Els japonesos i el color del so

17.07.2018

Al Japó, la sinestèsia és la norma. Són dúctils a deixar-se guiar per les associacions d’elements que provenen de diferents dominis sensorials. La textura de la velocitat o el color del so. Quedem-nos amb aquesta última sinestèsia, que té, fins i tot, expressió pròpia: neiro. Dut a la música, el terme fa referència al timbre d’un instrument. El timbre del shakuhachi (flauta de bambú) o de l’acordió. Dos instruments que Horacio Curti i Esteban Algora tocaran aquest dijous (a les 21 h) al Monestir de Pedralbes en un concert (Neiro) que s’inscriu dins del cicle ‘Vespres musicals’.

Reunió de monjos ‘komuso’. | @ George Butler

Curti, argentí de Buenos Aires, i Algora, madrileny, interpretaran peces centrades en el repertori koten honkyoku (peces originals per a shakuhachi). Són, generalment, composicions escrites perquè les interpretin els frares komuso, monjos mendicants japonesos i practicants de l’escola budista suizen (escola que considera que el so és el camí cap a la il·luminació). Els monjos interpreten les partitures amb una panera de palla (tengai) al cap per manifestar l’absència de vanitat i faroneria.

Curti i Algora han decidit interpretar peces del compositor Toshio Hosokawa, però també partitures escrites per ells que són presentades com “exploracions sonores a duo”. Tant l’acostament a la música tradicional japonesa i contemporània (també escoltarem alguna peça nascuda aquest segle, sempre inspirada en els komuso) com l’encreuament entre la genuïna flauta japonesa i l’acordió ens durà, als oients, a un territori sonor irrepetible, almenys a casa nostra.

Podeu reservar les entrades a reservesmonestirpedralbes@bcn.cat. Afanyeu-vos, però: les places són limitades.