Nivis

27.01.2016

“Els nivis primer llegeixen i només després assalten el cel”, ha escrit Gerard Prohias en el text introductori de l’exposició que Cyril Torres presenta al Museu Can Mario de Palafrugell de la Fundació Vila Casas fins el 22 de maig.

Nivis | Foto de Jordi Cané

Nivis | Foto de Jordi Cané

Els nivis són les figures que Torres ha col·locat dins una escenografia negra on el blanc de les seves figures destaca en el fosc de la sala. Unes càmeres de seguretat els vigilen. Conspiren? Delinqueixen? No! Només llegeixen! Un adolescent amb un llibre a la mà és sospitós d’il·legalitat: aquesta és la tesi que Torres ens vol transmetre amb aquesta instal·lació escenogràfica, plena de sentit i estranya fins al punt que la seva estranyesa és un cop de puny imprevist a l’estómac. Suau en aspecte, però amb la contundència d’un puny esquerrà.

Són bells, els nivis, però també inquietants. Algú que llegeix és algú que ens desassossega, perquè el seu silenci no indica precisament repòs; ans al contrari, tempestes abissals sosmouen uns cervells en aparença calma. Heus aquest el màxim valor de la lectura: el d’agitar el pensament, alenar tramuntanades dins les cambres polsoses dels cervells. És la lectura una activitat subversiva? Pot ser-ho. Més quan els qui llegeixen són joves amb aparença més o menys marginal, malgrat la seva nivitat. Tot és certer en aquesta instal·lació, perquè l’art així ha ser-ho, tot i que i els significats se superposin amb una facilitat que aclapara.

La bellesa de l’escenografia contrasta amb la duresa del significat. Les generacions anteriors als joves d’ara, hem accedit a la cultura a través dels llibres (és aquesta l’única forma possible d’accedir-hi?). Han trobat corriols, meandres que calquen significats que podrien trobar als llibres, però sense els llibres. Els nivis, en canvi, han triat la subversió de la lectura per canviar el món, i és just per això que els vigilen.

La tesi de Torres és tan salvatge, per inaudita i alhora real, que ens esfereeix.

Els nivis llegeixen, i només a partir d’aquí seran capaços d’assaltar el cel. No hi ha més. Perquè no hi ha dreceres.