[Nou ebook] Sinibald de Mas. Un precursor del dret a decidir

29.10.2018

El digital de cultura publica en format digital una antologia de textos de Sinibald de Mas (1809 – 1868). Amb edició, traducció i pròleg de Jordi Joan Baños, L’Índia i la Xina és un nou títol de la Biblioteca del Núvol, que us podeu descarregar només si sou subscriptors del digital de cultura.

Retrat de Sinibald de Mas © Arxiu Fotografic del Centre Excusrionista e Catalunya

El llibre, incomprensiblement inèdit en català fins ara, porta un subtítol de rabiosa actualitat ―Cròniques d’un enviat colonial partidari de l’autodeterminació―, i és obra de l’explorador català Sinibald de Mas (1809 – 1868), un personatge polifacètic que va exercir oficis tan diversos com els de sinòleg, cal·lígraf, pintor, ambaixador a la Xina, espia a Pequín, aventurer i un dels pares de la fotografia. La seva facilitat a l’hora d’entendre els mecanismes de les llengües (parlava 20 idiomes) i la seva gran formació humanística i científica van atraure l’atenció de moltes personalitats de l’època, però també, i sobretot, la seva destresa a l’hora de crear uns textos que, amb transparència, mostraven la seva manera d’entendre el món i els mecanismes d’actuació i de millora sobre aquesta realitat observada a la manera d’un cronista stendhalià. Un autor injustament silenciat que va portar a terme una gesta colossal: negociar les primeres relacions de la història entre Espanya i la Xina, però que va morir fent d’agent secret de l’imperi Qing a Europa. Poca broma. A banda de tota aquesta activitat laboral, l’home encara tenia temps per escriure llibres tan curiosos i actuals com el que ara presentem.

Sinibald de Mas va marxar de Catalunya l’any 1834, durant quatre anys va travessar els principals països d’Orient fins que va arribar a la Índia. Com a ambaixador, la seva tasca consistia a redactar informes sobre el comerç i la situació política dels països que visitava i, al mateix temps, constatar la posició de França i de la Gran Bretanya respecte a aquests llocs. A L’Índia i la Xina, concretament, Sinibald de Mas es mostra com el que és: un home clau de la història, la persona que va inaugurar les relacions diplomàtiques entre Espanya i Xina, dos móns ultradistants sense cap punt en comú. En una Xina que al segle XIX romania assotada per les Guerres de l’Opi, Sinibald de Mas mantenia contacte amb personatges de la cort de la dinastia Qing i amb lords britànics que tenien poder a la Xina després de la victòria del seu país en les guerres opiàcies. El bo de Sinibald va ser un dels grans defensors de l’iberisme. Al seu llibre La Iberia. Memoria sobre la conveniencia de la unión pacífica y legal de Portugal i España hi proposa la unificació d’aquests dos països. A més va dissenyar un escut i una bandera per a aquest nou Estat Ibèric que imaginava, i va presentar propostes de matrimonis dinàstics entre Borbons espanyols i Braganzas portuguesos. Deia que agafava la idea del model xinès, precisament: Xina estava unida malgrat les diferències culturals i idiomàtiques entre les seves regions. Això la convertia en un Estat fort. Seguint aquest patró, Sinibald pensava que la unió d’Espanya i Portugal significaria poder competir amb la resta de potències europees. Passeu-me la obvietat, però té la seva conya que un català que es deia Mas fos un dels màxims defensors de la unitat ibèrica. Dues monarquies peninsulars en una sola nació. Us sona?

Una dona europea sobre un elefant. Índia al segle XIX

Partidari de l’autodeterminació

Però a L’Índia i la Xina, recordem el subtítol, l’autor es mostra partidari de l’autodeterminació dels pobles aleshores sotmesos al jou colonial, des dels indis als filipins. Aquest volum, de clarividència prodigiosa i lectura fluida, té com a tema l’Índia sota els britànics, i demostra que Mas era avançat als seus temps, un progressista perspicaç amb pensament de modernitat i estil de cronista que es fixa en tot. L’autor va intuir ―com bé explica Jordi Joan Baños al pròleg― que l’emancipació de l’Índia era inevitable i que la mobilització religiosa hi jugaria un paper fonamental: “Al capdavall, és també una reflexió sobre el colonialisme, l’intervencionisme, la sobirania i l’autodeterminació, ara amb la Xina com a centre del món”. Certament, i a dia d’avui, el vocabulari d’aquest llibre no ens resulta gens aliè. Sembla que llegim el diari, amb protagonistes diferents però amb els mateixos conflictes, amb les mateixes tribulacions, amb les mateixes esperances i unes idèntiques ganes de respirar.

Els subscriptors us podeu descarregar l’ebook aquí.

Si encara no sou subscriptors us el podeu descarregar en aquest enllaç. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Una ressenya molt interessant sobre un personatge molt interessant que per tradició familiar sabem que va fer el retrat del poeta Manuel de Cabanyes (sí, l’home també pintava!)