Obskequè? Obskené!

Estrenen 'Ciutat de Vidre' al Grec, espectacle guanyador del Premi Adrià Gual 2015 al Millor Projecte d'Escenificació.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

Porten fent espectacles des del 2008, però aquell pel qual la companyia és més coneguda és Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas. Amb ell han fet gira nacional i internacional, han passat per La Seca – Espai Brossa i la seva dramaturga Anna Maria Ricart va guanyar el Premi Max 2015 a la Millor Adaptació Teatral. Ara Obskené porta al Grec Ciutat de Vidre, espectacle guanyador del Premi Adrià Gual 2015 al Millor Projecte d’Escenificació. Es podrà veure el 27 i 28 de juliol al Mercat de les Flors. Però qui són Obskené?

Els actors de la companyia en un moment de 'Fuenteovejuna' |Obskené

Creada el 2008 per Constanza Aguirre, Judith Pujol i Ricard Soler, la companyia és molt aficionada a l’etimologia. “Obskené” significa obscè, paraula que en la seva arrel grega vol dir fora (ob-) d’escena (-scè). La companyia Obskené ens diu que vol mostrar en escena tot allò que fins ara s’ha amagat darrere del teló. Busquen, segons afirmen al seu web, una creació obscena, descarada i contemporània.

Això s’ha traduit en projectes de creació, on han volgut explorar les diferents disciplines que formen les arts escèniques. Fugint de la primacia del text, de l’actor o del director, els Obskené entenen el teatre com un autèntic treball en equip, des del principi del procés creatiu fins al resultat final. Des del 2008 han presentat espectacles com ara Privat reservat, Circ de la lluna (Premi Injuve 2010), Buenos Aires de Rafael Spregelburd, Hamlet és mort d’Ewald Palmetshofer, País sense paraules de Dea Loher o Este no es un lugar adecuado para morir d’Albert Boronat. El 2013 la Sala Beckett els va dedicar un cicle titulat Accent Obskené. També han fet accions més site specific, com ara Nàpols 27, un espectacle sobre el microbarri entre el Parc de la Ciutadella, l’Estació del Nord i el carrer Marina, on els veïns explicaven les històries a través de les seves finestres.

Ara arriben al Grec amb Ciutat de vidre, que pot semblar que és l’adaptació escènica del llibre homònim de Paul Auster, inclòs dins de la Trilogia de Nova York, però que en realitat allò que adapta és la novel·la gràfica de Paul Karasik i David Mazzucchelli, versió del llibre homònim d’Auster. L’adaptació de l’adaptació. L’espectacle, dirigit per Ricard Soler i Mallol, està protagonitzat per Joan Arqué, Francesc Ferrer i Nuri Santaló. Com les dues novel·les (la gràfica i la de lletra impresa) l’espectacle gira al voltant de la identitat, la vigilància i la persecució d’un personatge que no sap si vigila o és vigilat. El registre és el de la novel·la negra, evidentment, i el muntatge combina les multiprojeccions amb la participació dels tres intèrprets.

La companyia no para. A hores d’ara ja està preparant el seu nou espectacle, Manifesta, que es podrà veure a FiraTàrrega aquest mes de setembre. Es tracta d’una reivindicació de l’espai públic, la comunitat i el ritual col·lectiu.

Anirem a veure els Obskené al Grec i a Tàrrega, no cal dir-ho. L’obscenitat, a casa, sempre ens ha agradat molt.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació