Narcís Comadira, del teatre de cambra a l’òpera nacional

10.05.2015

La primera setmana que Xavier Albertí va prendre possessió del càrrec de director del Teatre Nacional va trucar Narcís Comadira i li va encarregar una obra de teatre. El poeta va acceptar amb la condició que Albertí en fos el director escènic. Gairebé dos anys més tard s’estrena a la Sala Gran ‘L’Hort de les Oliveres’ amb un repartiment esplèndid. Ens en parlava fa uns mesos quan va inaugurar l’exposició a la Fundació Vila Casas.

 

 Una al·legoria del país

No és una sorpresa que Albertí dirigeixi Comadira. De fet ha estat el seu director de capçalera des que va estrenar la seva primera obra, La vida perdurable, ja fa més de vint-i-cinc anys. D’aquelles primeres peces de teatre de cambra, Comadira ha anat evolucionant fins a fer obres més corals, com aquesta peça que porta per subtítol ‘Una òpera de Catalunya’ i que el mateix Comadira no sap si definir com un vodevil, una comèdia o una tragèdia, o una mica de tot. Sigui com sigui, segons explicava el mateix autor, l’obra té tres vèrtexs: la tragèdia shakespeariana (Hamlet), la comèdia txekhoviana (L’hort dels cirerers) i la Passió de Jesucrist (el relat evangèlic).

Amb L’Hort de les Oliveres, Comadira es proposa de fer una al·legoria del país a partir de la història de la família Bofill. Després de la mort del patriarca, a la gran casa pairal de l’Hort de les Oliveres només hi queda l’Angeleta, la minyona, memòria viva de la família i que ara es disposa a preparar-ho tot perquè els Bofill s’hi reuneixin i hi celebrin la Setmana Santa, tal com havien fet sempre mentre hi era el pare. Es tracta segurament de l’última celebració que podrà acollir la finca abans que sigui venuda contra l’última voluntat del difunt i aquells terrenys carregats d’arbres, d’història i de records personals acabin reconvertits en una urbanització de segones residències per a turistes russos delerosos de gaudir del sol de la Costa Brava. Uns voldran vendre, per treure’s un pes de sobre i no caure en la pobresa; d’altres s’hi oposaran. I així, la disputa pel futur de l’herència s’acabarà convertint en un delirant espectacle musical, en una gran Passió contemporània. Guillem Bofill, l’hereu (interpretat per Rubén de Eguía) és un lector empedreït de Shakespeare, que ha estudiat amb Harold Bloom a la universitat de Yale, i que es presenta a la reunió familiar per oposar-se a la venda de la finca. Fidel al fantasma del pare, com Hamlet, Guillem considera que la transacció equivaldria a vendre’s la pàtria.

 

Narcís Comadira i Xavier Albertí, després de la roda de premsa al Teatre Nacional

Narcís Comadira i Xavier Albertí, després de la roda de premsa al Teatre Nacional

De Hamlet a Txèkhov

“A part de la meva devoció per Txèkhov, jo sóc un aficionat a Hamlet. Va ser la primera obra de teatre que vaig llegir quan era adolescent. De seguida vaig veure que el meu protagonista havia de ser hamletià. La meva formació cristiana, també hi ha tingut el seu pes. L’hort de les oliveres és un lloc sagrat, allà on Jesucrist prega al seu Pare si li pot estalviar el sacrifici, un prec que no serà atès. De la conjunció d’aquests tres camins, l’evangèlic, Shakespeare i Txèkhov, vaig construir l’obra. Era un text perillós, que podia ser llegit de manera excessivament costumista i això no ho volia de cap manera. El text s’ha de llegir de manera operística, amb un dramatisme exacerbat… no és una obra quotidiana ni costumista”, remarca Comadira.

Comadira segueix una mica l’esquema de L’hort dels cirerers. Al final de l’obra de Txekhov hi ha la venda de l’hort per fer-ne una especulació immobiliària. L’hort de les oliveres és a l’Empordà, en un poble anomenat Riudejoncs de les Arenes, una vila prou gran per tenir un teatre vell, una coral centenària, un rector il·lustrat i un notari. “Podria ser la Bisbal d’Empordà o Torroella de Montgrí, però tot és imaginari”, adverteix Comadira.

 

Narcís Cordelira

L’Hort de les Oliveres està construït amb diàlegs, però també és ple d’àries, fragments que els actors reciten o canten i que, de fet, són poemes. El dramaturg hi ha introduït un personatge, el poeta local Narcís Cordelira, una figura que Comadira ha recuperat d’una obra seva anterior, Pinçans i caderneres, i que és de fet qui va escrivint el text de l’obra mentre es va representant. “Aquest recurs em permet certes llibertats, perquè l’autor és un altre”.

 

De la immolació a l’apocalipsi

Xavier Albertí llegeix L’Hort de les Oliveres com la història d’una immolació. “Les grans revolucions del nostre entorn més immediat”, remarca el director citant Zizek, “s’han encès a partir d’una autoimmolació, sigui un jubilat a la plaça Sintagma d’Atenes o un home en una plaça de Tunis”. Per entendre aquesta obra cal apel·lar a l’autoimmolació, que ve de Jesucrist, diu Albertí, que també gosa posar el text de Comadira a l’altura de l’Evangeli segons Sant Mateu de Passolini, per la seva gran profunditat metafòrica.

© Joan Tomàs : TNC

© Joan Tomàs : TNC

“Comadira ha escrit una Passió, heterogènia, contemporània, fins i tot gosaria dir patafísica, si l’autor no ho troba ofensiu, perquè en alguns moments entra en el trencament de les convencions i la teatralitat les degluteix i les entrega a l’espectador d’una forma divertida”, ha remarcat Albertí. “Ha estat tot un repte abordar aquesta partitura textual, que demana registres molt diversos, des del vodevil fins al drama o la tragèdia. El cocktail de la sintaxi escènica proposada és singular”, diu Albertí.

“L’Hort de les Oliveres no parla només de la voluntat de redefinició de Catalunya sinó també d’una era que ha arribat a un punt de col·lapse i que necessita una apocalipsi”, diu Albertí. “Som davant la fi d’un temps que ha de donar pas al naixement d’un altre. Estem obligats a reformular la nostra societat. La cultura no vol ser àtona davant d’aquest debat. L’Hort de les Oliveres no és un espectacle moralitzador ni de mirada única, sinó que ofereix la possibilitat d’analitzar des de la poesia el món en què vivim”.