Nicholas Mirzoeff: Occupy i el dret a mirar

26.11.2012

Al llarg de l’últim any, dia rere dia i amb una constància encomiable, Nicholas Mirzoeff, un dels principals experts en cultura visual del món i professor de la Universitat de Nova York, ha anat escrivint la crònica del moviment Occupy.

 

Nicholas Mirzoeff

 

Els seus posts diaris al bloc “Occupy 2012” constitueixen ja un petit arxiu in the making sobre com s’articula avui un moviment de protesta global a partir de la combinació de l’organització d’associacions de base, l’acció directa i la creació de xarxes a través dels nous mitjans digitals. Les seves reflexions sobre l’espai públic, la vigència de la manifestació com a forma de protesta, la crisi financera i el deute, o les conseqüències del pas de l’huracà Sandy per Nova York han estat durant aquests mesos un observatori de primera mà per tots aquells que han volgut comprendre i seguir l’actualitat del moviment a l’altre costat de l’oceà.

Convidat pel CCCB i el grup d’investigació “Art, Globalització i Interculturalitat”, de la Universitat de Barcelona, Mirzoeff impartirà aquest dimarts, 27 de novembre, a les 19:30h) al CCCB una conferència titulada “Aquí hi ha alguna cosa a veure: contravisualitat, nous mitjans i el moviment Occupy”. Mirzoeff explicarà com el moviment de protesta que va encendre les places de les ciutats, des de Tahrir a Barcelona i Madrid, Londres i Nova York, ha instaurat maneres alternatives de mirar, un nou lloc des del qual entendre el món i intervenir-hi, una nova subjectivitat política. Seguint l’argument del seu darrer llibre, The Right to Look. A Counterhistory of Visuality (2011), el dret a mirar no és tant el dret a veure, sinó sobretot el dret a participar en l’articulació del que és visible i el que es pot dir. És a dir, és el dret a contestar i desmuntar la manera en què el règim visual hegemònic opera sobre la realitat, la classifica, la naturalitza i la modela. En aquest sentit, com ell mateix diu, el moviment  Occupy “ha transformat el paisatge polític nord-americà obrint un espai al radicalisme, entenent per radicalisme el qüestionament de les maneres fonamentals en les quals es viu la vida”.

Mirzoeff té una llarga biografia intel·lectual que el converteix en un dels experts més reputats sobre cultura visual al món. Ha escrit diversos llibres que s’han convertit en textos canònics dels estudis sobre cultura visual. Els títols Visual Culture Reader i An Introduction to Visual Culture (nova edició totalment revisada de 2008) són referències inevitables. Darrerament, a més de The Right to Look. A Counterhistory of Visuality (2011), Mirzoeff ha publicat Seinfeld: A Critical Study of the Series (2007) i Watching Babylon: the War in Iraq and Global Visual Culture ( 2005), i ha editat el volum Diaspora and Visual Culture: Representing Africans and Jews (2001). Actualment treballa sobre la cultura visual del canvi climàtic.

En el marc del cicle organitzat pel CCCB, que es titula “Ciutadania, Internet i democràcia. Una nova esfera pública?”, tindran lloc encara dues sessions més, dedicades a pensar quines formes està adoptant l’esfera pública que sorgeix dels canvis en l’ecosistema dels mitjans, i quines maneres d’acció política i d’intervenció sobre la realitat tenim els nous “ciutadans digitals”. Així, el proper divendres tindrà lloc una taula rodona sobre l’activitat dels blocaires als països àrabs més d’un any després de la primavera. Hi participaran Samuel Aranda, premi World Press Photo 2012, Leila Nachawati, activista hispano-síria, i Mayte Carrasco, periodista independent. I el proper dimarts (4 de desembre, a les 19:30h) tindrà lloc l’esperada conferència de l’analista i crític d’Internet Evgeny Morozov, conegut sobretot per les seves crítiques al voltant de la manca de llibertat a la xarxa. Totes les sessions es poden seguir en directe a través del web i també al Twitter  #netdemocracy.