Noves eines per aprendre català

3.10.2018

Per molts periodistes, traductors i altres professionals de la llengua, tenir el nivell D de català era un mèrit que els posicionava positivament en l’àmbit laboral. El 2014, però, el Nivell D es va rebatejar amb el nom de C2, i va passar a formar part del Marc europeu comú de referència per a les llengües del Consell d’Europa. Amb aquest rebranding, el contingut de la prova també es va modificar: se’n van eliminar aquelles preguntes sobre literatura, fonètica, dialectologia, etc. Els canvis van generar confusió i dubtes: Qui necessita el Nivell C2? Per a què serveix? Quin grau de dificultat té?

Sergi Cercós és professor de català i l’autor de 10 proves per al nivell C2 (Castellnou)un manual de preparació per a aquells qui volen obtenir el certificat. Segons Cercós, la prova està destinada a qualsevol persona que “vulgui -o necessiti- certificar coneixements avançats de català”. Tot i això també afegeix que preparar-se per l’examen “pot resultar molt interessant per a aquelles persones que vulguin aprofundir en el coneixement de la llengua”.

S’ha de tenir en compte, però, que els coneixements avançats de català també es poden justificar amb l’obtenció del C1, és a dir, el Nivell C de tota la vida. Això genera dubtes sobre quin certificat és més útil, i sobre les divergències entre ambdues proves. Tot i que en les dues es demana un alt coneixement de la llengua, la diferència essencial rau en el pes que té la producció textual en el Nivell C2 (que suposa el 57% de la prova). És important que l’examinand sàpiga reformular informació i crear nous textos, així que el C2 implica una càrrega cognitiva que va més enllà de la competència estrictament lingüística: “He vist casos de textos sense ni una falta que no han aprovat”, explica Cercós.

És una prova, doncs, que requereix preparació. Segons Sergi Cercós és “difícil que algú aprovi només perquè és parlant nadiu de català”, ja que per aprovar és essencial conèixer l’examen, la seva estructura i la tipologia d’exercicis que hi figuren. De fet,  l’objectiu del manual és “minimitzar el factor sorpresa el dia de l’examen”. Així, els exercicis que proposa el llibre familiartizen l’alumne amb la prova i poden servir de simulacre d’examen.

Una altra qüestió arran d’aquesta prova és si té relació amb el Grau de Filologia Catalana. Fent un cop d’ull a la llista de Titulacions Equivalents de la Direcció General de Política Lingüística, veurem que hi consta que el Nivell C2 de català és convalidable per aquells llicenciats o graduats en Filologia. Això no vol dir que aquestes titulacions siguin equivalents en la pràctica. Cal tenir en compte que un grau en Filologia Catalana és molt més complet: proporciona coneixements de lingüística i literatura catalanes en profunditat, cosa que no es pot dir del Nivell C2. En això, Sergi Cercós és clar: “No té res a veure: és com si algú que s’examina del proficiency d’anglès i aprova es pensa que és filòleg”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

8 Comentaris
  1. Antigament després del nivell D hi havia el K per a tots aquells que volien seguir aprofundint en la llengua, però també el van suprimir, no entenc per què. Jo vaig aprovar el C-2 i m’hauria agradat seguir estudiant la meva llengua sense necessitat de fer filologia catalana.

  2. Bé, Carles, la tradició didàctica del català per a persones adultes és hereva de la clandestinitat i la prohibició. Potser tenia sentit als anys 80 o 90 un certificat com el K, però amb la irrupció del Marc no hi tenia cabuda. D’altra banda, hi ha un munt d’institucions, associacions i col•legis professionals que ofereixen tallers i seminaris per a persones interessades a aprofundir els coneixements de llengua sense necessitat d’haver de fer estudis de postgrau. Hi ha vida després del C2!

    • “hi ha un munt d’institucions, associacions i col•legis professionals que ofereixen tallers i seminaris per a persones interessades a aprofundir els coneixements de llengua sense necessitat d’haver de fer estudis de postgrau. Hi ha vida després del C2!”
      Ja em diràs on es fan tots aquests tallers i seminaris, perquè jo no els he vist enlloc. Entre el C2 i els estudis de filologia hi ha un camp erm, em sembla.

  3. Interessant article! Com l’Enric, tinc el C2 i voldria seguir estudiant català, però no trobo opcions que no siguin la carrera de filologia. Algun consell? En el meu cas és una llengua estrangera i, encara que potser tinc aquella “càrrega cognitiva… més enllà de la competència estrictament lingüística” que, segons el Sergi Cercós, permet passar l’examen del C2, comprovo diàriament que encara he de fer molt camí per millorar el meu català. Existeix algun curs avançat? Gràcies

    • Benvolguda Barbara, jo he anat a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu i de català res de res, més aviat tot al contrari. Els mateixos professors no dominen la nostra llengua i passen per alt la correcció ortogràfica. Et puc assegurar que no milloraràs gens el teu català, potser fins i tot l’empitjoraràs escoltant alguns companys.

  4. Bàrbara, no sé si ets de Barcelona, però pots fer una ullada a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu, mirar cursos al CDL o a l’AM Rosa Sensat. Són els llocs que conec que ofereixen, de manera bastant aproximada, el que demanes. És el que recomano als meus alumnes de C2 que em demanen el mateix que tu. Bona sort!

  5. Hola, Enric (i no pas “Carles”),

    Desconec la qualitat dels cursos i tallers d’escriptura de l’Ateneu, només sé que en fan. El Col•legi de Llicenciats n’ofereix al públic general, consulta’n el lloc web, si vols (crec que els agrupen a l’apartat Universitat de sèniors o alguna cosa així).