Les petjades més fresques del drac

Catalunya Ràdio i Núvol, el digital de cultura, han reunit deu autors que presenten novetat aquest Sant Jordi i que han irromput en la literatura catalana amb la força d'una revelació. Són els Dracs de Sant Jordi. Alguns ja tenien obra publicada, però d'altres debuten amb el llibre que presenten aquesta diada.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Catalunya Ràdio i Núvol, el digital de cultura, han reunit deu autors que presenten novetat aquest Sant Jordi i que han irromput en la literatura catalana amb la força d’una revelació. Són els Dracs de Sant Jordi. Alguns ja tenien obra publicada, però d’altres debuten aquesta diada. Tinc l’honor de presentar-vos aquests dracs des de Núvol. Aquest moment tan especial coincideix amb l’article número 600 que un servidor escriu al digital de cultura. 

Dracs de Sant Jordi 2015. D'esquerra a dreta, Jordi Nopca, Mercè M. Cuartiella, Xaver Serrahima, Andrea Rodés, Ferran escoda, Anna Moner i Antoni Gual, dimarts a Catalunya Ràdio

“En el món d’avui els marges configuren el centre i el centre no es pot definir tot sol sense tenir consciència dels marges”, va dir dimarts Fèlix Riera, director de Catalunya Ràdio en una trobada informal a l’emissora per presentar els autors que formen part d’aquesta nova fornada de Dracs de Sant Jordi. Set dels deu autors van poder assistir a la reunió, que va servir perquè es coneguessin entre ells, intercanviessin lectures i se’ls assignés un programa de la graella de Catalunya Ràdio, en què se’ls entrevistarà entre avui i el dia de Sant Jordi. Riera va destacar que la iniciativa de l’emissora i del digital de cultura és “obrir clivelles, crear espais que ens permetin escoltar aquestes noves veus”. Catalunya Ràdio, amb una mitjana de 650.000 oients i Núvol, que ha arribat als 163.000 lectors únics el mes de març, poden contribuir a fer més visibles aquestes obres aquest Sant Jordi, un dia en què serà molt difícil captar l’atenció dels lectors.

La tria d’autors es va consensuar fa una setmana en una reunió entre les redaccions de Catalunya Ràdio i Núvol. “Les llistes són sempre injustes, perquè sempre hi falta algú, però en aquest cas creiem que tots els que hi són, s’ho mereixen. La llista s’ha fet amb un criteri d’excel·lència, però també s’ha procurat incloure autors i editors, homes i dones de tot l’àmbit lingüístic, des d’Andorra a Alzira i des de Palma a Figueres.

Riera també va observar que els Dracs seleccionats són molt diversos però dibuixen dues grans línies. Per una banda hi ha obres en què la literatura mateixa és un element constitutiu del llibre: seria el cas de Ferran Escoda, Joan Benesiu, Xavier Serrahima o Esteve Plantada. “Són obres que es mouen en el joc metaliterari o fan picades d’ullet a uns referents literaris o cinematogràfics”, va dir Riera. “I després hi ha obres que aborden la vida des d’un punt de vista més quotidià o vivencial”. Mercè M. Cuartiella, Andrea Rodés, Jordi Nopca o Antoni Gual podrien entrar en aquesta segona tendència. Teresa Colom i Anna Moner ja serien més difícils d’encasellar en aquest esquema, perquè les seves obres, tot i tenir una gran voluntat narrativa, s’allunyen de la quotidianitat. Vet aquí una breu descripció de cada un dels Dracs de Sant Jordi que hem redactat amb Griselda Oliver.

Dracs de Sant Jordi

Anna Moner, El retorn de l’hongarès (Bromera). Autora consolidada al País Valencià amb diversos premis a l’esquena, la seva última obra, El retorn de l’hongarès, és una de les sorpreses que trobaran els lectors del Principat, per als qui és poc coneguda. Es tracta d’una intriga forense ocorreguda en el segle XIX i que gràcies a les eines de la criminologia la protagonista de la novel·la, Sara Bongard, sabrà resoldre. Tal com explica la mateixa autora, li agrada molt “matar literàriament”. I és que “en una novel·la en què no hi ha mort tampoc hi ha vida. I l’art, per més cruel que sigui la història, no pot ferir-nos.”

Joan Benesiu, Gegants de gel (Edicions del Periscopi). Joan Benesiu és un dels autors revelació d’aquest any i Gegants de gel, és, com diu Marc Soler a Núvol, una amalgama de gèneres literaris diversos: des de literatura de viatges fins a assaig, passant per pinzellades de novel·la negra i autobiografia. Com va dir Manuel Baixauli a El País, “avui la narrativa d’alta volada escasseja i un autor com Joan Benesiu és aigua en un desert.”

Marc Soler llegeix Joan Benesiu

Joan Benesiu als informatius de Catalunya Ràdio

Jordi Nopca, Puja a casa (L’Altra Editorial). Puja a casa és un recull de contes amb el qual Jordi Nopca ha guanyat el premi Documenta 2014. Amb una prosa incisiva, quirúrgica i en ocasions irònica, tal com la defineix l’editora, Eugènia Broggi, Nopca basteix deu contes que descriuen una Barcelona urbana i actual, marcada per una crisi econòmica que sembla no acabar-se i que tenen com a protagonistes parelles joves que busquen sobreviure. I en últim terme, a mode de leitmotiv, el tema definitiu: la mort.

Jordi Nopca a La tribu de Catalunya Ràdio

Griselda Oliver llegeix Jordi Nopca

Laura Fabregat llegeix Jordi Nopca

Antoni Gual, Locus (La Campana Editorial). Antoni Gual acaba de debutar amb Locus (La Campana), una novel·la autobiogràfica que és el compendi de tota una vida. “Locus ens fa petar de riure”, ha dit l’escriptor Joan Carreras. “Ens ensenya que la vida real és encara més grotesca i ens demostra que l’autèntica ficció és la nostra existència.”

Teresa Colom, La senyoreta Keaton i altres bèsties (Editorial Empúries). Si bé Teresa Colom es va donar a conèixer com a poeta publicant diversos poemaris i formant part del grup Donzelles de l’any 2000, l’escriptora andorrana acaba de publicar el seu primer recull de contes, La senyoreta Keaton i altres bèsties. Una selecció que, tal com diu Stefano Cingolani, destaca per la “delicadesa i comprensió davant l’ocurrència de fets gairebé màgics, que qüestionen i ens obliguen a qüestionar els límits i el significat del concepte de normalitat i els afectes”. En definitiva, “Teresa Colom ha escrit uns contes sorprenents”, assegura Cingolani.

Laura Basagaña llegeix Teresa Colom

Stefano Cingolani llegeix Teresa Colom 

Mercè M. Cuartiella, Gent que tu coneixes (Edicions Proa). Gent que tu coneixes és un recull de contes escrit per Mercè Cuartiella i li ha valgut el Premi Mercè Rodoreda 2014. Amb una prosa senzilla, Cuartiella retrata, tal com explica Enric Bassegoda, “la realitat de la gent que envolta una persona de classe mitjana en una ciutat de mida petita”. Es tracta, doncs, d’unes narracions que tenen com a element central la quotidianitat.

Enric Bassegoda llegeix Mercè M. Cuartiella 

Xavier Serrahima, Al pic de l’hivern ens aturàrem a descansar sota un arbre (Editorial Gregal). Al pic de l’hivern ens aturàrem a descansar sota un arbre és l’òpera prima de Xavier Serrahima, crític literari i col·laborador de Núvol. L’obra, que té com a protagonista un escriptor incomprès pels editors que no acaba de trobar el seu encaix en el món editorial, és una crítica demolidora del sector editorial. Segons Serrahima, “crec que el problema és que l’editor és, cada dia més, una rara avis. I, en la majoria de casos, ha estat substituït per un simple gestor comercial, que ven llibres com podria vendre neveres o televisors.”

Xavier Serrahima conversa amb Bernat Puigtobella

Andrea Rodés, El germà difícil (La Magrana). El germà difícil, l’últim llibre que ha escrit Andrea Rodés, se centra en un episodi de la vida del protagonista de la novel·la, el Sergi, un cooperant que treballa al Camerun: mentre passa uns dies de vacances a la Vall d’Aran amb la seva mare, la seva dona i el seu germà petit, decideixen fer una excursió fins al Mulleres, però un petit incident complica l’aventura i apareix en escena la Susanna, exparella del Sergi. Tal com Rodés confessava a Jordi Nopca en un article publicat al diari Ara, “ni sóc sarcàstica ni cínica amb el que fan els personatges. Al contrari, crec que n’hi ha que senten autèntica passió per la feina que fan, i això em sembla admirable.”

Ferran Escoda, Els meus millors pròlegs (La Temerària Editorial). Ferran Escoda publica Els meus millors pròlegs (La Temerària Editorial), un llibre singular que reuneix pròlegs imaginaris d’autors inexistents. Sota l’advocació de Borges i Cervantes, Escoda ressegueix aquell camí que va de l’erudició a la ficció, de la metaliteratura a l’humor.

Ignacio Vidal-Folch presenta Ferran Escoda a Catalunya Ràdio 

Ferran Escoda conversa amb Bernat Puigtobella

Esteve Plantada, Fosca límit (AdiA Edicions). Fosca límit és l’últim recull que ha publicat Esteve Plantada, que ja ha guanyat premis de poesia com el Premi Amadeu Oller o el premi de poesia Òmnium Cultural del Vallès. El seus poemes, tal com descriu Bernat Dedéu en un article publicat al seu blog i reproduït a Núvol, “els versos de l’Esteve són ben semblants al seu gest, sempre amable i galant, a les seves frases d’enginy dites sempre amb baixíssima veu que es converteixen a l’instant en el centre de qualsevol sopar.”

Bernat Dedeu llegeix Esteve Plantada 

Laura Basagaña llegeix ‘Fosca límit’ a Núvol.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació