Nova galeria a la ciutat I: Àcid Sulfúric

27.12.2017

Al número 23 del carrer Ricard hi trobem Àcid Sulfúric, espai expositiu i laboratori de projectes capitanejat pel pintor Miquel Àngel Pascual i la historiadora d’art Cristina Mercadé que uneix crítica, humor i actualitat. En menys d’un any de vida, ha donat a llum dues exposicions de temàtica tan candent com espinosa: la corrupció i la independència.

Àcid Sulfuric, galeria del Poble-sec | Foto: Àcid Sulfuric

I les dues primeres mostres d’Àcid Sulfúric no eren ni una exposició individual ni una mostra col·lectiva, sinó un duet: l’equilibri perfecte entre el soliloqui i el cant coral. Primer va ser la parella Claudio Marrero i David Curto a Corruptio optimi, pessima est (locució llatina que vol dir que la corrupció dels millors és el pitjor que hi ha). Després ha arribat el torn d’Enric Font i Gonzalo Rueda a Independència. Si en música els duos sempre funcionen, Àcid Sulfúric demostra que en art també.

Diuen sense por a equivocar-se que la dreta del Poble-Sec és una pàgina en blanc a punt de convertir-se en una zona calenta enllaçada amb el hub artístic de Montjuïc: el Museu Nacional, el Caixafòrum, el Pavelló Mies Van der Rohe, la Bullipedia o la Galeria Carles Taché… “L’existència d’un teixit dona més força”, per això els va motivar que ja hi hagués una altra galeria – Projekteria [Art Gallery] – al número dinou del mateix carrer. Crear complicitats i fer una proposta cultural conjunta que impacti directament al barri i a la ciutat és l’axioma.

Amb un llenguatge proper i carregat d’ironia busquen fugir de conceptes abstractes i de l’excés de teoria per tractar temes vox populi. “No pots obrir només pel crític i el curator“. Trencar la barrera entre col·leccionistes/no col·leccionistes perquè el públic superi el prejudici que l’art és car és un dels objectius. Per això tenen obres que es mouen entre l’1€ i els 3.000€: pintures, serigrafies, collages i també postals, samarretes o gorres.  Però, ull! No és marxandatge!

A Àcid Sulfúric prefereixen les exposicions cuites a foc lent, perquè els artistes deixin anar el suc a poc a poc. Amb Marrero&Curto i Font&Rueda han treballat colze a colze durant gairebé un any. Fruit d’aquest compromís directe i de la voluntat de donar suport als que fa temps que es dediquen a aquesta professió, han apostat per artistes mid-career amb els qui tenen, a més a més, afinitat generacional. Saben que és difícil començar però que encara ho és més mantenir-se. L’intrèpid Claudio Marrero, per exemple, estava dedicant-se plenament a la docència quan van decidir convidar-lo a participar en l’exposició inaugural.

Conscients de tenir molts elements en contra -la crisi econòmica, la conjuntura política, el mercat raquític de l’art…- Miquel Àngel Pascual i Cristina Mercadé tenen clar el seu gran aliat: l’experiència. Entre tots dos sumen més de quatre dècades al món de l’art. “Malgrat que com a galeristes encara portem la L darrere, estem anant d’allò més petit cap a l’infinit i més enllà”, diuen. Està clar que Àcid Sulfúric promet convertir-se aviat en un compost químic altament corrosiu.