Nocturns de Guinovart

20.06.2018

Dilluns 18 de juny, l’Albert Guinovart va presentar el seu nou CD Nocturne, del segell Sony Classical Records, a la sala d’assajos del Palau de la Música Catalana, en un acte conduit per la sempre eficaç periodista Mònica Pagès, acompanyada de Joan Oller, director general del Palau de la Música Catalana. Entre el públic es trobaven molts amics del pianista compositor, fent de l’acte més una festa que no pas un esdeveniment protocolari, és a dir, fent de la música el que cal fer: un nexe d’unió entre les persones.

Albert Guinovart

Albert Guinovart ha teixit aquesta nova producció amb el seus reconeguts fils i textures, basats bàsicament en el concepte melòdic de la música, que constitueix la seva visió central de l’art musical. Integrats sota el títol de Nocturne, el conjunt de peces reflecteixen notablement una inspiració romàntica, amb Chopin com a punt de partida i referent personal, amb el rerefons del nocturn clàssic. Són peces, doncs, que es poden escoltar en la calma d’un capvespre, obres inspiradores a les quals el Romanticisme no s’ofereix com a finalitat, sinó com a mètode de construcció dels sentiments de l’autor.

Ell ens va explicar que de petit s’emocionava especialment escoltant els Nocturns de Frédéric Chopin interpretats per l’Arthur Rubinstein, en un LP que el va regalar el seu avi. També recordava haver assistir al darrer concert que va oferir el gran pianista polonès al Palau de la Música Catalana, l’any 1974, i com aquest genial pianista va interpretar la Sonata núm. 23, Op. 57 “Appassionata”, de Ludwig van Beethoven. També va interpretar aquell dia Rubinstein un Nocturn de Chopin, el número 2 de l’Opus 27, en Re bemoll, entre altres obres del compositor romàntic.

La música de Guinovart dóna la raó al que ell mateix explica als seus alumnes de l’ESMUC: en composició no cal intentar ser original sinó autèntic, només cal expressar el que se sent sense cercar una diferenciació especulativa respecte d’altres compositors. Fa temps que, en l’àmbit de la creació artística, sembla que ja tot està descobert i que el resultat de la composició pot ser jutjat sempre sota el prisma de influències o fins i tot de la utilització de recursos de compositors que ens van precedir en el camí, produint de vegades una sensació de déjà vu. És en l’autenticitat, doncs, on pot el compositor trobar el seu camí expressiu. En el cas de Guinovart això representa una immersió voluntària en un Romanticisme estètic, melòdic i harmònic.

La composició d’aquestes 12 peces respon a un desig personal del compositor, no forma part d’un encàrrec. De fet, segons ell, els pianistes compositors no acostumen a rebre encàrrecs d’altres pianistes. El CD van ser enregistrat ara fa gairebé dos anys i és ara quan surt al mercat, aprofitant la finalització de la residència de Guinovart al Palau de la Música Catalana, un lligam que ens ha permès escoltar i gaudir de diverses obres seves. Entre les obres del nou CD, el Nocturn Elisa està dedicat a la seva mare i el Nocturn a Pilar Bayona ho està a la pianista i professora aragonesa Pilar Bayona López de Ansó (1897-1979).

Quant al suport físic del CD, el llibret està ben il·lustrat amb fotografies del compositor d’Igor studio, en un disseny en blanc i negre. El text, de Balasar González Pinel, es troba en castellà i anglès, així com la breu nota editorial de Javier Briongos. Trobo a faltar una breu descripció de cada peça, de les quals estic ben segur que, coneixent Guinovart, els títols són quelcom més que unes paraules escollides al atzar. El so és nítid i ben matisat, en un molt bon treball d’enginyeria de so, a càrrec de Guillermo Prats a l’Estudio AGE.