Nens de visita per una exposició d’art

Ara que tothom està d’acord en el pronòstic de mal temps, un bon lloc per anar, fins el proper 31 de desembre, és a l’ACVic i visitar l’exposició “Economies del desgast. Toni Giró i Jordi Mitjà”, que convida a fer una reflexió sobre la societat de consum.

Ara que tothom està d’acord en el pronòstic de mal temps, un bon lloc per anar, fins el proper 31 de desembre, és a l’ACVic i visitar l’exposició “Economies del desgast. Toni Giró i Jordi Mitjà”, que convida a fer una reflexió sobre la societat de consum. Giró aporta una mirada crítica però “irònica” al model econòmic de la societat actual mentre que Mitjà aposta per recopilar materials reutilitzats de l’entorn de la comarca d’Osona per “tornar a donar significat a tot allò que ha esdevingut ferralla”, com explica Magdala Perpinyà, comissària de l’exposició.

Un relat possible de la visita és el que han fet cinc nens que hi han passejat durant tota una hora entre les obres, sota cap indicació prèvia ni cap consigna, a excepció d’escoltar els comentaris dels altres:

(Sense dubtar-ho gaire tot el grup va cap a la llarga taula del centre de la sala dedicada a les obres de Toni Giró, i comencen a tocar moltíssim les peces que formen Blister Suite, 2008-2012)

Això està fet de ciment! I com ho han fet? Amb ciment i amb motllos… o fet a mà, jo no ho sé. Sembla fet amb tisores. Fa pensar en eines, ratolins, tisores, raspalls de dents, aquí hi ha la pasta de dents. És molt gran i hi ha moltes coses. Duen una etiqueta, diu quan la van fer, aquesta la van fer després, això són piles i això em recorda allò de… (i riu). Sembla una baldufa o un tap. Això és una raqueta de pin-pon, i aquí hi ha les pilotes! I això que és? Crec que és per estirar-te, i això una pistola de silicona. Tot això ho pots comprar en una botiga, són motllos de plàstic dels embolcalls, tot comprat. Sí, i el ciment també és comprat. Ja t’ho deia jo que era fet amb motllo! I això què és? Un sofà! (en miniatura) Mira, això sembla un imant, o una “u” pintada de gris.

(Els demano que deixin de tocar). Fa il·lusió tocar-ho, no seria tan xulo si no poguéssim tocar. Jo ja vull canviar… anem a l’altre costat. (Ens situem davant les vitrines de les pedres-eines i Bulla. Arqueologia, 2015).

dinero, dinero, dinero, dinero...

Això és una moneda en 3D! Una moneda dins d’un paquet de plàstic, i això no sé que pot ser, una roca, un formatge. És un dit que fa bluf. Què és? Un volcà del revés, una mà. Una làmpada. La diferència entre allò de la taula(Blister Suite) i això és que allò està construït i això trobat. Bé, tot no, algunes coses. Sembla un peix manta, això semblen les llavors de dins dels gallarets, les flors per fer aquell joc de “gall, gallina o poll”. Coneixeu el joc? Es fa amb els capolls abans de sortir els pètals ( i l’explica però no ho acaben d’entendre perquè no saben de quina flor es tracta). I això sembla el joc aquell que dius “33”! Una endevinalla, sí, allò dels botons. (Marxen cap a la paret del davant a mirar un vídeo) I això és una moneda que roda molt ràpid i sembla una esfera, o una rodona, o una “canica”! I els números són els segons, no, no pot ser, va molt ràpid. 211. Què fa això aquí? Li ha caigut el diner (assenyala totes les imatges penjades damunt fins a la última on es veu una moneda). Jo sé una altra manera de fer rodar les monedes, la fas marxar cap avall, per alguna baixada, piuuuu!. Jo ho he fet amb les fitxes de les dames. Però mireu! aquí diu: dinero, dinero, dinero, dinero… i cada cop es veu menys i aquí hi ha un euro. Tot està relacionat amb els diners. Mira, aquí no hi ha cap moneda i aquí sí. L’última està borrosa, els puntets petits cada vegada es fan més grans! (s’engresquen quan entre tots van explicant la relació entre totes les imatges). I damunt de la paraula ‘dinero’ hi ha una corona (amb una veu estranyada). Però per què hi ha aquest euro? Se’l podrien estalviar. Fa alguna cosa… (i el mateix nen els hi torna a explicar que la moneda ha caigut de les imatges de la paret a dins del vídeo.) Ja, és que tot està relacionat amb els diners. Allà hi ha cinc euros al mar, primer estan al riu. Sí, i després se’n van al mar els diners… (i anem cap a la projecció del fons de la sala Darrera Estrofa, 2015, amb una música que ens acompanya des del principi de la visita, en el camí els dissuadeixo de seure a la “prestatgeria”).

Hi ha fulles, però què passa? És molsa i una cascada, ara estan en un riu. (queden atrapats i en silenci). Pot fer foc verd. Home, no crec. Sembla un volcà. Però és dins l’aigua, això segur que és un riu, sí, un mar no. Abans sortien uns arbres. Jo he vist la cascada segur, però els arbres no, sí, hi havia roures i al mar no n’hi ha. El bitllet s’ha submergit, sembla una font, però no tiraria tanta aigua. Si fos una font es pararia. I no es veu ni un peix, deu estar contaminat, jo sí que he vist peixos, mira un peix! Potser que sigui una bassa. Però primer ha anat per unes canonades, potser li han caigut els cinc euros. Quina aventura que està vivint aquest bitllet. S’ha descolorit, els peixos són més grans! Està tot del revés. La terra està dalt. Ha girat la càmera. No, ha girat el projector.

(Anem a veure la darrera obra de la sala, perquè hem deixat de banda la ”prestatgeria” on no els deixo seure. Ens fixem en una obra que té paraules de vinil enganxades a la paret i un petit prestatge al costat amb una muntanya de lletres, arrugades.)

Estan aquí perquè nosaltres acabem d’escriure el que vulguem! (i remenen les lletres buscant-ne una per enganxar-la). També les deu haver comprat… però ja les havia tret de la paret? Però si les volem aprofitar, podem oi? (no vull dir que no, els altres pares m’ajuden demanant si creuen que s’ha de respectar l’obra o transformar-la) Transformar-la! (I canviem de sala i canviem d’artista, Jordi Mitjà. Aprofito el canvi d’espai per recordar l’esperit de diàleg del principi, a veure si deixen de tocar-ho tot!).

Allà hi ha una porta! (i creuem tota la sala per acostar-nos). Però no té pany, deu estar del revés, compte, que si cau, està malament col·locada. Mira, és de fusta, és normal i corrent, està mig destrossada, no té clau, hi ha moltes ratlles, no té pany, té alguna cosa pintada, no, això és la fusta, i també hi ha esquerdes. No toca el terra, un nen petit com pot pujar? Com està del revés, és el sostre, però la podríem obrir, la porta?

(Marxem a mirar una altra peça a terra).

Són teles, com de veles de vaixell, sembla cartolina, no, és plàstic, no, mira per baix, i l’han pintat, i l’han foradat, l’han foradat molt. Però això són fils. Un, dos, tres, quatre, quatre trossos de cartró. Però perquè tenen forats? Els han fet a posta, perquè quedi bé. Com es tan negra, si dibuixéssim un crani de pirata, semblaria la bandera pirata. Els forats els han fet perquè tot tapat no sabríem que és i els forats deixen veure que hi ha sota. Una tela no està foradada, però si se la menja una rata! Quants dubtes! No es veu la queixalada de dent, però els fils, ho han tallat i no ha sortit bé, o expressament, perquè sembli vell. Però els de baix no estan tan foradats i una part no està pintada. Hi ha taques de pintura vermella. Anem a veure la petjada!

Està tot ple de petjades petites. I aquí hi ha una petjada de gegant. És la part de dins. Però no ho ha fet un gegant… és per parlar de coses antigues. Hi ha pedres, sembla sorra de mar, de platja. És fina. Però això d’aquí… (assenyala el perfil metàl·lic). La sabata no està feta de sorra, però és la petjada de la sabata. Tot és vell, mig espatllat. Allò sembla una paret. Tot està mig destrossat. Però ben col·locat. Allà hi ha un vaixell!

(Tornem a creuar la sala). Mira, això és el màstil. Doncs la part de baix sembla un marc de fusta. Sabeu allò que aguanta les portes? El ferro també sembla un tòtem. Si posem les veles del vaixell… Mira, al costat sembla una llengua! No, és una fulla. Es mou, sembla un tros d’estora, o un respatller de cadira. Algú s’està mossegant la llengua.

Són rodes de bicicleta. O una roda amb volum. Volum molt no. És com si fessin una cursa. Són rodes de carro, de fusta. O un cèrcol per jugar. Gairebé totes les peces tenen marcs de fusta. Hi ha vuit! Són fustes aprofitades. Totes menys la petjada de gegant. (Els proposo llegir un cartell). Jo no he entès res de res. Què vol dir “vernacular”, i “descart” i “forma d’economia”? Tot són sobres. Ho fa tot amb material reciclat, sí, tot ho fa amb forats.

(Continuen xerrant, mirant, no marxen, i tornen a la primera sala. Els pares estan cansats, tenen pressa, és dissabte a la tarda i el centre de la ciutat bull, aquí no hi ha ningú més, ja tanquen. Encara els hauran d’esperar una hora més i finalment decideixen que demà farà bo i que sortiran a la muntanya).

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació