Núria Vilà: “Sóc bitxo d’escenari”

El Restaurant 7 Portes acull Núvol per entrevistar la cantant Núria Vilà, la propera veu protagonista dels Sopars Lírics que organitzen Roger Alier i Jordi Maddaleno. Divendres 11 d’abril, Josep Buforn acompanyarà al piano la soprano lírica que, en aquesta ocasió, cantarà Mozart, Puccini i fragments de sarsuela.

Per atzar, suposem, Núria Vilà seu al lloc del restaurant on hi ha la placa dedicada a Montserrat Caballé. Ens acompanya el fotògraf Manu Manzano que, entre preguntes i respostes fragmentàries pròpies d’un dinar distès, ens fotografia mentre intentem gaudir del trinxat de la Cerdanya i la paella Parellada. Núria Vilà defineix la seva veu de soprano lírica que fa incursions de soprano lírico-lleugera com a força dúctil, d’un color càlid i amb molts matisos, una veu interessant que és capaç d’oferir aguts solvents. Divendres ho comprovarem.

Comencem parlant de la seva formació. Vilà confessa que viu la música com un enamorament i, d’aquesta manera, als divuit anys inicia la carrera de cant, mentre ho compagina amb la de Magisteri Musical. Prèviament havia cantat a la Coral Esqueix de Sant Boi, del Cor La Renaixença, i té nocions de piano i guitarra. Es forma al Conservatori del Liceu de la mà de Carme Bustamante. Comenta que «la veu és molt difícil de treballar i evoluciona amb la persona», per això s’ha deixat aconsellar per Jaume Aragall, Claudia Patacca, Viorica Cortez, Raquel Pierotti i Francesca Roig. Amb el Mestre Aragall hi ha treballat un parell de vegades, la primera, a Sabadell, i fa dos anys en el marc d’una Opera Studio amb Ricardo Estrada. La soprano comenta que «va bé sentir les mateixes coses dites de maneres diferents», però segueix trobant-se amb Bustamante, perquè és el seu punt de referència.

L’impasse entre el conservatori i el teatre és un camí difícil que requereix paciència. Cap al 2006, Núria Vilà comença a fer concursos, recitals lírics a sales petites i concerts de barri. Ha guanyat el Primer premi en la modalitat de Cant en el 14è Concurs Internacional de Música Josep Mirabent i Magrans, ha estat Segon premi en el  6è Concurs Internacional Germans Pla Ciutat de Balaguer i en el IX Festival de Músics Joves de Catalunya, és Premi Fundació Clarós arran del Curs Internacional de Sant Cugat i ha estat finalista en el XII Concurs de Cant “Premi Manuel Ausensi”. Per completar la seva formació, Vilà ha treballat en dues Opera Studio, la primera, amb l‘Elvira de Don Giovanni a Mas Pagès, i la segona amb Ricardo Estrada, fent de la Musetta del tercer i el quart acte de La Bohème.

El seu debut, gràcies a la confiança que li fa Mirna Lacambra, fundadora de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, té lloc amb l’Anna a l’òpera Nabucco, el treball que, fins ara, ha viscut més intensament. Posteriorment ha actuat com a Primera Dama de La Flauta Màgica i aquesta setmana comença els assajos com a Musetta, de La Bohème, també a Sabadell, que s’estrenarà el dia 30 d’aquest mes. Núria Vilà està especialment contenta de poder liderar aquest rol, ja que és un paper que li ha agradat des de sempre i «és molt complet, perquè requereix energèticament els dos extrems, la Musetta gairebé histriònica que entra com un huracà al segon acte, amb certa frivolitat, i el toc intimista del drama de l’últim acte, que revela la seva part més bondadosa al costat de Mimi». La preparació d’una òpera és un treball molt intensiu que requereix assajos musicals i assajos d’escena en què «s’ha de procurar que no es desllorigui allò que s’ha treballat musicalment».

Vilà comenta que és molt important audicionar. Actualment treballa amb Solfa Management, de Nuri Cabot, i les audicions més importants que ha fet han estat per a Joan Matabosch i Ivan van Kalmthout, al Liceu, on darrerament ha fet petits papers a Cendrillon, la Domèstica, la Fada i la Dona del balcó. Al Liceu també ha cantat el Somni d’una nit d’estiu de F. Mendelssohn, dirigida per Manuel Valdivieso. A més, ha cantat al Cor del Liceu i al Cor de l’Òpera de Sabadell. La primera vegada que trepitja l’escenari del Liceu queda impressionada per la profunditat. «El Liceu és com arribar en una gran ciutat, molt imponent», explica.

La soprano també ha cantat de Segona Dona del Dido and Aeneas de Henry Purcell i ha cantat sarsuela. Els papers que ha interpretat en aquest àmbit són la Luisa Fernanda de Luisa Fernanda de Torroba, l’Aurora a La del Soto del Parral de Soutullo y Vert, Francina a Cançó d’amor i de guerra, de R. Martínez Valls i Rosaura al Giravolt de Maig de Toldrà. Considera que la sarsuela no és en absolut el “género chico” i que està infravalorada. I en oratori ha treballat en el motet Ostro picta, el Glòria i el Magnificat de Vivaldi, la Missa Brevis en Fa Major de J. Haydn, entre d’altres, i ha cantat en català, castellà, anglès, italià, francès, alemany, rus i txec.

Li fa especial il·lusió el paper que interpretarà la temporada vinent al Liceu en l’òpera Carmen que dirigirà Calixto Bieito, un director que, intueix, treu fins al moll de l’os dels artistes i del qual aprendrà molt. Concretament farà d’una de les gitanes, Frasquita, la soprano, al costat de les mezzos Carmen i la Mercedes. Bizet és un dels autors que es troben en la seva zona de confort, com ho és Gounod i, especialment, Puccini. Però valora molt treballar amb Mozart ja que, segons comenta, «ajuda molt a trobar línia, el fraseig musical». Com a aficionada, els seus gustos coincideixen amb els que li agrada desenvolupar a l’escenari. Així, les seves òperes favorites són La Bohème, La Flauta Màgica, Pagliaci i Don Giovanni. Del verisme destaca «és molt visceral i realista, mentre que Mozart és molt més controlat i requereix una veu més serena».

Cal ser conscient de quins papers són adequats per a cada tipus de veu, també d’acord amb el moment vital en què es troba un cantant, aclareix. El primer que cal tenir en compte a l’hora d’acceptar un paper, comenta, és «estar convençuda que pots assumir el paper vocalment, emocionalment i tècnicament, d’una manera òptima». En el pas previ a arribar al teatre són vitals els repertoristes, que ajuden a trobar l’estil i arrodonir el personatge. En aquest àmbit ha treballat amb Àngel Soler, Manel Cabero, Marta Pujol, Ricardo Estrada i Olga Kharitonina. Aquests professionals tenen coneixement de molts rols diferents i han sentit cantants fer els papers de moltes maners diverses. Tenen, així, una visió molt àmplia del que ha de ser una veu i com ha de sonar. També assenyala que ja ha treballat amb qui serà el seu pianista divendres, Josep Buforn.

Un altre aspecte que es destil·la entre plat i plat és la importància del cos. Cal ser conscient que cantar òpera és una tasca integral i que treballar el cos és essencial. Vilà es declara “bitxo” d’escenari i aquells qui la coneixen consideren que la cantant té presència escènica. «Cal que les dues coses, veu i escena, estiguin coordinades i equilibrades. Has d’expressar, sentir tu per fer sentir els altres», assenyala emfàticament. Núria Vilà té molt clar que el cos i la veu van totalment lligats, per això cuida l’alimentació i fa exercici. Un altre element a tenir en compte és l’evolució de la veu. Amb els anys, la soprano intueix que el seu instrument desembocarà cap a una corda més clarament lírica.

El concert de divendres inclourà “Porgi amor”, de Les Noces de Fígaro i “Ach ich fuhl’s”, de Flauta màgica de Mozart, tot seguit cantarà Puccini, “Quando me’n vo”, de La Bohème, i “Tu che di gel sei cinta”, de Turandot, així com dues àries de sarsuela, “No corté más que una rosa”, de La del Manojo de rosas, de Sorozábal i “Sardana”, de Cançó d’amor i de guerra, de M. Valls. Serà una oportunitat per tornar a gaudir de la lírica després d’un bon sopar, amb els pertinents comentaris del Mestre Alier i la presentació de Jordi Maddaleno.