Nit verdagueriana a l’Hotel Palace

6.01.2015

Entro al Palace per assistir a la festa del premi Nadal i Josep Pla. Procuro no trepitjar la catifa vermella que han estès a l’entrada de l’hotel. Un núvol de fotògrafs va retratant els convidats, que van entrant al hall. L’Emili Rosales fa de mestre de cerimònies i em rep a l’entrada. Em trec l’abric i m’espolso una mica el fred.

Àlex Susanna, Andreu Carranza, Ester Pujol i Antoni Pladevall

Àlex Susanna, Andreu Carranza, Ester Pujol i Antoni Pladevall | Foto Pere Virgili

 

Al lobby del Palace el Sergi Dòria de l’ABC em xiula que el tradctor Jose C. Vales ha guanyat el premi Nadal amb Cabaret Biarritz, una novel·la ambientada al balneari de Biarritz als anys vint del segle passat.

Saludo l’Antoni Pladevall, que em dóna la mà: “Perdona que et doni aquesta mà tan freda”, em diu. “Baixo de terres osonenques”. Entra en Jordi Nopca, que ja sap qui ha guanyat el Josep Pla i ha deixat la crònica embastada a la redacció el diari Ara, a punt per disparar el tuit quan el jurat faci públic el nom del guanyador, l’Andreu Carranza.

Edicions Destino publicarà aquest pròxim mes de febrer l’obra guanyadora, El poeta del poble, una novel·la sobre Jacint Verdaguer. Andreu Carranza ja va intentar convertir Gaudí en personatge de ficció a El codi Gaudí, i ara ha tingut la gosadia de novel·lar Verdaguer. Si Gaudí era massa sant i massa èpic per ser un personatge de novel·la, Verdaguer, en canvi, amb tota la seva contradictòria humanitat i la vida tempestuosa que va viure, lluitant sempre entre la lira i el calze, dóna molt més de si.

Pladevall, que a banda de ser de la Plana de Vic com Verdaguer, és membre del jurat, explicava ahir que El poeta del poble “és una obra que comença in media res. Arrenca amb un Verdaguer crispat, que amb vint-i-pocs anys, acaba de tenir un disgust als Jocs Florals de Barcelona i ja comença a viure una tensió interior”. Pladevall destaca la valentia de Carranza, perquè la colossitat del personatge hauria pogut esclafar la novel·la, però se n’ha sortit prou bé.

Carranza parla amb passió de les passions de Verdaguer. “Sóc un obsessiu de les atmosferes. Per mi la literatura consisteix a construir una atmosfera. Després, a les tres de la matinada, és quan et ve el personatge i et comença a dir coses”. Carranza explica que la seva àvia Maria, de La Fatarella, ja li recitava Verdaguer quan era petit. Aquesta és la llavor de la seva novel·la. “Redescobrir Verdaguer ha estat apassionant”, ens explicava ahir després del sopar. “Hi ha un corrent romàntic a tot Europa, i això fa que els poetes acabin convertint la seva vida en poesia pura”. Carranza ha intentat captar els constrastos que va viure Verdaguer, que va residir al Palau Moja, la luxosa residència del Marques de Comillas, que aleshores era l’home més ric i influent de Catalunya, però va acabar demanant almoina per les Rambles o invocant el dimoni amb mèdiums. “M’he ficat tant dins la pell del personatge, que a Flix em van aturar perquè fa volia fer exorcismes”, explica Carranza, que també recorda com el poble de Barcelona va obrir una subscripció -un verkami de l’època- per poder ajudar el pobre Verdaguer.

Ahir a l’Hotel Palace es va confirmar una sensació que ja fa temps que plana per l’ambient: Flix és l’epicentre d’un terratrèmol que somou la literatura catalana: Marta Rojals, Valero Sanmartín o Andreu Carranza potser són tres ones sísmiques d’un mateix moviment tel·lúric.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris