Narcís Garolera: «Pla escrivia tot el que vivia»

4.01.2013

Fa uns dies assistíem a la roda de premsa de la nova edició (crítica) que Editorial Destino ha publicat d’El quadern gris, a la Sala Joaquim Borralleras de l’Ateneu Barcelonès, presidida pel seu propi bust. De la reedició de l’obra de Pla se n’ha encarregat Narcís Garolera, doctor en filologia catalana i professor titular a la UPF. Garolera va aprofitar l’ocasió per justificar l’endarreriment de la reedició, considerant que, malgrat tot, havia estat fructífer per a la mateixa edició, ja que hi havia guanyat molt.

 

Narcís Garolera

 

Garolera explica que, en total, es van aplicar 5.000 correccions, prenent com a referència el manuscrit original i el de la segona edició, corregit pel mateix autor i per Jordi Pujol i Cofan: Garolera féu una edició neta i aproximada al manuscrit original, respectant i restituint tots aquells girs lingüístics, expressions i vocabulari empordanesos que havien estat modificats. «Cal respectar els empordanismes, perquè són molt importants per al llenguatge planià», afirma Garolera; no es tracta de cercar el dialectalisme, perquè ells no ho volien ser, de dialectals, sinó de respectar les isoglosses. Garolera, doncs, ha decidit mantenir els castellanismes acceptats pel DIEC (p. ex. cine), ha restituït les ultracorreccions (impersonal > ed. impressionant), les supressions i les grafies tradicionals que havien estat corregides. Sobretot, ha esmenat les males lectures que allunyaven el lector del manuscrit original. En cas de dubte, es remet a l’Alcover-Moll, diccionari lèxic que accepta termes utilitzats per Pla com platillo, tinglado, xifrer i que no es troben als diccionaris normatius. Algunes d’aquestes correccions, el filòleg les recordava rient. On diu:

«Amb el dibuixant Elies esperit sarcàstic que firma els ninots “Anem”» (Pla, 1969: 509)

Hauria de dir:

«Amb el dibuixant Elies (que firma el ninots “Apa”)» (Pla, 2012: 429-30)

Durant la roda de premsa Garolera va voler recalcar el simbolisme de la sala on ens havíem instal·lat: l’ambient era molt planià, atès que part de l’acció d’El quadern gris, la segona part del llibre (l’any 1919), succeïa en aquell lloc, La Sala de la Penya, que, en aquells moments, Pla freqüentava. Allà Pla va conèixer a Francesc Pujols i a Alexandre Plana, el qual fou per a l’empordanès un mentor literari. Així mateix, Garolera va remarcar que la lectura d’aquesta obra li va ser molt profitosa, perquè la va llegir en una època molt revolucionària, la universitària: llegir Pla als vint-i-un anys, els mateixos que figura que tenia l’escriptor, va ser molt significatiu, perquè li va donar un nou punt de vista, una visió més moral i menys idealista. «Al Quadern gris hi ha molt desengany i ajuda a conformar una interpretació del món menys idealista i més formada (Pla no volia fer el calet)», afirmava Garolera, «i per aquest motiu és molt aconsellable que els joves la llegeixin».

Una setmana després de la roda de premsa, vaig quedar amb Narcís Garolera per endinsar-me encara més en el món planià. La descripció que em va donar de Pla era la d’un escriptor «irònic, sorneguer, relativista», encaixat dins la tradició dels moralistes: Proust, Montaigne, Joubert van ser els autors que més l’influïren. Tenia una visió del món escèptica, antropocèntrica i materialista. Ni la metafísica ni la religió entraven dins del seu món. Pla fou un home molt llegit i molt ben format -tot i que a la universitat hi va fer poca cosa, ell mateix ja ho deixa clar a El quadern gris-: s’educà llegint, conversant a l’Ateneu, viatjant, etc.

 

Josep Pla.

 

 

El quadern gris és un dietari personal, però també és literatura. Com explicava Garolera, «és un bildungsroman», una novel·la de formació, que arrenca d’uns dietaris reals de joventut escrits per l’autor durant els anys divuit i dinou, quan el protagonista, l’alter ego de l’autor, començava a escriure. Aquests, al cap de cinquanta anys, l’autor, Pla, va mesclar-los juntament amb d’altres fragments d’altres obres seves, donant com a resultat aquest Quadern gris. Per això Narcís Garolera definia aquesta obra com «un calaix de sastre», un compendi de tot el seu pensament: Pla refà i estrafà el seu propi dietari de joventut amb articles o narracions d’altres obres seves que van ser afegides posteriorment col·locats sota dates falses, literàries. En canvi, «El lector té la impressió que el Quadern l’havia escrit el seu propi autor quan tenia vint-i-un anys i que l’escrivia cada dia» assegurava Garolera, i, per això, «és ficció». Les ucronies del relat posen de relleu que no es va escriure en el moment en què està datada, sinó més endavant: Pla fa referència al Diccionari Pompeu Fabra, que no es publicà fins l’any 1932. El lector, però, no se n’adona; «Pla t’enreda, però això és d’escriptor», apuntava Garolera.

Així, doncs, contra tot pronòstic, les reflexions i els retrats de persones i d’ambients dins del Quadern demostren que és una obra de maduresa i, de cap manera, una obra de joventut. Les reflexions polítiques que es troben dins del seu llibre no poden ser, en absolut, les impressions d’un jove, sinó que, ben al contrari, mostren una evolució cap a una maduresa.

De Sagarra i Verdaguer, Pla en va beure, comentava el filòleg. Amb el primer, comparteix paral·lelisme d’època; els dos volien fer-se llegir bé i fer un ús del català col·loquial -Pla considerava, a diferència dels noucentistes, que calia respectar l’ordre normal de l’oració, sense alterar-lo utilitzant hipèrbatons- per no crear distància amb el lector; Garolera també creu que a Pla li impressionaren moltíssim les Memòries de Sagarra, i veu una influència d’aquestes en l’obra planiana. De Verdaguer, al seu torn, l’empordanès n’admira la seva prosa, però considera que el Verdaguer en vers és massa retòric i romàntic:

«Això és el que Pla li valora [a Verdaguer], per damunt d’altres aspectes de la seva literatura. En el català contemporani, l’aspecte de la llengua és molt important. Pla se situava en la tradició que comença de debò, en prosa, amb Verdaguer. Ja tenim, doncs, un punt primer punt de coincidència, d’afinitat. Pla se situa després de Verdaguer, i s’allunya de l’ús de la llengua que fan alguns escriptors del seu temps (Garolera, 2012: 147).»

Així mateix, al seu llibre De Verdaguer a Ferrater: aproximacions a tretze escriptors, publicat recentment, Garolera (2012: 116-121) comenta les similituds que es palesen entre Retrat de l’artista adolescent de Joyce i El quadern gris de Pla:

«Acceptada, doncs, la influència de James Joyce en l’obra de Josep Pla, voldria fer un pas més en aquesta relació literària i proposar per a El quadern gris un possible model en el Retrat de l’artista adolescent de l’escriptor irlandès. […] Si el Retrat és una obra d’una gran densitat estilística, on Joyce descriu l’experiència de transformació humana i d’accés a la literatura d’un noi educat en el catolicisme de la Irlanda del seu temps, no és menys cert que El quadern gris de Pla conté les vivències d’un jove aprenent d’escriptor que es mou entre la seva vila natal, on freqüenta els lletraferits de la població, i la capital del seu país […] (Garolera, 2012: 118).»

 

Narcís Garolera, editor d'El quadern gris

 

Garolera m’explicava que la influència de Joyce s’estén a d’altres obres de l’autor empordanès, com per exemple, El carrer estret. Tant el Quadern com el Retrat comparteixen moltes semblances: no només van ser escrits en forma de dietari, sinó que, a més, compartien el mateix final, tots dos fan la maleta per marxar del país, en el cas de Pla per instal·lar-se a París, on es començava la carrera d’escriptor. «Pla no fa les coses perquè sí».

Amb Garolera també vam repassar l’estil planià. La persiana és verda el resumeix. L’empordanès advocà per l’ús d’un català entenedor, encara que la subordinació abundi en la seva obra; no feia ús d’una sintaxi senzilla, però sí que creia que calia escriure de manera clara. A més, «Pla gasta uns adjectius molt cultes», deia Garolera. D’això, el lector, però, no se n’adona, sinó que, ben al contrari, el vocabulari que utilitza li és molt familiar: «Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la universitat (Pla, 2012)». Col·loquialment s’hagués preferit tancar a clausurar.

Garolera va concloure la magistral entrevista amb una frase que resumeix el caràcter de l’autor empordanès: «Per ell, viure era viatjar i escriure. Pla concebia la vida com a viatge, i el viatge com a escriptura. Escrivia sempre».

 

PLA, Josep, 2012, El Quadern Gris. Barcelona: Editorial Destino [revisió crítica de Narcís Garolera].

GAROLERA, Narcís, 2012, De Verdaguer a Ferrater. Aproximacions a tretze escriptors. Barcelona: Angle Editorial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris