Nova galeria a la ciutat II: Projekteria

28.02.2018

Projekteria [Art Gallery] és una jove galeria especialitzada en fotografia contemporània. Es fixa en tot el seu ampli espectre -postfotografia, polaroid, fotografia documental- i busca alçar ponts entre el circuit local i la xarxa internacional. Meritxell Àlvarez, alma mater i directora del projecte, aposta per artistes que, independentment de la seva edat, comencen a donar a conèixer els seus projectes de fotografia artística.

La galeria Projekteria durant l’exposició “Campo de juego” d’Alberto Franco Díaz | Foto: Projekteria

En el món 2.0, tots som potencials fotògrafs en sèrie. Però per molt orgullosos que estiguem de les nostres selfies tunejades amb filtre sépia, dels nostres bodegons amb hashtag foodporn i de les instantànies del nostre gat/gos/nebot/fill, perquè aquestes tinguin valor “hi ha d’haver un fons que li doni suport: un argument, un context, una intencionalitat”. Si aquesta sobredosi fotogràfica en què estem immersos disminueix inevitablement l’atenció que li donem a cada una, Projekteria [Art Gallery] ens ensenya que encara hi ha lloc per a la fotografia.

L’1 d’octubre va fer un any que va inaugurar aquest nou espai. Van obrir coincidint amb el Young Gallery Weekend 2016 i ja han programat vuit mostres. El primer a exposar va ser Alberto Franco amb Camp de Joc: visions forestals d’atmosfera màgica que construïen un relat al límit entre realitat i ficció en homenatge a Félix Rodriguez de la Fuente. Desde llavors han passat per allà l’exploració científica virtual de Sasha R. Gregor (pseudònim de Roger Grassas), la poesia sòrdidament luxuriosa de Diambra Mariani o la fragilitat humana d’Anna Bresolí, entre altres. Ara és el torn de Jordi Comas i la trilogia dedicada a la incessant boira vigatana.

Situada al carrer Ricart, zona del Poble Sec cada vegada més activa artísticament, no cal anar gaire lluny per trobar altres galeries. Un parell de números més amunt obrí encara no fa un any l’espai expositiu i laboratori de projectes Àcid Sulfúric. Si bé tenir un espai físic on rebre gent i programar exposicions és imprescindible, Meritxell Àlvarez reconeix que la major part del negoci es fa fora. “Vendre a la galeria és de vegades difícil perquè aquí no hi ha una base de col·leccionisme sòlida que tingui l’hàbit d’anar a les galeries, especialment fotografia. A més a més, al no ser obra única costa una mica més que sigui apreciada com a objecte de col·leccionisme”. Per això des del primer moment participa en fires com Fotofever (París) i Positions (Berlín) a més a més d”haver entrat al món virtual i vendre en línia a través de la plataforma francesa Artsper.

La idea d’obrir una galeria sorgí a finals del 2015. La Meritxell estudià Humanitats i havia treballat en el sector cultural francès i alemany, però en el moment de tornar a Barcelona sentí la necessitat d’emprendre un nou rumb. L’espai on ara es troba la galeria havia estat el taller de la seva parella i també artista Daffke Hollstein, que el 2014 va entrar en aquesta antiga perruqueria -llavors en pèssim estat de conservació- per iniciar un projecte de pintura a quatre mans que culminà en una pop up exhibition. Quan a ell li sorgí l’oportunitat de tenir un espai millor, l’equació va ser fàcil de resoldre. Meritxell feia temps que pensavan en obrir una galeria: ara ja tenia el local on començar.

Van batejar l’espai amb el nom de Projekteria perquè creuen sobretot en els projectes metamòrfics i flexibles: “ara és una galeria, abans era un taller i no sabem el que pot acabar sent”.  La resiliència és avui dia un ingredient imprescindible. “Les galeries estem entre dues aigües. D’una banda no deixem de ser comerços que per sobreviure han de vendre, de l’altra, promocionem l’art i la cultura de manera gratuïta i altruista”. Iniciatives com Projekteria demostren que encara hi ha valents amb força suficient per tirar del carro en època de vaques magres. Els granets de sorra són els que fan la muntanya.