Neus Català: “No he plorat mai davant d’un nazi”

13.04.2019

Neus Català, l’última persona de l’Estat que va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück, ha mort als 103 anys. Català va néixer el 6 d’octubre de 1915 als Guiamets, a la comarca del Priorat. 

Neus Català, vestida de ratlles

Neus Català, vestida de ratlles

La veu de Neus Català, supervivent d’un camp d’extermini nazi, és un testimoni de lluita contra l’oblit d’una de les atrocitats humanes més impactants. Infermera, i comunista de vocació (durant la Guerra Civil va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya), el 1939 va creuar la frontera amb 182 nens orfes i es va instal·lar a França, on el 1943 va ser denunciada als nazis. D’allà va ser deportada al campament de Ravensbrück, i més endavant al de Flossenburg, fins que va ser alliberada. Aquest any, amb motiu dels cent anys de naixement de Neus Català i en reconeixement de la seva lluita, ha rebut la Medalla d’Or de la Generalitat.

“Vull veure-ho tot.
Veure per poder-ho explicar.
Explicar a tothom el que els meus ulls han vist.Perquè és un deure.
Perquè he sobreviscut i tinc un deure moral vers les dones, les grans oblidades, que van morir als camps de la mort.
El meu pare em deia de petita: «No abaixis mai els ulls per ningú, mai».
Ho vaig voler mirar tot, i mai, mai, mai, vaig plorar davant d’un nazi. Era la meva manera de resistir. Jo només plorava a les nits, perquè les nits eren eternes, l’insomni,.. Els nazis em van prendre la son, però no em van prendre la llibertat ni la vida.”

Aquestes són paraules de Neus Català, lluitadora i republicana, nascuda el 1915 al petit poble dels Guiamets, el Priorat. És una dona catalana que va viure la Segona Guerra Mundial en un camp de concentració nazi. I que encara és viva.

Neus Català era una jove inquieta, alegre, compromesa i molt tossuda. Quan va esclatar la Guerra Civil ja formava part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. El 1939 va creuar la frontera amb 182 nens orfes com a responsable sanitària i va emprendre el dur camí cap a l’exili a França, on es va casar i va col·laborar amb la Resistència. El 1944 va ser deportada al camp d’extermini de Ravensbrück, a 90 quilòmetres de Berlín. L’anomenaven el camp de les dones perquè entre el 1939 i el 1945 hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents. Hi van morir 92.000 persones. Posteriorment la van traslladar al camp de Holleischen. En conjunt va sobreviure 15 mesos als camps de la mort, com ella s’hi refereix. Des de l’exili, va continuar lluitant contra el franquisme i difonent el que havia vist i viscut.

Els records de Neus Català, novel·lats el 2012 per Carme Martí al llibre Un cel de plom, són autèntiques lliçons de vida convertides en una història impossible de deixar de llegir.

Recorda la Neus: “No he plorat mai davant d’un nazi, però he vist un nazi plorar davant meu, quan els dos trens de deportats que ens duien a mi i a l’Albert, el meu primer marit, es van creuar en direccions oposades, i ens vam veure, i ens vam reconèixer, i vam cridar, tan desesperats, i vam dir-nos tantes coses…, aquell dia vaig veure un nazi plorar”. Les parelles que van sobreviure a l’horror, diu la Neus, no han pogut tornar a conviure juntes, perquè ja no se senten marit i muller, sinó germans. I és que als camps de la mort, va conèixer l’infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits.

A Ravensbrück, els nazis la van esterilitzar, com a la resta de dones; era una pràctica habitual, però anys més tard, miraculosament, va tenir 2 fills, un noi i una noia, que viuen a França. Actualment la Neus Català vivia en un geriàtric al seu poble natal, els Guiamets. Com els ocells, que sempre tornen al niu, per morir.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris