Nikola Petković: “La llengua no és indispensable per construir una identitat”

21.09.2014

Aquests dies la Institució de les Lletres Catalanes ha celebrat la setmana de la literatura croata. Al llarg de cinc dies hem pogut conèixer cinc escriptors de la Societat d’Escriptors Croats que han vingut a Barcelona gràcies a un intercanvi amb la ILC.

 

Nikola Petković

 

“La croata i catalana són literatures petites, però són per això literatures menors?” És una de les preguntes que es va discutir dimarts passat en petit comitè a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes. Maria Barbal, Mercè Ibarz i el traductor i poeta Pau Sanchis van intercanviar punts de vista amb els cinc autors croats convidats, que us hem anat presentant aquests dies des de Núvol: Kristina Posilović, Tomica Šćavina, Tonko MaroevićJadranka Pintarić i Nikola Petković, que actualment presideix la Societat d’Escriptors Croats.

“El concepte de literatura menor de Guattari/Deleuze escau molt a Kafka però no és tan aplicable a la literatura croata o catalana” em deia Nikola Petković aquest dijous tot dinant al Silenus. Després de la independència de Croàcia, a Iugoslàvia només teníem una llengua policèntrica, que era el serbocroata. Ara tenim oficialment quatre llengües diferenciades: el bosnià, el montenegrès, el serbi i el croat. I tots ens entenem perfectament malgrat les diferències lèxiques”.

És en part per això que per a un escriptor croat com Petković la llengua no és un ingredient indispensable de la identitat croata. “No compro aquesta idea que no puguis tenir identitat sense una llengua pròpia. Mira el cas de Suïssa. La llengua és un bon ingredient però pots ser i sentir-te perfectament suís sense tenir una llengua suïssa. La llengua no és una condició indispensable per construir una identitat”. Mentre escolto en Nikola penso que un militant de ciutadans estaria encantat amb aquestes declaracions. Li explico que aquí a Catalunya la llengua justament és la pedra angular de la identitat. “La diferència entre català i castellà és molt més gran que la que hi ha entre serbi i croat” em diu en Nikola.  “Entenc que a Catalunya la llengua sigui tan important. El català ha estat interromput de manera violenta. Jo no sóc partidari del nacionalisme, però en el cas català entenc els arguments per a una separació política”.

Quan es va desmembrar l’antiga Iugoslàvia, Nikola era a la Universitat de Texas, fent un doctorat en Literatura Comparada. Ell no era partidari de la ruptura de la federació. “Iugoslàvia estava infectat per la ideologia i no va tenir opció per refer-se com a país. Abans del trencament teníem un sistema de seguretat social i un estat del benestar molt sòlid. Perquè si al segle XX vam passar del feudalisme al socialisme, al segle XXI hem tornat a un neofeudalisme neoliberal. El país està en mans de quatre famílies que ho maneguen tot. Croàcia no va tenir una revolució francesa. I ara invoquem el primer rei croata, un senyor que va ser coronat l’any 925 després de Crist, com si sortíssim d’un coma mil·lennari”.

“Els croats encara ens sentim com si estiguéssim atrapats en una càpsula del temps. Els joves croats no veuen el futur del seu país, i els vells ja no hi reconeixen el país on van néixer”, diu Petkovic. “Cada vegada que al nostre parlament es debat un tema real, ens remuntem al passat i comencem a discutir qui era qui, qui era lleial o partisà, etc. Vivim atrapats en el futur perfet per una banda i per l’altra en el present continu, una mena de remolí de present, passat i futur. En un país feliç, el futur perfet i el present són categories gramaticals. A Croàcia són categories existencials”. Li dic que molts catalans també vivim instal·lats en el futur perfet, glatint pel dia que haurem pogut votar.

 

El croat, llengua minoritària

A Iugoslàvia hi havia 28 milions d’habitants. Ara a Croàcia només tenim quatre milions de parlants. Petković m’explica que des de la Societat d’Escriptors Croats intenten esquivar el peatge de l’anglès com a lingua franca i procuren fer intercanvis amb països de la seva mateixa magnitud. “Hem fet tractes amb els danesos, ara amb vosaltres, els catalans”, diu Petković, que l’any passat va acollir a Rijeka l’escriptor català Joan Todó i es desfà en elogis quan parla de l’escriptor de la Sènia.

Petković és el segon president de la Societat d’Escriptors Croats, que només té onze anys de vida. En molt poc temps, però, han aconseguit fer molt pels drets dels escriptors. En primer lloc van negociar amb el govern perquè es reconegués la feina de l’escriptor o del traductor com una professió. “Això va ser una victòria important”, em diu. Una altra gran victòria ha consistit a aconseguir que el 30% dels ajuts que l’estat concedeix a les editorials per fomentar les publicacions siguin destinats a pagar els autors. “El govern és una força correctora dels abusos dels editors”.

 

 Un perfil polifacètic

Nikola Petković (1962) és escriptor, crític literari, traductor, guionista i estudiós. Ha desenvolpuat part de la seva activitat com a professor a diferents universitats dels EUA. Actualment treballa a la Universitat de Rijeka on exerceix com a director del programa d’Estudis Europeus al Departament d’Estudis Culturals. És col·laborador habitual dels mitjans de comunicació i porta a terme activitats literàries a la Biblioteca Pública de Bakar, amb programes d’acolliment d’escriptors i intel·lectuals nacionals i internacionals.