L’èxit de la Volta Catalana

El passat divendres 28 de setembre es va celebrar al Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug, seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), la segona edició de la Jornada tècnica sobre la Volta catalana.

Novament, igual que en l’edició de l’any anterior, l’èxit d’assistència i d’interès i aportacions acadèmiques va ser notablement alt. La sala va quedar petita per poder acollir tots els inscrits.

La primera ponència la va fer Antoni Conejo da Pena, doctor en Història de l’art, amb el títol “Reflexions sobre els orígens de la volta de maó pla als Països Catalans”, en què va fer una magnífica síntesi sobre l’origen de la utilització de la volta de maó pla, coneguda popularment com a volta catalana. En la intervenció, el ponent va exposar que ja des de l’edat mitjana està perfectament documentada l’ús d’aquesta tècnica, que existeix un interessant debat filològic sobre el nom emprat per designar-la al llarg dels segles XV a XIX i que tot comença a València a finals del segle XIV. Antoni Conejo da Pena va reivindicar la necessitat d’un cens de l’obra medieval i moderna de la volta catalana, la figura de Guillem Abiell com a autor més destacat en la introducció d’aquesta tipologia constructiva als segles XIV i XV  i va establir l’any 1382 com l’any de la primera referència a la volta de maó de pla a les obres del claustre de la Capella de Sant Domènec de València, fent especial referència, també, a altres destacats elements arquitectònics de la mateixa època a Catalunya i València.

La segona intervenció la va fer Judith Ramírez, arquitecta tècnica, que va parlar sobre “Els conglomerats de la volta catalana: el guix, la calç i el ciment natural”. Va destacar la importància en l’ús de la volta catalana per la seva estabilitat durant el procés de construcció, pel notable estalvi econòmic que representa i per la rapidesa constructiva i d’enduriment i quallat dels materials. Amb una important i interessant aportació fotogràfica va ressaltar la inexperiència inicial en l’ús dels conglomerats i materials d’unió dels maons en els primers moments de construcció de volta a la catalana, a partir de la segona meitat del segle XIX, i va mostrar com aquest desconeixement ha anat evolucionant i millorant al llarg de la seva utilització. Des del guix tradicional, fins al ciment artificial o pòrtland, passant per la calç i el ciment natural, es van anar mostrant els pros i contres de cada un d’aquests materials utilitzats d’element d’unió o conglomerat entre els maons de la volta catalana.  També es va fer incidència en el coneixement popular i tradicional en recordar la necessitat de seguir humitejant bé el maó prèviament a la seva unió, sigui quina sigui la massa aglutinant.

Prèviament a la primera pausa de la Jornada va intervenir l’arquitecte David López. En la seva ponència “Anàlisi estructural de les voltes de maó de pla”, va aclarir diferents discussions conceptuals que es produeixen en altres congressos i jornades sobre models de construcció tradicional i, en especial, sobre els models i sistemes d’anàlisi de les estructures i el mètode utilitzat d’anàlisis finites per avaluar els importants i necessaris punts de fricció en la construcció de voltes arquitectòniques.

El també arquitecte Oriol Palau va fer una interessant aportació en la seva ponència “Proves de càrrega en voltes de maó de pla”. Va mostrar diferents exemples de proves de càrrega, exemples i sistemes de provatures per calcular i avaluar la resistència de pes, càrregues i tensions en la construcció de la volta catalana. Va posar en dubte la utilitat de la demostració científica en el cas del càlcul en les voltes catalanes però, a la vegada, va constatar que la pràctica i els sistemes tradicionals de construcció, malgrat la inexistència de càlculs moderns i científics, siguin estàtiques, d’entroncament o de laboratori, poden donar una resistència sobrada i perdurable que eviti els col·lapses de les voltes.

El prestigiós Dc. Arquitecte Robert Brufau va oferir la ponència “Noves alternatives per a la reparació de voltes amb traçats incorrectes”, en què es pretenia respondre a la pregunta de què fer davant la presència d’esquerdes en les voltes de maó de pla. A banda d’avaluar les possibles causes externes que puguin haver-hi (sovint originades per causes alienes, però també per deficiències en els càlculs de geometria), va mostrar la utilitat de models tradicionals de càlcul com ara la inversió catenària i també va ensenyar diferents exemples d’arreu del món que utilitzen aquest sistema constructiu de voltes sense cintra, amb diferents tipologies de materials. Molt interessant va ser l’explicació feta sobre diferents models d’actuació sobre les esquerdes mitjançant l’ús de reforços molt simples i de poc gruix amb indicació de nous materials i noves aplicacions utilitzats a dia d’avui per fer aquests reforços.

Tot seguit, l’arquitecte Jorge Blasco en la seva ponència “Construcció de voltes per substitució” va proposar que en comptes de reparar esquerdes, si es podia, s’optés per la substitució i construcció d’una nova volta. Els exemples de reparació de cobertes esfondrades mitjançant la substitució de voltes en els casos de Torre Codina (Badalona) o del propi edifici de Clot del Moro, van servir per argumentar amb molt d’encert la seva proposta.

Finalment l’arquitecte Francisco Jurado, amb la ponència “Restauració de voltes de maó pla… sense destruir el que en queda”, va fer una reflexió sobre els diferents conceptes i les opcions d’actuació sobre la restauració de cobertes amb voltes de maó de pla, posant el plantejament previ de refer el que queda parcialment o reconstruir totalment una volta en procés de col·lapse com a pas previ a determinar una actuació de restauració arquitectònica. Amb aquesta intervenció es va cloure la primera part de la Jornada, que van prosseguir el mateix dia amb una interessant visita guiada al conjunt de l’antiga cimentar de Clot del Moro, majoritàriament feta amb voltes de maó de pla i que va servir per poder discutir i valorar diferents propostes d’intervenció in situ entre els assistents.

L’endemà, al llarg del matí i tarda del dissabte, es va fer un nou exemple de taller pràctic de voltes de maó de pla a càrrec del mestre d’obres Jordi Domènec Brunet, que va comptar amb una notable expectació i participació que va provocar l’exhauriment de les places ofertes.

En resum, la  segona Jornada tècnica sobre la Volta catalana va ser un èxit i ja es preveu l’organització d’una tercera edició per al 2019, que es dedicaria monogràficament al cas de l’emblemàtic edifici de la Fàbrica Asland al Clot del Moro, per petició dels assistents i la pròpia organització. Restarem amatents al programa de la nova edició.