Obaga, llum debutant

4.09.2018

Plop! El tap de l’ampolla surt disparat. Som a la inauguració de la nova llibreria Obaga, al número 179 del carrer Girona de Barcelona (la festa es va fer diumenge al vespre). Després d’un estiu agitat, els caps del projecte –Carol i Dioni Porta– poden celebrar que les parets del local lluen, les prestatgeries estan plenes de llibres, els lectors atents (la inauguració es va allargar amb gent escoltant els discursos des del carrer) i la caixa llesta per tocar-ne de calents. Perquè una llibreria, encara que es digui Obaga, ha de pagar la llum. Pitgem l’interruptor.

Carol i Dioni Porta. | Foto: Gerard E. Mur

La Carol i el Dioni –parella i exeditors de la revista digital Rosita– han passat l’estiu amb els nervis atrapats al ventre. Van tenir el local disponible al mes de maig i els tres mesos següents han estat “frenètics”. Els han assessorat amics i coneguts. “Vam parlar amb diferents llibreters i ens van animar molt. Ens ha ajudat el Jordi de la Taifa de Gràcia, per exemple, però també hem rebut suport de l’Atzavara, la Rocaguinarda i el Gremi de Llibreters”, explica ella.

Han obert al Carrer Girona per estratègia i proximitat. Viuen al Baix Guinardó, no gaire lluny, i al barri de l’Obaga –la frontera entre la Dreta de l’Eixample i el Camp d’en Grassot– no hi ha una llibreria clàssica, de novetats, com la seva. Van estudiar el mapa de llibreries, és clar. Tirant amunt arribem a la Taifa, camí avall, podem aturar-nos a la Documenta, totes dues queden a vint minuts a peu. El seu és un radi relativament lliure de competència. “A totes les esquerdes hi ha una sargantana”, que va escriure Joan Ferraté.

Tot i que va ser abans el barri que el local (“miràvem amb força carinyo aquesta zona”), les característiques de l’establiment també han influït a l’hora d’instal·lar-s’hi: “És gran, ample. Es poden fer recitals, presentacions, exposicions… I està al costat dels Cinemes Girona”. De fet, un dels objectius és “dinamitzar el barri”. Esperaran, però, uns dies a farcir l’agenda: “Han arribat propostes però no volem atabalar-nos. Volem un mes d’aterratge per acabar de veure el funcionament, el perfil del client. Tot ha estat molt ràpid”. Curset fugaç de llibreteria. Ells, diuen, tenen “l’experiència del lector”. “Som independents totals”, clarifiquen.

“La llibreria exposa, sobretot, novetats però al final el que seleccionem és la literatura que ens agrada”, indica Dioni Porta, que manté la feina. Serà la Carol la prescriptora. A les flamants prestatgeries, encarats al lector, hi jauen exemplars de La Xava de Vallmitjana, Ferdydurke de Gombrowicz (en una edició de Quaderns Crema difícil de trobar), Els germans Karamàzov traduït per Sales o Si poc cobrem, res pagarem! de Dario Fo (editat amb gust per El Cep i la Nansa, i venut). La disposició és conservadora: narrativa, assaig, poesia, teatre… També infantil i juvenil: “És fonamental contactar amb les criatures: són lectors que ja s’estan formant”. La llibreria té espai per asilar uns 7.000 llibres.

En una paret pengen fotografies de Violeta Parra, Mercè Rodoreda i Alice Munro, autora amb taulell propi a l’Obaga. “Estem enlluernats”, diu la Carol. La rebuda a les xarxes els ha destarotat. A la inauguració vam poder veure passar Llucia Ramis, Roger Palà, Míriam Cano, Eugènia Broggi i Kiko Amat. També han confirmat visita Albert Forns, Tina Vallès i Juan Pablo Villalobos.

I per què Obaga? Això us ho hauria de respondre la filla de la Carol i el Dioni, la Tània. La tardor passada, buscant bolets a la muntanya, la família i el grup d’amics que els acompanyaven només feien que dir que calia anar cap a l’obaga (la part fosca de la muntanya), allà on, en principi, n’hi pot haver més. A la Tània li va quedar senyalada la paraula i quan buscaven nom, l’obaga va aflorar com una opció factible. La llibreria, però, també es podria haver dit La Kristof, per l’esfereïdora Agota Krisfof, l’autora que ha marcat els Porta últimament.

Més rastres a l’Obaga.

Etiquetes: