Ni de benzina ni elèctric: adéu al cotxe!

Cada cop que vegin un cotxe amb un sol ocupant, imaginin que el conductor està circulant amb cinc-cents sacs de patates de dos quilos.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

La Sala Beckett inicia el cicle Adéu al cotxe!, sobre la necessitat de repensar les nostres ciutats (i les nostres vides) i alliberar-nos de la dependència que tenim del vehicle privat. L’arquitecte i urbanista David Bravo comissaria el cicle, juntament amb l’actor, cantant i dramaturg Andreu Rifé. Conferències, lectures, espectacles i arts plàstiques conformen un mosaic que vol qüestionar, des del debat crític, el poder del lobby del cotxe i les falses promeses que prometen els seus anuncis. El cotxe conduint sol per un paisatge idíl·lic versus l’embús de cada dia a les vuit del matí al Nus de la Trinitat.

Toni Casares està particularment orgullós d’aquest cicle, en el qual un cop més la Beckett es proposa “rebentar bombolles” i connectar espais i persones de diferents disciplines que semblarien desconnectades. Ara ha arribat el torn de repensar i debatre sobre la mobilitat, abordant un dels temes primordials a resoldre de les ciutats contemporànies: la sobrepresència del cotxe. David Bravo agraeix, en primer lloc, “la valentia que ha tingut la Sala Beckett”, en atacar un assumpte incòmode, a causa majoritàriament del gran poder del lobby automobilístic. “Ens prenem el cotxe com quelcom natural”, diu, i no és pas així: cada vint anys es multiplica per dos el nombre de cotxes que hi ha al planeta i això, com és lògic, ens pot portar a la catàstrofe. No es tracta pas de teories futuristes i utòpiques, sinó de parlar de l’ara i l’aquí. És una tendència global: les grans ciutats estan fent fora, a poc a poc però sense pausa, els cotxes dels seus centres històrics. Les pacificacions comporten més carrils bici, més zones de vianants, més àrees verdes i més tramvies i busos elèctrics. Bravo defensa el transport col·lectiu en superfície, la bicicleta i l’anar a peu. Barcelona és una de les capitals més compactes d’Europa. Agafin-se fort: a Londres hi ha 1.200 cotxes per quilòmetre quadrat, a París, 1.500; a Madrid, 3.000; i a Barcelona… 7.000. Sí, set mil cotxes per quilòmetre quadrat, ho han llegit bé. Cada cotxe transporta 1,2 persones de mitjana, i un cotxe pesa al voltant d’una tona. Cada cop que vegin un cotxe amb un sol ocupant, imaginin que el conductor està circulant amb cinc-cents sacs de patates de dos quilos. Molta energia malaguanyada, no creuen?

Parlem de contaminació? A Catalunya moren, cada any, unes 700 persones a causa de la contaminació. Només a Barcelona la xifra ronda els 250 morts anuals. Ens creiem o no ens creiem ara que el cotxe és un dels problemes pendents que hem de resoldre de forma més urgent? Adéu al cotxe! es va iniciar el 27 de març amb una conferència de David Bravo i la lectura dramatitzada d’Embús, d’Andreu Rifé i Emma Riverola. El text situa a tres personatges, una escriptora de prestigi en crisi (Teresa Vallicrosa), una jove activista social indignada (Montse Morillo) i un home amb pressa per arribar a l’hospital on la seva dona està a punt de parir (David Vert), aturats en un embús de trànsit, cadascun d’ells engabiat dins del seu cotxe.

Pel que fa a les conferències, la primera tindrà lloc el dimarts 3 d’abril amb el títol La batalla cultural, una projecció comentada per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita. La indústria automobilística és el sector econòmic que més inverteix en publicitat. Ho han notat? Molt sovint, per no dir sempre, la societat rebutja per sistema la pacificació del trànsit. Exemple: els comerciants queixant-se a cada ciutat i poble de Catalunya quan el centre es converteix en zona de vianants. La indústria, més sàvia que una guilla, proposa alternatives, com el cotxe elèctric o autònom, que vol transformar el tipus d’automòbil que tenim, conservant-ne o augmentant-ne el número. Allò que tot canviï perquè tot segueixi igual. La segona, el 10 d’abril, porta el títol La reconquesta del carrer i serà impartida per Manu Fernández. Aquesta tractarà sobre com les ciutats intenten “amagar la brutícia sota la catifa”, construint aparcaments, túnels i vies ràpides, quan la solució passa pel transport col·lectiu en superfície, els carrils-bici i els corredors verds per a vianants. El 17 d’abril Maria Buhigas parlarà sobre L’urbanisme després del cotxe, o de quina manera podem reinventar els grans “monstres urbans”, com ara el polígon industrial i la ciutat dormitori, conseqüències i víctimes de la dictadura del cotxe, i convertir-los en espais habitables o, simplement, atractius i desitjats. Finalment, el 24 d’abril Antonio Turiel serà l’encarregat de tractar sobre El canvi de paradigma, la transformació que, per força, haurà de patir el capitalisme, quan es desprengui (gràcies a la col·laboració de la crisi del petroli) de grans emblemes com el fordisme o el toyotisme. En el món que està venint, serà molt més fàcil moure bits que moure àtoms, i tal com deia Keynes, “és millor enviar la recepta de les galetes que enviar les galetes”. Cada conferència anirà precedida d’un “llindar sonor” dissenyat per Miquel Jordà i Úrsula San Cristóbal, i d’una lectura dramatitzada de deu minuts escrita especialment per aquest cicle.

Pel que fa als espectacles programats, Casares reconeix la dificultat que ha tingut la Sala Beckett per trobar obres que parlessin específicament sobre aquest tema, per la qual cosa ha rebatejat la tria com a “espectacles de velocitat reduïda”. El muntatge principal serà L’empestat, de Jordi Oriol, espectacle guanyador del Premi BBVA de Teatre 2017 i que barreja, amb l’estil jordioriolà característic, La Tempestat de Shakespeare amb La pesta d’Albert Camus i La Tempesta (Sonata per a piano núm. 17 en Re menor) de Beethoven, sota la batuta de Xavier Albertí. L’obra, protagonitzada per Jordi Oriol i el músic Carles Pedragosa, es podrà veure a la Sala de Baix del 6 al 29 d’abril. Durant el mes d’abril també es podran veure, a la Sala de Dalt, quatre espectacles més. Del 6 al 8 d’abril es presentarà Granotes, un monòleg escrit i dirigit per Oriol Morales i interpretat per Gerard Bosch, que ja es va poder veure al cicle Noves Escenes de la Pedrera i al TNT 2017. Del 12 al 15 d’abril es presentarà el resultat del laboratori al voltant d’aquest cicle, Motor i veu, en una mostra amb els músics i actors Fèlix Herzog, Miquel Jordà, Anna Maruny i Úrsula San Cristóbal. En una unió del cicle Adéu al cotxe! Amb el Festival Alcools, Martí Sales pujarà a escena per interpretar, ell sol, el seu llibre La cremallera (Males Herbes, 2016), un llarg poema en forma de monòleg interior o una “elegia lisèrgica en octosíl·labs” dirigit per Jordi Oriol. Per acabar, Pablo Rosal oferirà del 27 al 29 d’abril l’espectacle poètic Yo inacabo, juntament amb Xavier Martínez i Paul Perera, recital que es va estrenar fa un any al Maldà.

I més coses: durant el cicle també tindrà lloc l’acció Una estona de silenci, una iniciativa de l’Escola de l’Ésser que pretén servir d’espai de meditació col·lectiva, de trànsit entre el soroll i el caos del carrer i la calma del teatre, trenta minuts per netejar la ment. Fantàstica iniciativa. El 25 d’abril tindrà lloc un Speaker’s Corner al Menjador de la Beckett (definitivament, el millor bar d’un teatre de tota Barcelona), on es podran escoltar els textos que s’han presentat a la convocatòria oberta amb motiu del cicle Adéu al cotxe!

Ja ho hem dit altres vegades: a la Sala Beckett fan més coses que al TNC.

Per a consultar tota la informació del cicle i comprar les entrades podeu consultar el web del teatre:

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació