Nepal. La comunitat sobreviu al desastre

15.11.2018

Actualment, per tenir èxit a la societat no cal disposar d’unes bones condicions físiques. Els cotxes, el transport públic i els carrers plans i empedrats estan pensats perquè puguem anar a tot arreu sense obstacles majors. El documental Nepal, par déla les nuages, dirigit per Éric Valli, ens mostra una forma de vida completament diferent. Serà projectat el 17 de novembre al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Al film, veiem tant les vivències personals de tres homes com la situació d’un petit poblet enfront del terratrèmol de 2015.

Fotograma del documental que mostra un dels habitants del petit poble afectat pel terratrèmol

Les allaus de roques provocades pel sisme van deixar incomunicats els 12.000 habitants d’un poblet nepalès situat en una plana molt elevada entre muntanyes. La seva gent es dedica principalment a la ramaderia, l’agricultura o el transport de mercaderies. L’allau els ha tallat les rutes cap a altres pobles, i per tant, l’abastiment de menjar i altres elements de primera necessitat. Dies després del desastre, el fotògraf Éric Valli es desplaça fins allà. És un expert en capturar la naturalesa i les persones del Nepal, el Tíbet i l’Afganistan. Des dels anys 80 que hi treballa produint documentals i enviant fotografies a publicacions com National Geographic.

Cal organització. Davant l’emergència, tot el poble s’uneix i col·labora a solucionar el problema amb les seves pròpies mans, sense comptar amb l’ajuda externa perquè vés a saber si vindrà. La càmera segueix un grup de persones que treballen per apartar les pedres d’una tartera que s’ha format i fer-hi un camí transitable. Mentre ho intenten, una remor creixent els alerta: baixen més pedres. Tothom corre a refugiar-se allà on pot. Ho vivim de primera mà, amb el pla trontollant de peus corrent per les pedres i inevitablement arribem a patir pels treballadors i pel càmera. El coneixement de la terra i dels recursos bàsics per sobreviure a certes situacions és bàsic en aquest indret.

Ens apropem ara a conèixer personalment alguns habitants que han d’afrontar aquesta catàstrofe. Raj i Shiva són dos joves que després del terratrèmol volen anar a buscar feina fora del poblet. Caminen quilòmetres i quilòmetres per l’elevat pendent i el terreny rocós. Escoltem les seves reflexions sobre la mort. “El meu somni és estudiar, però segurament moriré esgotat de treballar”, diu en Raj. Paralel·lament a la seva història, també seguim a un home gran, Chéwang Dorgé. L’anomenen “el nòmada etern”, i explica tranquil que el terratrèmol no li ha pres res, perquè no posseïa res. S’ha passat la vida transportant menjar i venent-lo pels poblets. “No necessito amics, viatjo sol. No tinc por de res, només de tres coses: la caiguda de pedres, la caiguda d’arbres, i el dolor del cos”.
La fotografia del documental està tan cuidada que els plans i les escenes són dignes d’estudi, quan es tracta de situacions espontànies. Valli capta el pla detall d’una mà esbullant uns cabells amistosament o la pantalla del mòbil d’en Raj quan llegeix els missatges de la seva xicota. Sap veure a cada moment els detalls que parlen per si sols. I aprofita l’element del paisatge de manera excel·lent, amb travellings excepcionals gravats des de l’aire. Gaudim d’unes imatges estèticament molt atractives i quedem enganxats al relat, amb el punt diferencial que no és una ficció sinó que s’està donant veu a una comunitat afectada pel desastre.