Nova actualitat de Rafael Tasis

24.05.2016

Rafael Tasis, nascut ara fa 110 anys i mort en fa 50, va pertànyer a la generació que va entrar en l’esfera literària en temps de la dictadura de Primo de Rivera, va viure la il·lusió de la República i el 1939 va haver d’exiliar-se.

Rafael Tasis

Rafael Tasis

Tothom qui ha escrit sobre Rafael Tasis ha coincidit a subratllar-ne la qualitat d’«exemple», de «símbol vivent», de «model d’intel·lectual patriota». Nascut a Barcelona el 1906, va pertànyer, d’una manera ben representativa, a la generació que va entrar en l’esfera literària en temps de la dictadura de Primo de Rivera, va viure de ple la il·lusió de la República, l’any 1939 va haver d’encaminar-se a l’exili i, quan va retornar a Catalunya, es va dedicar de ple, en les condicions més adverses, a la reconstrucció cultural del país. En aquest ordre, s’ha posat l’accent en el seu compromís cultural i patriòtic, en la militància a Acció Catalana i en l’exercici d’una gran quantitat de tasques que donaven poc rendiment o cap, suposaven molt d’esforç i li ocupaven molta part del poc temps que la feina remunerada li deixava per a la pràctica de l’escriptura. Treballador constant i eficaç, com a escriptor va dispersar-se en tota mena de direccions: novel·lista, dramaturg, traductor, crític, periodista, memorialista, historiador. Així fou Rafael Tasis, un intel·lectual que sovint es queixava de falta de temps per dedicar-lo a la literatura.

Mort ara fa cinquanta anys, d’aleshores ençà, la reedició d’algunes de les seves novel·les l’ha anat retornant a l’actualitat d’una manera periòdica. Fins al canvi de segle, es van tornar a posar a l’abast dels lectors narracions com Abans-d’ahir, Vint anys i, sobretot, les tres novel·les policíaques —La Bíblia valenciana, Un crim al Paralelo i És hora de plegar— reivindicades com a antecedents quan la novel·la de gènere —i, en concret, la negra— va ser vista com una necessitat per a aconseguir més lectors per a la literatura catalana. L’any 1906 se’n va commemorar el centenari i la Institució de les Lletres Catalanes li va dedicar una jornada, les conferències de la qual es van publicar en un llibre. En els últims temps, sense relació necessària amb aniversaris com el d’enguany, l’interès per publicar textos seus s’ha incrementat.

lectures de postguerra

«Lectures de postguerra», de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, acaba de sortir publicada fa cosa d’una setmana.

Aquest augment d’atenció cap a Rafael Tasis esdevingut en els últims anys és resultat de la dedicació de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha tingut la conseqüència afegida que la família cedís el fons de l’escriptor a la UAB i, d’aquesta manera, se n’ha garantit la digitalització i se n’ha facilitat la consulta. Aquests investigadors han preparat material inèdit i n’han gestionat la publicació i avui el resultat són quatre textos a les llibreries i un altre en premsa: Estrictament confidencial, correspondència entre Josep Tarradellas i Rafael Tasis; els textos autobiogràfics del Diari íntim; les novel·les A reculons, Muntaner, 4 i, en espera a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, els articles crítics de Lectures de postguerra [obra que, a hores d’ara, ja ha sortit publicada]. Tots amb pròlegs de Bacardí i Foguet —el primer, només de Foguet— que situen els llibres en el context històric i en l’obra de Tasis i els analitzen. Revisem-los un per un amb l’excepció, és clar, del que encara espera l’edició.

Aquesta anàlisi, feta per Magí Sunyer, la podeu trobar al número de maig de «Serra d’Or», en paper o en digital.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Gran idea editar les obres de Rafel Tasis i Marca, sense oblidar que en els anys cinquanta benemèrits editors van empendre ja aquest projecte. La Biblioteca Raixa, Albertì, Selecta, Proa i Club editor, i a Mèxic Costa Amic. Potser falta algun nom més.
    El què ara sorprèn ( i no pas favorablement) és que els nous editors i estudiosos escatimin els index de noms en els epistolaris.
    Esperem temps millors!!