Teatre de risc. Un cicle per a gent curiosa

29.12.2015

Sense NEO, sense Radicals i amb una cartellera un xic convencional, Barcelona, com advertia fa uns dies Justo Barranco en un reportatge de La Vanguardia ja no té teatre de risc. Per això, entre altres motius, han nascut sales com la Hiroshima o el cicle Oh! Poètiques de la Il·lusió que acull aquests dies el Mercat de les Flors. “El Mercat, un cop més, obre una nova finestra a noves sensibilitats que no tenen espai en aquesta ciutat” assegura Jordi Fondevila, comissari del cicle.

Nàufrags, de Lluís Danés.

Nàufrags, de Lluís Danés.

La mostra, que va arrencar el 27 de desembre i s’allargarà fins al 10 de gener, està formada per espectacles de creadors com CaboSanRoque, Xavi Bobés, Jomi Oligor i Shaday Larios, Rocío Molina, Lluís DanésBlick Théâtre. “Són artistes extraordinaris que no tenen la visibilitat que mereixen” ha reconegut el director del Mercat, Francesc Casadesús. Tots ells, de fet, tenen en comú una expressivitat màgica i particular, per això, Fondevila aconsella “seure, deixar-se endur i viatjar per móns absolutament fantàstics i meravellosos”. També Casadesús coincideix que es tracta d’un cicle “per a gent curiosa”.

Els espectacles:

[Hullu]: La proposta internacional del cicle. Blick Theatre són una companyia francesa que, en poc temps, han tingut molta repercussió mundial. Hullu és, segons ha explicat Fondevila, un espectacle de titelles “amb una tècnica al·lucinant”. Hullu és, també, el resultat d’una investigació sobre els trastorns mentals en general i l’autisme en particular,  una invitació a sortir d’allò habitual per experimentar la relació amb els altres d’una manera totalment diferent. Es podrà veure del 27 al 29 de desembre.

Insomni i Cosas que se olvidan fácilmente: Xavier Bobés al quadrat. Insomni, un espectacle que s’ha vist massa poc a Barcelona, és teatre d’objectes i poesia visual. Un muntatge que aprofundeix en l’expressivitat poètica d’allò quotidià. En aquest cas, els objectes estan completament destruïts i només queda la silueta, el record. Cosas que se olvidan fácilmente és un muntatge totalment diferent a Insomni, un espectacle fotogràfic per a 5 espectadors, creat quan Bobés es va adonar que, com la seva mare, començava a tenir problemes de memòria. Les entrades per Cosas que se olvidan fácilmente estan exhaurides des de fa mesos, però estigueu atents perquè tornarà durant els mesos de gener i febrer al Mercat de les Flors.

Nàufrags: Un espectacle de teatre visual en què titelles, objectes, veu i música comparteixen escenari. Un cant desesperat i poètic de nàufrags quotidians, al risc de la fugida. “Em sembla que sorprendrà. En Lluís Danés fet un intent d’anar més enllà amb el missatge i el tema està molt influenciat pel tema dels refugiats. La de Nàufrags és una narrativa molt actual, punyent i poètica amb una missatge polític” assegura Francesc Casadesús.

La máquina de la soledad: Teatre d’objectes, poesia visual i arqueologia íntima. Una petita joia creada per Jomi Oligor i Shaday Larios que ens transporta al Mèxic de principis de segle XX. La máquina de la soledad ens explica història de Manuel i Elisa, de la seva relació epistolar i dels objectes que l’envoltaven. Un homenatge a l’objecte-carta i al correu postal, un viatge íntim per a només 46 espectadors. Llegiu aquí la crítica d’Oriol Puig Taulé.

Impulso: Impulso és una trobada entre dos artistassos, una conversa entre el llenguatge coreogràfic de Rocío Molina i els espais sonors dels músics-enginyers-arquitectes CaboSanRoque. L’objectiu? Construir un punt d’unió entre el moviment humà i el mecànic i “un campo de trigo para Rocío“. Després de treballar a distància durant mesos, Molina, Torrents i Aixut es van trobar durant una setmana. “La Rocío Molina per mi és com Messi. Encara que no t’agradi el futbol, veus una jugada seva i t’emociona. Amb la Rocío passa el mateix” assegura Alba Torrents, de CaboSanRoque. El resultat d’aquest laboratori es podrà veure, només el dia 4 de gener.