Nit Found: creació i electrònica

2.11.2018

El 19 d’octubre es va celebrar la primera NIT FOUND al CaixaForum, un festival que aplega artistes nacionals i internacionals amb l’objectiu d’expandir les possibilitats de la creació a través del ball, la il·lustració, l’escriptura, la performance i fins i tot, el pensament.

Nit Found al CaixaForum. | Foto: Cathy Loughran

L’últim divendres de cada mes, el CaixaForum programa el DNIT, el cicle de música electrònica i experimental destinat al públic més avantguardista. La finalitat del NIT FOUND és continuar la programació del DNIT, però amb la intenció de reunir en una sola jornada, diferents perfils de públic interessats per la cultura. “Aquesta barreja d’assistents és una avantatge del CaixaForum. I té un potencial. Per què no empènyer aquesta línia? Fem una NIT FOUND per cridar aquest públic de perfils diferents, però amb interessos comuns per l’art”, explica l’Anna Font, cap d’activitats culturals del CaixaForum. L’ interès és “veure de manera diferent el patrimoni, creuant llenguatges contemporanis amb visions més clàssiques“.

Dins la programació del DNIT, la sèrie de diàlegs Trobades amb els Creadors és una de les propostes més atractives. Com assenyala l’Anna Font, aquestes trobades s’estan fent un cop al mes. Aquest any hi ha 60 sessions repartides per tots el CaixaForums”. Uns diàlegs entre públic i creador, “on els artistes no només expliquin la seva feina, sinó com han arribat a fer el què fan, que comparteixin els fracassos d’alguns projectes, els aprenentatges dels errors”. En aquesta NIT FOUND, l’arquitecte Izaskun Chinchilla (Madrid, 1975) va ser la creadora convidada a la trobada. Dempeus en les fosques, il·luminada només per les petites llums vermelles que delimitaven l’escenari i les diapositives del seus treballs exposades al projector, Izaskun Chinchilla va reflexionar amb els assistents sobre algunes de les seves obres internacionals, valorades tan per l’equilibri que presenten entre estètica i tècnica, com per la defensa de l’ecologia i el compromís social que caracteritza la seva obra.

Sobre el propòsit d’aquesta primera NIT FOUND, l’Anna Font afirma amb passió: “volem trencar amb els nostres hàbits culturals dins els nostres centres, que la gent senti que té altres rols quan entra i que se’n vagi sabent que ha participat en una proposta cultural. L’obra incompleta reclama la participació de l’espectador per resoldre’s. L’espectador com a agent actiu en l’obra d’art, com un element clau del procés creatiu. Més que l’estatisme, el moviment. I més que el resultat, l’acció.

Aquest era l’objectiu de la Paula Bonet i l’Aitor Sarabia a la primera activitat del NIT FOUND. Asseguts a una banda de la taula, els il·lustradors esperen el públic. A l’altre costat un parell de cadires buides. Penja una pancarta enorme amb la pregunta “Què li falta el mon perquè sigui un lloc millor?“. Quan comença l’activitat a les 19h en punt de la tarda, una cua d’assistents comença a acumular-se al centre de la sala. Un per un es van asseient a les cadires buides davant dels il·lustradors. Quan s’apropen als artistes per donar a conèixer allò que li falta el món per ser un lloc millor, no podem esbrinar res perquè una música com d’ American Beauty s’expandeix per la sala, donant un aire místic a l’escena. Només podem fer-nos una idea a partir de les dues pantalles que hi ha darrere dels il·lustradors, que plasmen en dibuixos i textos les propostes del assistents. La cua s’escurça i s’amplia a mesura que cada persona penja la seva il·lustració al mur en blanc. Mica en mica, el mur comença a omplir-se de diverses imatges, pintures, símbols i missatges com aquests: “Paciència”, “CRIDEM”, “Honestidad con uno mismo”, “más educación emocional”, “ESCOLTEM”, “más mujeres en el poder gobernando como mujeres”, “NO MÁS GUERRAS”, “EmPaTiA”, “Transparencia”, “No olvidar que somos efímeros”, “Música”.

Finalment, com a epíleg de la NIT FOUND va oferir-se un concert. A les 22h a l’Auditori del CaixaForum, Sunny Graves i Oscar Sol presentaven la seva primera col·laboració artística. L’espectacle d’intensa estètica digital va ser un flux incessant d’abstraccions geomètriques escampades per la pantalla gegant de l’escenari, com si miréssiu per un calidoscopi.  Formes i colors parpellejant a les pupil·les dels espectadors, que aplaudien amb entusiasme al ritme d’una música caracteritzada per l’ús del software, la taula de mescles, els sintetitzadors i els samplers. La primera NIT FOUND de l’any abans del fred. Si hi aneu, ja ho sabeu: cultura, art i electrònica.