Nits de Clàssica a Girona: el triomf del clavicèmbal

1.07.2016

Acaba de començar. Sembla un oxímoron, però res més veritable: des del 25 de juny fins al 19 de juliol, les nits càlides de Girona tornen a ser clàssiques. A part d’una Novena Simfonia de Beethoven, que sempre fa goig revisitar, i de Bach, mitjançant les mans i veus de l’ensemble Les Arts Florissants, el destacament principal se centra, merescudament, en un instrument tan vell i bell com (encara) malauradament infravalorat: el clavicèmbal.

Nits de Clàssica | © Pere Duran

Nits de Clàssica | © Pere Duran

Amb aquella tessitura tan característica, brillant, metàl·lica, però a la vegada delicada, el clavicèmbal (o clavecí) no deixa de ser un gran desconegut en el context de la música dita clàssica. Aquí amb més precisió parlaríem de música antiga, ja que a partir de finals del segle XIX el seu parent modern, el piano, es va imposar de manera decidida relegant el clavecí a una posició de –podíem dir-ho així– gairebé instrument de culte.

Aquest any les Nits de Clàssica gironines fan una clara aposta per la seva redescoberta, amb tres clavicembalistes de primer ordre que actuaran al majestuós Claustre de la Catedral: diumenge 3 de juliol, amb el jove virtuós iranià Mahan Esfahani; dia 5, amb l’espanyol Diego Ares interpretant el Pare Antoni Soler; i dijous 7 amb el veterà alemany Andreas Staier, que executarà les inevitables Variacions Goldberg de Bach.

El Johann Sebastian més conegut de tots els temps també tindrà especial acollida en el concert final del cicle, amb l’estel·lar formació Les Arts Florissants, encapçalada pel seu fundador i director William Christie. Serà el dimarts 19 a l’Auditori. Un diumenge abans, la mateixa sala rebrà la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, sota la batuta de Pablo González, per desenvolupar la simfonia més coneguda de tots els temps, la Novena de Beethoven. Serà un concert d’entrada inversa, ací amb una nova nomenclatura, a saber: “el preu emocional”.

Després de l’edició passada, especialment consagrada a Pierre Boulez, mentrestant desaparegut, les cinquenes Nits clàssiques fan un gir més accentuat a tonalitats de segles passats, sobretot al barroc. No obstant això, la música contemporània també hi apareix representada, amb el pianista José Menor interpretant obres de l’interessantíssim Hèctor Parra, a part d’Enric Granados, el diumenge 10, també al Claustre de la Catedral, que s’imposa notablement com l’espai més significatiu d’aquesta edició 2016. Esperem que la pluja no faci de les seves.

La programació completa en aquest enllaç.

Etiquetes: