[Ebook] ‘Si dellà del riu…’, de Carles Camps Mundó

11.11.2014

Núvol publica avui Si dellà del riu… de Carles Camps Mundó, un nou títol de poesia, el desè de la Biblioteca del Núvol, que us podeu descarregar de franc aquí. Ara fa un any, el dia 12 de novembre del 2013, es va declarar un incendi al Baix Empordà que va afectar de ple els pobles de Colomers i de Foixà (on als afores hi ha l’església en ruïnes de Sants Romans de Sidillà) i, en part, també el de Jafre. Impressionat per l’abast del foc, que va començar per la banda de Colomers, va saltar el riu Ter i es va escampar dellà del riu, durant uns mesos Carles Camps Mundó va anar fent “unes breus i ocasionals anotacions en vers, de ‘pinzellada’ impressionista, que les dramàtiques imatges conservades de les flames i les tristíssimes seqüeles de l’incendi li suggerien. En total són divuit. El poeta dedica aquests poemes als veïns d’aquells pobles, que van haver de viure totes aquelles hores de foc descontrolat gairebé indefensos.

Carles Camps Mundó | ©BiBi Oye / Núvol

Carles Camps Mundó | ©BiBi Oye / Núvol

 

Si dellà de riu… és un conjunt de poemes que parteixen d’una circumstància molt concreta: l’incendi que va assolar Colomers i Foixà ara fa tres anys. Com vas viure aquesta desgràcia?

Jo aquell dia no era a Jafre, on tinc casa, perquè era dia feiner, però de seguida en vaig començar a rebre fotos perquè tinc una germana que té casa a Colomers que va viure amb molta angúnia el que estava passant, com tots els veïns d’aquells pobles. De seguida que vaig poder, ens hi vam arribar amb la meva dona i vam voltar pels llocs més afectats: la desolació era total.

Què et va portar a  escriure aquests versos?

De Foixà surt un camí que baixa cap al Ter i que va cap a l’església pre-romànica abandonada, tot i el seu valor, de Sants Romans de Sidillà. (El títol del recull juga amb aquest nom.) De les dues destruccions, la del foc i la del temps, em van anar sorgint, sovint com les barreges que fem en els somnis, tot un seguit d’impressions que vaig anar anotant en una llibreta.

Què et va portar a fer-ne aquests poemes tan breus, que semblen visions fugaces?

Això que et deia: atrapar impressions on es barrejaven els records de tants dies passats en aquells paratges amb la tristesa i la soledat de la vida destruïda, perquè davant de la destrucció tothom, tot i col·laborar amb els altres com mai, se sent molt sol. Per això he volgut dedicar als afectats aquests poemes, encara que els puguin semblar massa estranys. Però és així com ho vaig sentir.

Són versos que s’aparten una mica del tipus de poesia més discursiva que has fet darrerament. O no?

Jo diria que les imatges dels meus poemes més filosòfics i sintàcticament resseguibles, per dir-ho d’una manera entenedora, també hi són en aquests, com la meva preocupació per la designació, pels noms amb què anomenem vida i mort, però sí que és cert que vaig voler, per la naturalesa canviant del foc, que no quedessin fixats d’una manera unívoca. Que s’hi barregessin d’una manera o d’una altra tots els plans possibles sense cap jerarquia. Com crema el foc. De totes maneres, aquesta manera de fer, una de les possibles en poesia, no és la primera vegada que la faig servir. En un llibre publicat precisament el 2013, La runa de la veu, hi ha una part dedicada a Celan que també acudeix a la barreja d’idees sense ordenació demiúrgica del poeta.

Núvol publica aquest poemari el dia del primer aniversari d’aquell incendi. Els teus versos es podrien llegir com un intent de reparar a través de la poesia un espai natural que ha estat devastat. Quin sentit dónes a aquest llibre? L’has dedicat als pobles afectats per l’incendi.

La dedicatòria és una manera de solidaritzar-me amb el desconcert i la soledat que causen els estralls quan es presenten, i ho faig amb uns poemes no pas descriptius del paisatge després de la “batalla”, sinó amb un altre desconcert: aquest cop sintàctic. No hi dono cap altre sentit i, evidentment, aquests poemes breus no pretenen reparar res: la realitat, sobretot l’adversa, sempre és irreparable.

Recordeu que us podeu descarregar aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris