Narrem-nos coses boniques

12.10.2017

Deia en Carles Capdevila que ens havíem de dir coses boniques. Portem uns dies que més val que ens diguem coses boniques o més d’un acabarà totalment desesperat. La situació que viu el país és tensa i ens provoca a tots i a totes un torrent d’emocions que, en ocasions, ens pot portar a esclatar d’eufòria o a morir de ràbia. Però hi ha emocions com la il·lusió, l’esperança, la por o fins i tot la mediació que poden ser rebudes de manera conciliadora, com si fossin un bàlsam, com si es tractés del millor dels remeis. I és que la màgia de la paraula dita ens pot transportar a nous mons, a noves realitats i sobretot a convertir el nostre torrent emocional en un bàlsam catàrtic.

La veu en la narració oral | Foto: Munt de Mots

Us hi atreviu? Voleu provar aquest remei miraculós, no etern, però sí, per uns instants plaent? Doncs heu de saber que del 16 al 21 d’octubre torna a Barcelona el Festival Munt de Mots, o el que és el mateix, la 8ena edició del Festival de Narració Oral més gran del país. Durant una setmana narradors d’arreu del món ompliran la ciutat comtal amb les seves històries i col·laboraran a la catarsi emocional dels seus oients.

Perquè el conte és l’eina més poderosa de l’alliberament mental. T’asseus, et deixes portar i viatges per nous mons, et converteixes per un moment en el protagonista i l’antagonista del relat i fins i tot t’oblides del moment present per traslladar-te a una realitat paral·lela, molt més estimulant, molt més impressionant, molt més fantàstica. I tot plegat serà gratuït. No cal invertir-hi gaire més que els 45 minuts o l’hora que durarà cadascuna de les més de 40 sessions de narració que ens té preparades el festival en 30 espais de la capital i alguns de rodalies.

Ep, però si no teniu clar encara si aquesta és la catarsi que necessiteu per al gaudi personal, podeu fer un tastet de tot plegat el dilluns 16 d’octubre a les 20h a la Sala Luz de Gas de Barcelona, on s’inaugurarà el Festival i hi actuaran una bona mostra dels narradors i narradores de l’edició d’enguany. Un rere l’altre, sense miraments, disparant els seus contes i actuant de mediadors d’emocions, interpel·lant-nos amb les seves mirades, la seva gestualitat i sobretot les seves sempre punyents paraules.

Però això dels contes no era cosa de canalla? I tant que sí, però també és cosa, i no poca cosa, dels adults. El conte desperta l’infant que duem dins i molts dels narradors del festival han concebut els seus espectacles per al públic adult.

Potser penseu que vosaltres sabríeu fer aquesta feina, que total només cal explicar un conte i teniu tota la raó, per això el festival oferirà diferents espais de narració oberts a la participació del públic, qui vulgui que pugi a l’escenari i expliqui la seva història, o la història d’un altre o la història que li explicaven de xic…

Però no s’estan de res aquests terroristes de la paraula, perquè col·laboraran amb els seus actes amb el Banc dels Aliments, narraran per als més petits als hospitals i fins i tot s’atreviran a reflexionar sobre la seva professió amb tot un seguit de conferències i tallers programades fins al 21 d’octubre.

Voleu dir que ho aguantareu? Jo no sé si estic preparat per més alts i baixos, ara bé, sí que sé que quan algú m’explica un conte, i me l’explica amb aquell do que només tenen els contacontes, jo respiro fons i em deixo portar. El viatge m’acostuma a agradar tant, que no ho puc evitar i sempre acabo tornant a caure en algun dels seus paranys, és a dir, que sempre m’agrada tornar-los a sentir narrant. Us hi atreviu? Doncs vinga va, deixeu-vos narrar coses boniques.