragnol. En el col·loqui postfunció que hi ha previst serà possible escoltar a Salvayre. Un cop estrenada al Oui!, l’obra començarà a girar per França.

Desaxé és l’altra peça que s’estrenarà en exclusiva al festival. Nascuda també en el marc d’una residència de creació, serà l’obra que inauguri el festival el dia 5. És un text d’Hakim Djazari dirigit per Quentin Defalt i guardonat amb el Gran Premi de Teatre de l’Association ACT. Djazari hi aborda la immersió en el terrorisme gihadista d’un home que ens interpel·la des de la presó, on recorda i escriu a tots aquells que encara l’estimen. El text té ecos autobiogràfics.

Pascal Rambert serà l’estrella del festival. La figura més notòria de la programació. Rambert acumula a França un grapat de reconeixements, entre ells el Prix du Théâtre de l’Académie Française. Del dramaturg se n’ha programat Reconstitution, que ell mateix dirigirà. A l’escenari hi pujarà la companyia Panta Théâtre. Sobre el contingut de l’obra, el programa ens avança: “Dues persones que s’han estimat es troben per reconstruir el moment en què es van conèixer i les conseqüències que aquesta trobada va tenir a les seves vides”. Rambert, autor d’obres asèptiques i dures, triomfa aquests dies a Madrid amb Hermanas (Soeurs), que abans s’ha pogut veure a Sevilla.

La resta d’obres programades són La magie lente, de Denis Lachaud, dirigida per Pierre Notte; la comèdia Soyez vous-même, escrita i dirigida per Côme de Bellescize; i Europe Connexion, d’Alexandra Badea, regida per Vincent Franchi i interpretada Nicolas Violin. Una última proposta és la servida per Nathalie Papin, autora de Quand j’aurai 1001 et un ans, un  text dirigit al públic juvenil, camp de domini de l’autora. Per una altra peça (Léonie et Noélie), Papin va ser guardonada, a França, amb el Gran Premi de la Literatura Dramàtica Juvenil.

El festival ofereix també un tast fugaç de cinema inspirat en textos teatrals. Es projectaran Inventaires, de Philippe Minyana, sobre una obra de Jacques Renard; Brook par Brook, un documental de Simon Brook; i la fantàstica Dans la maison, de François Ozon, que va porta a la gran pantalla una peça de Juan Mayorga. Un text, el de Mayorga, que justament aquests dies es representa a la Sala Beckett.

Totes les representacions seran en francès i totes (també les de l’Institut Français) estaran subtitulades. Això sí, en castellà. Consulteu la programació del festival clicant en aquest enllaç.