No busqueu la subtilesa a València

4.02.2019

València va centrar una de les últimes taules rodones de la BCNegra, que a Núvol hem cobert àmpliament. Podeu llegir totes les cròniques i crítiques sobre els autors que han passat per Barcelona fent clic en aquest enllaç.

Ferran Torrent. | © Edu Pedrocchi

Durant un grapat d’anys, la dona d’Alfonso Rus, exalcalde popular de Xàtiva, el cacic que comptava bitllets entre mugits de vaques, va regentar un negoci de moda italiana a la ciutat. Ella i el seu marit n’eren els propietaris. Van batejar la botiga amb el nom de Russini. El gènere, però, no arribava d’Itàlia: era pura tela xinesa. Un quadre gens elegant al qual encara cal afegir-hi un detall més: Rus ha estat un fidel conegut de la màfia russa radicada a València. Tot plegat fa olor de material novel·lesc, però és fàcil plasmar-ho literàriament? Gens. Segons Núria Cadenes, “la vida no és versemblant”. Ella, que des de fa anys viu a València, ho sap bé. Cadenes, Ferran Torrent i Jordi Juan, plomes de novel·la negra, seien divendres a l’Aribau Multicines per debatre sobre les trames criminals que permet el territori que els uneix: una costa corrupta, estrident i delerosa.

“Ens veiem forçats a rebaixar la realitat”, continuava Cadenes. “Rus no és un bon personatge”, afegia Torrent. El sainet corrupte els ha ofert idees però les han hagut de treballar. “És massa fàcil explicar el personatge. El material és la caricatura directament”. Segons Torrent, “la subtilesa no és valenciana”. El que està clar és que la criminalitat és abundant i atractiva i ells s’han deixat seduir. Torrent des del 84, amb els primers passos de Butxana i Barrera; el seu últim llibre és Individus com nosaltres (Columna). Juan és el pare de la investigadora Raquel Bonafed, que últimament ha protagonitzat Cenicienta en llamas (Milenio). I Cadenes, de repòs de la truculència valenciana, ens ha narrat i ennegrit el Turó de la Peira de 1992 a Secundaris (Comanegra).

Tots tres miren què passa al seu voltant. Un escenari compartit que passegen i escolten. En cada bar, l’orella xucla i xucla. Torrent ha voltat molt la ciutat però se li presenta llunyana quan s’adona que encara es reparteixen diaris gratuïts. S’ha xopat més dels personatges que dels carrers. “Em conec tots els anormals de València”. També admet ser més de restaurants que de bars. O de llotja d’òpera, que també ha trepitjat i aprofitat. Juan adopta “el paper de l’espia” i Cadenes es considera “un vampir”. “Ets sinistre; et guardes converses”. Després, cadascú s’asseu on calgui per embellir i fer creïble tot aquest brogit.

N’escolten de tots colors. Els arriba, per exemple, que un llibreter de vell ha comprat la biblioteca de Rita Barberà. Cadenes ja en faria una novel·la, “o un capítol”. Han de ser curosos amb els personatges que trastegen. Canviar el nom és crucial. “Els agafes afecte”, diu Torrent, que va tenir un malentès amb la cap de gabinet de Zaplana. El personatge protagonista d’una novel·la seva (Societat limitada) s’assemblava a ella i va córrer la veu que la font d’inspiració era exactament aquesta. Res més lluny, però “no pots dominar el que es diu”. Una trobada entre els dos implicats va aclarir-ho tot, i Torrent va començar a aconseguir detalls de l’esfera popular.

Tots aprofiten persones que han creuat. Juan és partidari de fer sang –“en faig sovint i és legítim”– però ho fa basant-se en arquetips. A Secundaris, Cadenes es permet col·locar-hi un nom real, el d’una rodamon morta tràgicament: “Em sabia greu negar-li el nom”. És un acte de memòria i dignificació: “Matar pobres és gratis”. L’autora, en canvi, ha tingut cura de no mostrar els veïns amb qui va conviure: “Me’ls estimo i la novel·la negreja. Apareix la part fosca del turó”. Són els equilibris que implica el material inflamable del gènere negre, un color que Torrent rebutja: “És un parany editorial. Una moda. Comoditat per a crítics i estudiosos. La novel·la ha de contenir literatura, sigui negra, rosa o blanca. El gènere mai ha estat pur. Jo simplement explico la meva època i la meva ciutat”. 

La corrupció acaba lligant la conversa. Corrupció a totes les esferes, “no només política i econòmica”. “Tota la societat valenciana ha estat corrupta en el seu conjunt”, segons Juan. Per a Torrent, tot plegat és “una gran derrota de la societat civil valenciana”. Cadenes, des de la condició de barcelonina resident a València, s’ho mira d’una altra manera, “com si aquí no passessin aquestes coses”. En algun moment s’ha considerat més comprensiva. O menys dura. Com per exemple quan ha vist caure les llàgrimes d’un llaurador que es va vendre per una morterada de diners la terra. I queden les conseqüències. Terribles: “La corrupció incorpora un menyspreu pel coneixement i la cultura. Els implicats menystenen les feines intel·lectuals perquè són precàries. Això mina una societat”.